Els professionals de l'àmbit social i els sindicats hem llençat avui un crit d'alerta per la situació d'emergència que viu el sector de la dependència.
Els passats 1 i 2 d’abril va tenir lloc el I Congrés Internacional sobre intervenció socioeducativa amb famílies i infància en situació de vulnerabilitat, del qual el CEESC va formar part del Comitè Assessor.
Hi van prendre part professionals de l'acció social i educativa, tècnics d'administracions públiques, agents i entitats, alumnat i professorat universitari, investigadors i responsables polítics.
A Espanya hi ha encara una situació de pobresa relativa elevada, un 20% del total de la població, que en el cas de la infància s'incrementa entre un 25% o un 31% en funció de la font que es consideri (Institut d'Estadística - taxa Arope). El nostre estat ocupa la preocupant tercera posició entre els 27 països de la UE amb més risc de pobresa infantil.
El mercat de l'habitatge, de difícil accés, la precarietat laboral, juntament amb horaris que no faciliten la cura, no contribueixen a l'estabilitat i al desenvolupament de les capacitats de les famílies. Així es generen situacions de vulnerabilitat a les llars que repercuteixen en els fills i filles.
Les polítiques familiars, i en particular les dedicades a les famílies en risc social són clarament insuficients. Encara distem notablement d'altres països de la Unió Europea en els recursos econòmics assignats. Cal, per tant, augmentar la inversió destinada a donar suport a les famílies perquè els fills i filles tinguin un futur en condicions i trencar així la reproducció generacional de la pobresa i exclusió. Aquestes mesures han de ser tant de caràcter monetari, impositiu o social, com educatiu formal i no formal, per a les quals es necessita la implicació de tota la societat. En aquest sentit, la complementarietat entre entitats i l'administració local és imprescindible. Avui existeixen experiències agrupades sota la idea d'Educació 360, que es fan al llarg de l'any, dins i fora de l'aula, amb implicació dels pares en cert grau.
L'entorn familiar és clau en el desenvolupament integral dels infants, de manera que cal protegir les famílies oferint-los suport i recursos. La família ha de poder garantir la cobertura i la satisfacció de les necessitats bàsiques, així com la socialització dels seus fills i filles. Protegir les famílies és protegir els nens. L'actuació de les administracions públiques sempre ha de ser subsidiària de la família i ha de garantir que aquesta tingui els recursos necessaris per desenvolupar la seva funció.
En aquests dos dies vam compartir diverses reflexions i generar consensos que intentem sintetitzar en aquest Manifest.
En aquest centre, no només s’hauria d’igualar l’atenció socioeducativa establerta normativament, sinó que semblaria idònia una millor dotació.
Fins al 15 de juliol de 2019.
Des del 2012 s’ha patit tot un seguit de de retallades que han debilitat el sistema de dependència. Es van disminuir les prestacions i es van modificar les ràtios de professionals, cosa que va afectar de manera directa la qualitat dels serveis i les condicions laborals de les treballadores i els treballadors del sector.
Catalunya és la segona comunitat autònoma en volum de persones en llista d’espera i sol·licituds pendents de valoració de l’estat Espanyol, per darrere de Canàries. En aquest sentit, es calcula que hi ha al voltant de 84.000 persones afectades.
Per lluitar contra tot això el CEESC, conjuntament amb el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, CCOO de Catalunya i UGT de Catalunya, hem creat la Plataforma en Defensa del Dret a l'Atenció de les Persones Dependents.
El dimarts 14 de maig presentarem conjuntament en roda de premsa el Manifest que hem elaborat amb l'objectiu de demanar al Govern de Catalunya que doni prioritat efectiva als serveis socials, tot millorant les condicions laborals, adequant les ràtios per pal·liar l’actual dèficit de recursos humans necessaris i donant compliment a la Llei d’autonomia personal i atenció a la dependència i a la Llei de serveis socials.
Ara mateix, des de la Plataforma estem fent difusió del manifest perquè totes aquelles entitats que ho desitgin s'hi puguin adherir. Si tu formes part d'alguna entitat, comptem amb la teva col·laboració per donar a conèixer el document.
Passat el dimarts 14, un cop es presenti públicament el manifest també s'hi podran sumar persones particulars.
Llegiu el Manifest (pdf).
Les entitats interessades a adherir-vos, heu d'enviar un correu a
El CEESC conjuntament amb el Col·legi Oficial de Medicina de Barcelona, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, el Col·legi de Pedagogs de Catalunya, el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, la Fundació Congrés Català de Salut Mental i la Fundació Cassià Just hem consolidat una plataforma per treballar conjuntament i de forma coordinada en l’àmbit de la infància i l’adolescència.
La plataforma té la missió d’establir un equip de treball, estable i interdisciplinari, compromès amb l’actualització de coneixements, l’intercanvi de sabers, el debat científic i la generació de propostes en tots els àmbits propis de la infància i l’adolescència: salut, escola, família, societat, etc.
Aquest treball coordinat ha estat freqüent des de 2016, quan es va crear el comitè organitzador de, primer, les Jornades sobre TDAH i, després, el cicle Més enllà del TDAH. Recentment, al març de 2019, l’exitosa organització conjunta de la Jornada: La mirada sobre l’infant: una intervenció integradora amb infància tutelada. L’experiència de Domus de Luna ha consolidat una plataforma de col·laboració estable, interprofessional, amb els objectius assenyalats.
El treball i les conclusions d'aquesta darrera Jornada són el punt de partida del treball conjunt de la nova plataforma. Us deixem els vídeos resum de la Jornada, que estan penjats al canal de Youtube del COPC: vídeo de la primera part, vídeo de la segona part.
En els darrers mesos hem sentit a dir diverses vegades que no hi ha suficients educadores i educadors socials per cobrir llocs de feina i que per això es feia necessari cobrir places amb altres perfils professionals. El setembre passat ja vam emetre una nota de premsa en aquest sentit.
Una mostra més d’aquesta falsa realitat és el número de professionals de l’educació social que han presentat la seva sol·licitud per optar els darrers processos d’oposició pública. Per exemple, per a les 49 places que ofereix l’Ajuntament de Barcelona hi ha hagut 904 persones admeses i 62 excloses i per a 5 places de l’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat, 155 admeses i 7 excloses.
A banda, tal com dèiem al setembre passat “hi ha moltes persones formades en Educació Social. Amb les darreres promocions s’han titulat més de 600 professionals cada curs a les universitats catalanes. El conjunt de professionals de l’educació social en actiu és molt probable que superi els 10.000”.
Més que preguntar-nos si hi ha prou professionals de l’educació social, potser ens hem de qüestionar si les condicions de treball que ofereixen moltes administracions públiques i entitats són prou dignes. Hi ha entitats que ofereixen llocs de feina que no respecten el que estableix la Cartera Serveis Socials en relació amb els perfils dels professionals i/o la seva ràtio, o el conveni col·lectiu d’aplicació. D’altres ofereixen llocs de treball per a educadores i educadors socials on no s'exigeix la titulació en educació social i es poden presentar a l'oferta professionals amb altres formacions universitàries de l’àmbit social. I, fins i tot, també ens trobem que es creen nous perfils per feines que ens corresponen a educadores i educadors socials, com la que ens hem trobat fa poc a les xarxes, d'integrador de carrer, en la que es sol·licita el grau en integració social.
Des del CEESC, quan ens assabentem que les condicions que es donen en les ofertes o en els llocs de treball no són les adients, presentem recursos a licitacions de serveis i a convocatòries de treball, per tal que s’adeqüin a la normativa, la categoria professional, les funcions a desenvolupar o la ràtio de professionals en els serveis.
La nostra principal font d’informació son les educadores i els educadors socials. El CEESC és l'espai col·lectiu des d'on totes i tots els educadors socials hauríem de defensar la nostra professió. Estenem la mà a totes aquelles persones que vulguin explicar-nos situacions que vagin en contra d’un correcta desenvolupament de la professió de l’educació social.
El reconeixement professional passa per la mobilització i el CEESC no n’hauria de quedar al marge.