Amb motiu de la diada de Sant Jordi, el CEESC va acollir una sessió especial que va combinar literatura i pensament crític. D’aquesta manera, la jornada va comptar amb la participació de dos educadors socials de referència que van presentar les seves darreres publicacions, aportant mirades complementàries i enriquidores.
La sessió va ser introduïda per la Patrícia Sarrias, vicepresidenta del CEESC, que va presentar els dos autors convidats, posant en valor la seva trajectòria professional i la rellevància de les seves aportacions al camp de l’educació social.
En primer lloc, en Javier Martín Luque, col·legiat 11751, educador social vinculat a la salut mental comunitària i al sensellarisme i que actualment treballa a Arrels Fundació, va presentar la seva obra Oberta de bat a bat, un relat que se centra en les històries de dones relegades als marges, que són sovint invisibilitzades. A través de la narrativa, l’autor reflecteix el sensellarisme femení, el dolor de l'exclusió i les cicatrius de la violència que són permanents en la vida d’aquestes dones. El llibre convida a apropar-se a vivències marcades per la vulnerabilitat i la resistència, donant un lloc a aquestes dones.
Tot seguit va ser el torn de Carlos Sánchez-Valverde Visus, col·legiat 14, educador social amb gairebé 50 anys de trajectòria en l’àmbit de la infància i adolescència i figura clau en l’impuls col·lectiu de la professió i en l’àmbit editorial especialitzat. Va presentar el seu llibre La atención y protección a la infancia: una revisión desde la educación social, una obra que ofereix una mirada profunda a l’evolució dels sistemes d’atenció a la infància. El llibre recull el recorregut de diverses institucions que, des de la iniciativa pública, han desenvolupat aquestes funcions a la ciutat de Barcelona. Aquest recorregut no només aporta exemples concrets que reforcen el discurs teòric, sinó que també aporta històries de vida que reforcen l’impacte que han tingut aquestes institucions.
La sessió va finalitzar amb una taula rodona que va esdevenir un espai de diàleg obert i participatiu, amb les veus de quatre professionals amb una àmplia trajectòria en l’àmbit de l’educació social: Laura Suárez Figarola, col·legiada 11550, vocal de la Junta de Govern i graduada en Educació Social per la Universitat de Girona; Rosa Maria Caparrós, col·legiada 11124 i secretària de la Junta delegada de Girona, amb 16 anys d’experiència en l’acompanyament a la infància i l’adolescència; Patrícia Sarrias, col·legiada 10807 i vicepresidenta del CEESC, educadora social a l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de l’Ajuntament de Barcelona, i Núria Zapata Luna, col·legiada 10858, educadora social i directora d’Habitatge Compartit de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona, adreçat a persones i famílies en situació de risc d’exclusió residencial.
S’hi van compartir impressions, inquietuds i preguntes sorgides durant les presentacions, aprofundint en alguns dels temes tractats, posant en valor la importància de generar espais col·lectius de pensament crític dins la professió.
El número 26 de Quaderns d’Educació Social, “Educació social, un ofici de reptes”, ja es pot consultar en obert. Aquesta edició posa el focus en els principals desafiaments que travessa la professió i convida a una reflexió col·lectiva sobre qüestions com la identitat professional, la formació, els lideratges, la interdisciplinarietat o l’enfocament de drets, entre d’altres.
El monogràfic recull aportacions diverses que obren preguntes sobre la pràctica quotidiana de l’educació social i els seus marcs d’intervenció, amb mirades que aborden tant les tensions institucionals com les desigualtats, les epistemologies subalternes o els reptes de l’acció socioeducativa en diferents contextos i territoris.
Com és habitual en el model de publicació de la revista, l’obertura del Q26 coincideix amb la sortida del nou número, el Q27, que es distribueix en format paper entre les persones subscriptores. Aquest sistema permet que cada nova edició faci accessible l’anterior, ampliant així l’accés al coneixement i afavorint la difusió dels continguts.
D’aquesta manera, el Q26 esdevé una nova oportunitat per rellegir, aprofundir i compartir coneixement professional, reforçant la voluntat del CEESC de fer de Quaderns d’Educació Social un espai viu de pensament crític i construcció col·lectiva.
>>Consulta tota la col·lecció de Quaderns d’Educació Social.
El Comitè d’Ètica dels Serveis Socials de Catalunya (CESSC) inicia una nova etapa amb la renovació parcial dels seus membres i la continuïtat de Begoña Román com a presidenta.
El CESSC és l’òrgan assessor del Govern de la Generalitat en matèria d’ètica aplicada als serveis socials. Té la funció de promoure la reflexió ètica i orientar la presa de decisions en aquest àmbit, amb impacte en el conjunt del sistema de serveis socials a Catalunya.
Volem destacar la participació a la seva Comissió Permanent de dues persones vinculades al Comitè d’Ètica del CEESC: Maite Mauricio, que continua formant-ne part, i Jesús Vilar, que s’hi incorpora en aquesta nova etapa. Tots dos hi aportaran la seva expertesa i trajectòria en el camp de l’educació social i l’ètica aplicada.
La participació en aquest òrgan contribueix a reforçar el debat ètic i la qualitat de la intervenció social en el sistema de serveis socials a Catalunya.
>>Més informació sobre el Comitè d’Ètica del CEESC.
Nova Junta de Govern del CGCEES
Us presentem un nou número de Quaderns d’Educació Social, la revista del CEESC. Un espai que no només recull reflexions i experiències, sinó que contribueix, número rere número, a fixar, compartir i fer créixer el coneixement en educació social.
En un context professional marcat sovint per la urgència i la immediatesa, disposar d’espais pausats de pensament, anàlisi i construcció col·lectiva no és un luxe, sinó una necessitat. Quaderns vol ser precisament això: una eina per aturar-nos, posar paraules a la pràctica i dotar-la de sentit, mirada crítica i perspectiva.
Vivim en un temps en què les crisis socials, ambientals, econòmiques o humanitàries, ja no són episodis puntuals, sinó una realitat sostinguda que travessa la vida de les persones i les comunitats. Davant d’aquest escenari, emergeixen preguntes que interpel·len directament la professió: què vol dir educar socialment avui? Com s’acompanya en contextos d’emergència? Quin paper tenim en la reconstrucció dels vincles i del teixit comunitari?
El monogràfic parteix d’un fet recent que ha sacsejat el nostre entorn: la DANA al País Valencià. A partir d’aquesta realitat concreta, la revista obre una reflexió més àmplia sobre el paper de l’educació social davant l’emergència climàtica i les situacions de crisi.
Des d’un reportatge elaborat a la zona zero, s’hi recullen experiències que parlen tant del desastre com de la reconstrucció, la comunitat i l’esperança. Iniciatives com la Koordinadora de Kol·lectius del Park Alcosa o la plataforma XDANA mostren com el teixit comunitari esdevé clau en la generació de respostes transformadores que situen la vida al centre.
El monogràfic s’amplia amb altres peces sobre situacions d’emergència diverses: des de l’experiència del Dar Chabab en temps de pandèmia fins a processos de resiliència comunitària al Pirineu, passant per l’acompanyament socioeducatiu en contextos de crisi o la visibilització de realitats sovint invisibilitzades.
Més enllà del monogràfic, reprenem i aprofundim temàtiques ja tractades en l’anterior número: el treball amb homes i la igualtat de gènere en un context de creixent tensió social i polarització, així com la presència de l’educació social als centres educatius. I també parlem de l’acompanyament en salut mental en l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran, de l’educació de carrer i fem una entrevista que convida a repensar la discapacitat des d’una perspectiva inclusiva.
En conjunt, aquest Quaderns dibuixa una idea compartida: la capacitat de l’educació social per generar vincles, activar comunitats i construir alternatives en contextos complexos.
Si encara no n’ets subscriptor/a, encara hi ets a temps, el Quaderns d’Educació Social t’espera. Subscriure’s a la revista és molt més que rebre una publicació en paper: és formar part d’un espai de pensament col·lectiu, és participar en la construcció d’una professió que es pensa a si mateixa i que projecta futur.
Perquè allò que no s’escriu, es perd. I allò que compartim ens fa créixer.
Podeu consultar el sumari del número i les primeres pàgines en format PDF.
I, recordeu, coincidint amb la publicació d’aquest número, s’ha posat en obert el número anterior, “Educació social, un ofici de reptes”, dedicat a reflexionar sobre els desafiaments presents i futurs de la professió en una societat en transformació.Ja el podeu consultar en línia.
També podeu consultar en línia tota la col·lecció de Quaderns d’Educació Social.
El CEESC ens hem reunit amb la Plataforma SomA1 i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) per compartir l'estat de la reivindicació per a l’equiparació de les professions d’educació i treball social dins del grup A1 de la funció pública. La trobada ha permès posar en comú diagnòstics, estratègies i accions en un moment en què la Plataforma percep una certa aturada del procés, però alhora manifesta una demanda clara per avançar en mesures concretes.
Des del CEESC defensem que l’actual classificació professional de l’educació social en el subgrup A2 no respon ni a la realitat formativa ni a les responsabilitats que assumeixen les educadores i els educadors socials. Tal com el Col·legi ja hem expressat en diferents espais, la categoria que correspon a l’educació social és l’A1, d’acord amb la capacitació universitària, la complexitat de les funcions i el nivell de responsabilitat que es desenvolupa en la intervenció social. En aquest sentit, la reivindicació va més enllà de la dimensió salarial i apunta directament al reconeixement professional i a la coherència amb el marc europeu de qualificacions.
La reunió també ha servit per reforçar la coordinació entre els diferents agents implicats i definir línies d’acció compartides per impulsar aquesta demanda. Entre aquestes, es va plantejar la necessitat d’intensificar la incidència institucional i política amb accions com ara possibles compareixences parlamentàries, el trasllat de la proposta als diferents partits polítics o l’exploració de vies legislatives per incorporar aquesta qüestió en futurs marcs normatius. Igualment, es va destacar la importància d’activar el conjunt del col·lectiu professional mitjançant accions de base, com la generació de materials que facilitin la interlocució amb representants polítics o la participació en processos d’al·legacions, una tasca en què el CEESC s’ha compromès a contribuir activament.
En aquest context, el CEESC referma el seu suport al col·lectiu SomA1, que agrupa més de 1.600 professionals de l’educació social i el treball social, i al seu manifest en defensa de l’equiparació a la categoria A1. El document denuncia la situació de discriminació laboral que pateix el col·lectiu dins les administracions públiques i reclama el reconeixement de la categoria professional que li correspon, així com la igualtat de tracte independentment de si la titulació és de diplomatura o grau, d’acord amb el marc vigent. També posa l’accent en la necessitat de corregir les conseqüències econòmiques i laborals derivades d’aquesta situació i de garantir oportunitats reals de desenvolupament professional.
Des del CEESC considerem que avançar cap a l’equiparació al grup A1 és una qüestió de justícia professional, però també una condició necessària per enfortir la qualitat dels serveis públics i la resposta a les necessitats socials. El reconeixement adequat de les educadores i els educadors socials contribueix directament a millorar les condicions d’atenció a les persones i col·lectius amb què treballem, i a reforçar el paper de l’educació social com a pilar fonamental de la cohesió social. Per això, continuarem col·laborant de manera coordinada amb altres agents per impulsar una estratègia compartida d’incidència i mobilització del col·lectiu.
El CEESC expressa el seu suport amb The palestinian Circus
La jornada posarà en relleu les diferències però també les complementarietats entre ambdues figures.