L’edició dels Premis RetinES d’aquest 2019 ha estat la més exitosa de totes. I amb 20 projectes audiovisuals presentats també ha estat la més renyida i el jurat ha hagut de concedir fins a 5 premis. L’ampli espectre de temàtiques tractades i la sensibilitat en què han estat abordades, són dos dels aspectes a destacar dels premis d’enguany.
Premi a la millor obra o projecte audiovisual en benefici de l’acció i/o activitat socioeducativa
Els vídeos presentats a aquesta categoria optaven a un premi de 600€ que el jurat ha decidit repartir en dos premis de 300€ entre dues propostes: El Harrak, del grup IN-VISIBLES, conduït per Adrià Jurado i Adrià Sunyol, de Cine al Marge. I Sense Filtres, de Jordi Cruiset i Carme Juidias, de l’Institut Santa Eugènia de Girona. Dos documentals que tracten, des de la sensibilitat dels seus protagonistes, dos temes d’actual rellevància i emergència.
El Harrak és un documental curt que et manté atent fins al final. Històries de vida i projectes de futur d’adolescents i joves migrants no acompanyats, sense referents familiars, on expliquen d’una manera natural i directa què han sentit en arribar a Espanya i a Barcelona i què volen aconseguir a la seva vida. D’interès per a educadores i educadors socials i per a la resta de la societat, el documental aborda amb un muntatge atractiu i excel·lent, les sensacions i les perspectives dels propis protagonistes.
Sense Filtres transmet, des del primer minut, sensibilitat i empatia cap a les adolescents i joves que han patit algun tipus de masclisme o discriminació sexista. Els relats, els primers plans i un muntatge i entrevistes sense filtres, donen com a resultat una eina audiovisual molt útil i poderosa a nivell socioeducatiu i per a la reflexió sobre gènere i masclisme.
El nou premi Millor obra o projecte audiovisual realitzat amb mòbil per joves de 18 a 30 anys es va declarar desert i el jurat va decidir fer tres mencions especials a tres projectes de la categoria general, amb la quantitat destinada a aquesta modalitat i premiar cadascun amb 100€.
#CrecerLeyendo Per una biblioteca inclusiva des de la infància, de la Fundació Biblioteca Social, és un reportatge que aborda un projecte ampli i innovador, amb diferents propostes arreu de l’Estat espanyol, amb una bona realització, d’interès per a la comunitat i per al món socioeducatiu, que descriu tots els processos del treball i amb tots els agents implicats.
Moment Feliç, de David Villarreal per a la Residència d’avis IBADA de Navarcles és un reportatge que descriu a la perfecció un projecte intergeneracional i amb el ritme i temps just, de principi a fi i amb tots els protagonistes. La peça transpira sensibilitat i emoció amb una realització notable.
La cita, del Grup teatral del Servei de Teràpia Ocupacional SOLC de Tarragona és un curtmetratge amb una idea original i atractiva, amb imaginació i humor i amb un resultat coherent i notable. S’hi ha generat un procés amb joves amb discapacitat o diversitat funcional amb un interès cabdal per a centres i professionals de l’àmbit.
Felicitats a les guanyadores i els guanyadors. Des del CEESC i RetinES agraïm la participació als Premis de totes les persones, entitats i organitzacions.
Us recomanem visualitzar totes les propostes audiovisuals presentades, diverses entre elles, de diferents formats i enriquidores; les trobareu a a la web de RetinES.
El Jurat dels Premis RetinES 2019 ha estat format per Ana Cervantes, Marta Junco Parrilla, Laura Marino, Ònia Navarro i Pep Guasch.
RetinES continua a la xarxa per a tothom. Us animem a participar a la comunitat i a contribuir a generar un recull d’obres, treballs, intencions, processos, recursos i projectes audiovisuals des d’una òptica socioeducativa.
Podeu assistir a totes les conferències, assessoraments, actes i espais.
Entrevista’t amb empreses del nostre sector al Networking Interprofessional.
Els professionals de l'àmbit social i els sindicats hem llençat avui un crit d'alerta per la situació d'emergència que viu el sector de la dependència.
Els passats 1 i 2 d’abril va tenir lloc el I Congrés Internacional sobre intervenció socioeducativa amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat, del qual el CEESC va formar part del Comitè Assessor.
Hi van prendre part professionals de l'acció social i educativa, tècnics d'administracions públiques, agents i entitats, alumnat i professorat universitari, investigadors i responsables polítics.
A Espanya hi ha encara una situació de pobresa relativa elevada, un 20% del total de la població, que en el cas de la infància s'incrementa entre un 25% o un 31% en funció de la font que es consideri (Institut d'Estadística - taxa Arope). El nostre estat ocupa la preocupant tercera posició entre els 27 països de la UE amb més risc de pobresa infantil.
El mercat de l'habitatge, de difícil accés, la precarietat laboral, juntament amb horaris que no faciliten la cura, no contribueixen a l'estabilitat i al desenvolupament de les capacitats de les famílies. Així es generen situacions de vulnerabilitat a les llars que repercuteixen en els fills i filles.
Les polítiques familiars, i en particular les dedicades a les famílies en risc social són clarament insuficients. Encara distem notablement d'altres països de la Unió Europea en els recursos econòmics assignats. Cal, per tant, augmentar la inversió destinada a donar suport a les famílies perquè els fills i filles tinguin un futur en condicions i trencar així la reproducció generacional de la pobresa i exclusió. Aquestes mesures han de ser tant de caràcter monetari, impositiu o social, com educatiu formal i no formal, per a les quals es necessita la implicació de tota la societat. En aquest sentit, la complementarietat entre entitats i l'administració local és imprescindible. Avui existeixen experiències agrupades sota la idea d'Educació 360, que es fan al llarg de l'any, dins i fora de l'aula, amb implicació dels pares en cert grau.
L'entorn familiar és clau en el desenvolupament integral dels infants, de manera que cal protegir les famílies oferint-los suport i recursos. La família ha de poder garantir la cobertura i la satisfacció de les necessitats bàsiques, així com la socialització dels seus fills i filles. Protegir les famílies és protegir els nens. L'actuació de les administracions públiques sempre ha de ser subsidiària de la família i ha de garantir que aquesta tingui els recursos necessaris per desenvolupar la seva funció.
En aquests dos dies vam compartir diverses reflexions i generar consensos que intentem sintetitzar en aquest Manifest.
En aquest centre, no només s’hauria d’igualar l’atenció socioeducativa establerta normativament, sinó que semblaria idònia una millor dotació.
Fins al 15 de juliol de 2019.
Des del 2012 s’ha patit tot un seguit de de retallades que han debilitat el sistema de dependència. Es van disminuir les prestacions i es van modificar les ràtios de professionals, cosa que va afectar de manera directa la qualitat dels serveis i les condicions laborals de les treballadores i els treballadors del sector.
Catalunya és la segona comunitat autònoma en volum de persones en llista d’espera i sol·licituds pendents de valoració de l’estat Espanyol, per darrere de Canàries. En aquest sentit, es calcula que hi ha al voltant de 84.000 persones afectades.
Per lluitar contra tot això el CEESC, conjuntament amb el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, hem creat la Plataforma en Defensa del Dret a l'Atenció de les Persones Dependents.
El dimarts 14 de maig presentarem conjuntament en roda de premsa el Manifest que hem elaborat amb l'objectiu de demanar al Govern de Catalunya que doni prioritat efectiva als serveis socials, tot millorant les condicions laborals, adequant les ràtios per pal·liar l’actual dèficit de recursos humans necessaris i donant compliment a la Llei d’autonomia personal i atenció a la dependència i a la Llei de serveis socials.
Ara mateix, des de la Plataforma estem fent difusió del manifest perquè totes aquelles entitats que ho desitgin s'hi puguin adherir. Si tu formes part d'alguna entitat, comptem amb la teva col·laboració per donar a conèixer el document.
Passat el dimarts 14, un cop es presenti públicament el manifest també s'hi podran sumar persones particulars.
Llegiu el Manifest (pdf).
Les entitats interessades a adherir-vos, heu d'enviar un correu a