El CEESC se suma a la iniciativa per reconèixer María Belén Cortés Flor amb la Medalla d’Extremadura
El CEESC ens hem adherit a la iniciativa del Grupo de Acción Social y Sindical de Extremadura que sol·licita, per segon any consecutiu, la concessió de la Medalla d'Extremadura 2026, a títol pòstum, per a María Belén Cortés Flor, la professional del sector social que va perdre la vida el 9 de març del 2025 en l'exercici de les seves tasques laborals.
Aquesta proposició ja es va presentar l'any passat però no va ser acceptada i enguany el grup promotor ha tornar a insistir convençut que aquest reconeixement és just i urgent.
Aquesta iniciativa vol visibilitzar i dignificar la tasca dels professionals del sector social, un àmbit essencial per a la nostra societat que continua sent invisibilitzat, precaritzat i exposat a riscos inacceptables.
María Belén simboliza a todas las personas que cuidan, acompañan y sostienen vidas desde el compromiso y la vocación, muchas veces sin los recursos ni la protección necesarios.
La concesión de esta medalla sería un homenaje a su vida y su trabajo, pero también un acto de memoria, justicia y reconocimiento colectivo para todo el sector social, y una llamada a la responsabilidad institucional para que el cuidado no vuelva a costar una vida.
Si us hi voleu adherir, complimenteu el model d'adhesió corresponent, entitat o individual, i envieu-lo al correu
>>En aquest enllaç trobareu els models d'adhesió: https://sites.google.com/view/accinsocialysindical/medalla-de-extremadura
>>També podeu signar la campanya a change.org.
- Detalls
La candidatura està encapçalada per Olga Giner Aràndiga.
- Detalls
El CEESC s’ha reunit amb representants del sindicat Infermeres de Catalunya per presentar el document L’educació social com a professió sanitària. A la trobada hi han assistit la presidenta Patricia Priego i 4 membres més del seu comitè executiu, en representació del sindicat, i Montse Rodó i Xavi Campos, per part del Col·legi.
Durant la reunió s’ha compartit l’estat actual de la presència de l’educació social en l’àmbit de la salut, especialment en salut mental, on el col·lectiu té cada vegada més implantació en serveis, recerca i iniciatives de promoció i prevenció. També s’ha posat en valor que els equips es veuen enriquits per la diversitat de perfils professionals i que les educadores i educadors socials formen part d’aquest àmbit des de fa anys.
En el marc de la conversa, s’ha plantejat la necessitat d’ampliar la mirada del sistema de salut i d’avançar en el reconeixement de perfils com l’educació social dins del marc oficial de professions sanitàries. Actualment, la llei que regula aquestes professions, ara en procés de revisió, no inclou aquests perfils, tot i que la seva presència als equips cada vegada és més generalitzada malgrat dependre sovint de la voluntat de les institucions o entitats gestores. També s’ha assenyalat que en alguns convenis, com el de l’Institut Català de la Salut, ja hi consten perfils socials amb taules retributives equiparables a les d’Infermeria.
La reunió també ha servit per compartir reflexions sobre la necessitat de clarificar funcions, avançar en el reconeixement professional i reforçar el treball conjunt amb altres col·lectius. Així mateix, s’han intercanviat punts de vista sobre qüestions com la classificació professional, la importància de la col·legiació en l’àmbit sanitari i la necessitat que la ciutadania pugui identificar clarament el rol de cada professió dins dels equips.
Aquesta trobada s’emmarca en la línia de treball del CEESC per generar complicitats amb altres agents del sector sanitari i continuar avançant en el reconeixement de la mirada socioeducativa com a part de l’atenció en salut.
- Detalls
Cursos subvencionats per a les persones col·legiades i amigues del CEESC.
- Detalls
El dimarts 27 de gener de 2026, en el marc del Dia Europeu de la Mediació, va tenir lloc la càpsula “El mirall internacional: què ens ensenyen els països amb mediació obligatòria?”, organitzada pel Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC. L’activitat, celebrada en format en línia, va reunir professionals de diversos països per reflexionar sobre l’impacte del primer any d’aplicació de la Llei Orgànica 1/2025, que estableix l’obligatorietat d’acreditar un intent de MASC abans d’interposar una demanda civil o mercantil.
Blanca Barredo, advocada col·laborativa, mediadora i integrant del Col·lectiu de Professionals de la Mediació del CEESC, va iniciar la sessió posant l’accent en els reptes que havien sorgit a partir del requisit de procedibilitat que planteja la llei en el nostre país. Va parlar de com, tot i estar a favor de considerar la mediació obligatòria, la manera com s’ha implementat el requisit de procedibilitat, ha generat certes reticències, ja que sovint es percep més com un entrebanc que no pas com una via realment útil. També va ressaltar la necessitat d’establir protocols que garanteixin l’interès superior del menor en qualsevol MASC, recordant que la protecció del menor, passa també per escoltar la seva veu.
Seguint aquest fil, es van abordar altres qüestions clau com: la preocupació perquè el requisit de procedibilitat acabi convertint-se en un tràmit buidat de contingut, el repte per mantenir la seguretat jurídica del procés, especialment davant la possibilitat d’aixecar el vel de la confidencialitat en casos de presumpta mala fe i la càrrega creixent que recau sobre les persones mediadores, a qui ara s’exigeix delimitar amb precisió l’objecte del conflicte per tal que l’advocacia pugui formular la demanda.
Un cop presentats els principals reptes que han anat sorgint durant aquest temps d’aplicació de la llei al nostre territori, els ponents d’Amèrica Llatina van oferir una panoràmica detallada sobre els seus contextos. Pablo Arteta Manrique (Colòmbia), Paola Jackeline Ontiveros Vázquez (Mèxic), Gabriela Ugarte Borja (Bolívia), Carmen Gloria Brevis (Xile) i Daniela Patricia Almirón (Argentina) van compartir les seves trajectòries professionals i els marcs normatius dels seus països, on la mediació obligatòria ja forma part en la majoria dels casos de l’arquitectura institucional.
A l’Argentina, Daniela Almirón va destacar la convivència amb una realitat federal heterogènia, on 16 províncies apliquen el requisit de procedibilitat. Gabriela Ugarte, des de Bolívia, va fer valdre l’enfocament restauratiu i intercultural de la conciliació, amb un alt índex d’acords (85%) i un impacte positiu en la reducció de costos i temps. Pablo Arteta va assenyalar que, a Colòmbia, la cultura litigant i el conflicte estructural dificulten la confiança en els mecanismes alternatius. Carmen Gloria Brevis va exposar que a Xile la mediació encara està restringida a àmbits concrets i que cal ampliar-ne l’abast, en un context de desconfiança institucional. Finalment, Paola Ontiveros va alertar que a Mèxic la mediació representa només un 8% dels casos i va subratllar la necessitat de formar els operadors jurídics per fomentar derivacions primerenques cap als MASC.
Malgrat les diferències, va emergir un consens clar: la mediació ha de ser entesa com una oportunitat per garantir l’accés a la justícia i promoure processos col·laboratius que posin al centre les persones. Com va recordar Alejandro Nató, que va conduir l’acte amb la complicitat d’Óscar Negredo, “no tot ha de passar pel jurídic”, i la mediació pot ser una eina poderosa de cultura de pau, fins i tot quan resulta contracultural.
Amb aquesta càpsula, el CEESC referma el seu compromís amb la divulgació crítica i situada de la mediació, generant espais per pensar col·lectivament els límits, les potencialitats i les condicions necessàries per a una pràctica transformadora i arrelada als contextos.
>>Mireu el vídeo de la Càpsula (CAST).
>>Consulteu la relatoria de la Càpsula (pdf) (CAST)
- Detalls
El passat dijous, 22 de gener, a la seu del CEESC a Barcelona i també en format en línia, va tenir lloc la jornada “Cultura professional i autonomia: enfortint la identitat de l’educació social”, organitzada conjuntament amb la UOC. L’acte, moderat per l'educador social José Miguel Leo i amb les intervencions de l'educadora social Encarna Medel García i el piscòleg Aleix Caussa Bofill, s’emmarca dins dels actes precongressuals del IX Congrés Estatal d’Educació Social, que se celebrarà a Cartagena el maig vinent.
La sessió va servir per posar sobre la taula algunes qüestions fonamentals per a la professió: com es construeix la cultura professional, què vol dir exercir amb autonomia i la importància de traduir l’encàrrec institucional en clau educativa. També es va reivindicar la necessitat de disposar d’espais per pensar la pràctica, revisar el posicionament i construir criteris compartits.
Al llarg de la sessió, José Miguel Leo, representant del CEESC al Comitè Científic del IX Congrés Estatal, va valorar la necessitat de disposar d’un model d’acció socioeducativa que permeti llegir la realitat i intervenir-hi amb criteri, recordant que teoritzar no és una activitat aliena a la pràctica, sinó una part indissociable d’aquesta. En aquesta mateixa línia, Encarna Medel subratllava la importància de delimitar què és educatiu i què no, i de fer-ho des d’un posicionament professional sòlid, amb base teòrica i capacitat de construir relat. També va alertar sobre com, sovint, la pràctica educativa queda atrapada en lògiques de resultats que dificulten la generació de coneixement propi.
Una altra de les idees sobre les quals es va parlar àmpliament a l’acte, va ser la potencialitat del treball col·lectiu. Aleix Caussa va compartir la seva experiència en el projecte XAC, on la mirada compartida i la jerarquia horitzontal han permès abordar casos complexos des de perspectives més completes i ajustades. Es va destacar com el treball conjunt amb altres professionals transforma la manera d’intervenir, ja que permet contrastar la mirada pròpia i prendre consciència de la nostra pràctica a través de la dels altres.
Durant el torn obert de preguntes i les aportacions recollides prèviament, es van obrir nous eixos de debat. Es va parlar sobre la responsabilitat individual i de com aquesta no es pot deslligar del context actual, marcat per la burocratització, la mercantilització i la manca d’espais institucionals per a la reflexió i la supervisió. També es va posar de manifest una realitat compartida: la dificultat de dedicar temps a allò educatiu en entorns institucionals on les funcions són múltiples i sovint allunyades de la dimensió pedagògica.
La jornada va deixar clar que la cultura professional no es construeix en solitari. Requereix condicions estructurals, espais de supervisió, comunitats de pràctica i un compromís col·lectiu per sostenir-la, però sense oblidar la responsabilitat individual que ens travessa com a professionals. L’educació social necessita professionals que es posicionin, que pensin la seva pràctica i que es reconeguin com a agents educatius amb autoritat i criteri.
Amb aquest acte, el CEESC continua reafirmant el seu compromís amb una educació social fonamentada, crítica i col·lectiva, i generant espais per pensar la professió des de la pràctica, el diàleg i la construcció compartida.
>>Consulta la relatoria de la jornada.
>>Mira el vídeo de la Jornada.
- Detalls
Barcelona, ciutat amiga de les persones: escoltant veus, creant comunitat.
- Detalls