Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Mirem al futur amb la gent que ens ha acompanyat.

 

Fem uns ColzES! Celebrem que tornem!

 

Tornar al cos, crear des de les arrels

 

Just abans de les vacances vam presentar la “Guia de recomanacions i recursos per al treball socioeducatiu a distància”, elaborada pel Col·legi i promoguda i produïda per la Diputació de Barcelona, que emmarca en el seu projecte "Infància i adolescència: del risc a la igualtat, la salut i el benestar", que té per objectiu promoure la igualtat d'oportunitats i la salut en la infància i l'adolescència, així com donar suport als infants i adolescents, i a les seves famílies.

Per part del CEESC, les coautores de la guia són tres educadores socials col·legiades, l'Esther Subias, la Laura Fraile i la Núria Ferrer. 

La Guia ofereix orientacions per als i les professionals per poder realitzar el treball socioeducatiu a distància, facilitant noves eines per a l'atenció i acompanyament a infants i adolescents i contribuint a reduir la bretxa digital.

Els serveis socioeducatius durant la pandèmia de la COVID-19, tot i no ser declarats un servei essencial, han tingut un paper clau en l'acompanyament a l'escolarització i al benestar emocional dels infants i adolescents, i s'han adaptat a través de noves metodologies d'intervenció en línia. La Guia recull algunes de les experiències desenvolupades i alhora proposa noves eines per a la intervenció amb infants i adolescents, i l'acompanyament a les famílies, a través de recursos digitals amb noves potencialitats per al treball socioeducatiu del futur.

Per tal d’elaborar aquesta guia es va fer un procés de recerca que ha implicat diverses estratègies com ara la recerca documental (molt exhaustiva, s’han revisat més de 100 documents), la realització d’una enquesta sobre l’ús de les eines digitals entre una trentena de professionals (que van respondre 45 persones), la convocatòria de focus grups (que han implicat 26 participants i dues relatores) i vuit entrevistes individuals.

La nostra voluntat, que es plasma en aquesta guia, és la de facilitar orientacions i contribuir a incrementar la competència dels i les professionals de primera línia dels ens locals, que han de poder integrar eines i recursos tecnològics per a amplificar la seva eficàcia, per a poder sostenir el seu seguiment actiu i proactiu educatiu, fins i tot en temps de confinament, o quan les diferents conjuntures impedeixen l’atenció presencial. I, qui sap, potser també en altres ocasions, quan això representi un estalvi de temps, de desplaçaments i d’energies, i no impliqui perdre eficàcia.

Està dividida en diferents blocs de continguts independents i connectats. Inicialment es fa un treball sobre la realitat de les famílies, els infants i els adolescents en temps de pandèmia, i es donen a conèixer les bones pràctiques que s’han realitzat, així com propostes i consells nous que nodreixen el treball fet fins al moment. Després s'aprofundeix en les diferents eines i aplicacions digitals que poden ajudar a fer més fàcil i senzill el treball virtual i també es parla dels aspectes ètics i professionals de l’atenció digital, l'equipament tecnològic i la competència digital professional.

Cada una de les seccions es pot consultar -i pot resultar profitosa- de forma independent de les altres. Els principals apartats presenten una breu contextualització del que va passar durant la pandèmia –informació recollida a través del procés de recerca inicial i fruit de l’experiència personal de l’equip d’autores-, enllaços al material que pot contribuir a aprofundir en cada matèria, un recull de les accions més significatives que es van dur a terme al territori, consells per a treballar a distància i una col·lecció de noves propostes –tot just esbossades, però molt vàlides- que es poden realitzar.

Us animem a consultar aquesta guia i a reflexionar sobre la vostra pràctica en temps de pandèmia i a fer els vostres comentaris a través de les xarxes socials amb l’etiqueta #GuiaSIS. Nosaltres hem recollit i aportat la mirada d’un conjunt ampli de persones, i la nostra pròpia, però no serà fins que vosaltres us la feu vostra que tindrem la certesa de la seva eficàcia.

Descarrega-la en format PDF

 

 

 

Manifest per la Reforma del Reglament d'Estrangeria a Barcelona

 

Oferim 6 beques per al CSSBE

 

El Congrés va començar a organitzar-se a l'abril de 2016 quan el CEES Aragón va assumir la responsabilitat de coorganitzar-lo, juntament amb el CGCEES.

La situació de pandèmia va obligar a posposar-ne la celebració, prevista per a l'abril de 2020. Posteriorment, diverses dificultats en el transcurs del procés organitzatiu, juntament amb l'efecte causat per la pandèmia, van fer evolucionar els organitzadors cap a la definició d'un nou model d'organització i participació que aposta per una combinació de presencialitat i virtualitat.

Per tot això, des del CGCEES s'ha pres la decisió de posposar la celebració del VIII Congrés Estatal d'Educació Social i realitzar-lo durant el primer semestre de 2022, de forma descentralitzada, en diferents territoris.

Web del Congrés.

 

 

El Ple de l’Ajuntament de Barcelona de divendres 23 de juliol havia de nomenar la persona que en els propers cinc anys ha de liderar la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Desgraciadament, les posicions dels diversos grups municipals no ho van permetre i la decisió s’ha posposat fins al Ple de setembre.

Creiem que les notícies aparegudes en els mitjans de comunicació impulsades per algun dels candidats no han ajudat al procés. I volem deixar ben clar que no és responsabilitat directa del candidat que ha fet aquestes declaracions, en el benentès que és legítim reclamar el seu nomenament en ser el candidat amb més suports individuals de la ciutadania.

Al nostre entendre, aquí rau, en part, el problema de la situació. Posar a l’abast de la població un procés que reglamentàriament exigeix l’acord de dues terceres parts del Consistori -malgrat que es digui que és només una recollida de suports, que no és vinculant i que es fa per donar a conèixer el paper de la Sindicatura- ha fet que aquest procés escapi de les mans dels qui tenen la responsabilitat de decidir-ne el resultat.

A la sessió inicial de presentació, a les persones que havíem presentat candidatura se’ns va deixar clar que no importava el nombre de suports que s’obtenia i que, per tant, no era “una carrera electoral”. Lluny de respectar aquesta postura, els grups municipals i, fins i tot, l’equip de govern format per Comuns i PSC, estan dividits entre els qui defensen que el nomenament ha de recaure en la persona que ha obtingut més suports individuals, per davant de qui n’ha obtingut més de les entitats i organitzacions de la ciutat.

Aleshores… Era important o no “fer campanya electoral”? I encara més important, tindrà Barcelona liderant la seva Sindicatura la millor persona, la que té més autonomia dels partits polítics? O, per contra, tornarem a viure com els partits utilitzen qualsevol espai de representació per posar-hi persones afins a les seves ideologies?

Amb això, no volem dir que el procés sigui una estafa, perquè l’hem viscut i creiem que les persones que han presentat la seva candidatura han fet allò que legítimament creien, sense desprestigiar la resta de companyes i companys que des de la valentia i la creença del servei a la ciutadania han participat en el procés.

Demanem, doncs, als nostres representants polítics que no desmereixin la importància que té la Sindicatura de Barcelona, que analitzin els perfils i les propostes de les persones que s’hi van presentar i que acordin quina és la millor persona per liderar aquesta institució, lluny de la vinculació ideològica que cada candidat o candidata tingui per a ells.

Així mateix, a banda de reformar el Reglament de la Sindicatura, cal determinar si l’elecció es vol posar en mans de la ciutadania -individual o col·lectiva- o es vol fer des dels grups municipals. Quan es dona veu a la ciutadania, i més en aquest tipus d’eleccions, cal respectar-ne les decisions. I tenir en compte, també, que les entitats que hem volgut participar-hi, amb la voluntat d’acostar les institucions a la ciutadania, veiem com aquesta mena d’accions no fan més que allunyar-les-en encara més. Quan els processos participatius no són plens, el missatge que es fa arribar a la ciutadania és que no es tracta més que de propostes estètiques per justificar les decisions polítiques.

I, finalment, cal deixar d’enganyar les persones que de forma desinteressada i amb la il·lusió de fer un servei a la ciutadania de Barcelona es presentin al procés. Així doncs, nosaltres ens retirem del procés tot esperant col·laborar estretament amb la persona que sigui finalment nomenada, com ja hem manifestat de forma reiterada.

 

Rafel López Zaguirre, candidat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona 2021-2026

Maria Rosa Monreal, presidenta del CEESC