Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

El CGCEES planteja la incorporació de l'Educació Social al sistema educatiu presentant aportacions al Projecte de Llei Orgànica de Modificacions de la LOE.

El passat 25 de maig, el CGCEES va enviar un document amb aportacions i propostes per al Projecte de Llei Orgànica de Modificacions de la LOE (LOMLOE), aprovat pel Consell de Ministres del passat 15 de febrer, als diferents grups polítics que formen la Comissió d'Educació i Formació Professional del Congrés dels Diputats, per tal que sigui revisat i que hi donin suport en forma d'esmenes a l'articulat proposat que demana la incorporació de l'Educació Social al sistema educatiu.

Demanem la incorporació dels educadors i les educadores socials al sistema educatiu com una eina de promoció educativa i de compensació de les desigualtats a l'educació mitjançant la seva inclusió a la LOMLOE, i com un dret de la ciutadania, demanant una educació per al segle XXI.

 

Llegiu-ne la notícia completa.

 

El passat dimarts, 18 de maig, s'ha celebrat el Dia Internacional dels Museus (DIM). I per a aquest 2020 atípic, les activitats previstes per celebrar-lo s’han traslladat a l’espai virtual.

El lema escollit per a l’edició 2020 és “Museus per la igualtat: diversitat i inclusió”, que posa l’èmfasi en la diversitat de perspectives que conformen les comunitats i el personal dels museus.

Impulsada per la Direcció General de Patrimoni Cultural, s'ha dut a terme el programa "Obrim finestres, museus per la igualtat", que ha reunit tot un seguit de propostes. El CEESC ha participat en el cicle de Converses per a professionals "Els museus en temps de la COVID-19", cinc converses que han tingut el mateix format: una persona del sector museístic amb experiència sobre l’àmbit a tractar ha demanat a un especialista de l’altre sector reflexions per entendre com els està afectant la crisi, parlant de turisme, món digital, educació, salut i inclusió.

El CEESC hem participat a la xerrada "Museus i Inclusió", que s'ha dut a terme entre la Carme Bergés, directora del Museu de Cervera i el Xavi Campos, gerent del Col·legi que ens deixa la següent reflexió:

La crisi sanitària que ens ha afectat de ple pot ser un accelerador de la necessària transformació dels museus del país. Aquests equipaments públics estaven vivint un procés de repensar-se, i en l'educació social estan trobant l'aliança que els facilitarà posar les persones (totes) al centre i generar processos per donar protagonisme a les comunitats en què estan immersos. Les possibilitats de cooperació i de generació d'espais híbrids interprofessionals es presenten infinites. Serà amb la incorporació de les educadores i els educadors socials que els nostres museus passaran de ser inclusius a ser (plenament) oberts? Cooperarem per oferir escenaris de benestar. Ja hi ha experiències en aquesta línia, però queda molt camí per recórrer.

Aquí teniu el vídeo de la conversa:

Podeu per una ullada a les altres converses en aquest enllaç.

 

Volem llars per viure.

 

Reclamem la incorporació d'ES a les escoles.

 

CEESC, TSCAT, COPC i COPEC signem un manifest conjunt.

 

Un espai on puguin formular directament les seves preguntes.

 

Una fàbrica d'idees o laboratori d'idees, conegut en anglès com a think tank, és un col·lectiu o un organisme que ofereix consells i idees sobre diferents assumptes. En el nostre cas, d’assumptes i qüestions relacionades amb el Col·legi.

El Think Tank Jove del CEESC neix amb la idea de generar una proposta oberta a la participació de les persones membres del Col·legi més joves amb un objectiu doble: d’una banda, actualitzar continguts, serveis, activitats o accions del CEESC i, de l’altra, i sobretot, rejovenir la participació i la implicació en el si de l’organització quan els col·legiats i les col·legiades més joves ja sumen més d’un 20% de la base social.

Fa dues setmanes realitzàvem una crida a totes aquestes educadores i educadors socials de menys de 35 anys per a participar en una reunió virtual el passat dimarts 5 de maig. Van respondre que hi volien participar sis educadores: Laura Fraile, Míriam Solé, Fátima Cevallos, Begoña Lara, Yousra Touri i Cristina Jaumandreu que, juntament amb Pep Guasch, membre de l’equip CEESC i responsable de participació, van tenir un debat llarg amb propostes sobre diversos aspectes del CEESC.

Alguns punts a destacar d’aquesta primera reunió del Think Tank Jove del Col·legi són les que apunten a la primera relació amb el CEESC, on es detecta que hi manca un acompanyament inicial per nous col·legiats i col·legiades. Que durant els primers anys de col·legiació, es motivi per seguir a l’organització i a participar-hi. Sobre la lluita per la dignificació de la professió es creu que s’ha de ser més contundent dins del sector que es troba dins sistema de protecció a la infància i adolescència. Sobre les activitats i serveis del CEESC, es va apuntar que caldria reformular horaris per possibilitar al màxim la participació i assistència i poder conciliar-los amb els horaris laborals i familiars, i que les activitats haurien d'arribar millor a tot el territori.

D’altra banda, hi ha autocrítica cap al mateix col·lectiu, ja que es creu que som un sector que no es mou per la professió o que participa poc en general. Pot ser això és degut també a la mateixa feina i l'estrès emocional i les condicions laborals i professionals a què són sotmesos els educadors i les educadores socials.

I per acabar, s’anota també en què cal pensar en accions per empoderar educadores i educadors socials a escriure: articles d’opinió, de reflexió, metodologies… comptar més amb la premsa local i potenciar l’Educació Social als municipis, com una figura professional clau per a veïnes i veïns, per a la ciutadania.

Des d’aquí donem les gràcies a les sis col·legiades que van participar en aquesta primera reunió del Think Tank Jove. Prenem nota de tota la reunió i animem d’altres col·legiades i col·legiats a participar al ja inaugurat Think Tank Jove del CEESC. Pareu atenció a la propera crida!

Si teniu més interès en aquesta proposta, escriviu a Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la..

 

Des del CEESC seguim endavant amb la feina d'interlocució amb responsables polítics, que s’ha intensificat amb la situació que estem vivint amb l’emergència sanitària i social de la COVID-19. Però, ara ja, centrant la mirada en el que ha de venir.

El passat 11 de maig el CEESC va enviar una carta a la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut (SIAJ), en què sol·licitem una actuació rigorosa i urgent en diversos àmbits, que resumim en 7 punts. 

Pel que fa a la gestió en la pandèmia de la COVID-19:

1. Reclamem la importància que tots els professionals tinguin tota la informació (protocols i instruccions) per tal de millorar la gestió de la crisi sanitària de la COVID-19

És molt important que totes les directrius i plans que aprova el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i el de Salut estiguin disponibles a l’abast dels professionals de l’atenció social. Algunes de les queixes que ens han arribat al CEESC ens indiquen que una part dels professionals que treballen en centres col·laboradors no tenen al seu abast aquests documents que el Departament publica, ja que les entitats gestores no els han facilitat aquesta informació. La gestió delegada no eximeix de la responsabilitat de vetllar per tal que els professionals disposin de tota la informació necessària que, sense dubte, correspon a la Generalitat de Catalunya.

Des d’aquest convenciment sempre hem posat a disposició les eines i mecanismes del Col·legi per fer-nos ressò i replicar comunicativament les indicacions i instruccions que s’anessin publicant; sense resposta efectiva per part seva. Aquesta actitud ens fa pensar, una vegada més, que la voluntat explicitada de fer front de manera conjunta a les necessitats i emergències constatades no és ferma. Simplement es generen espais de treball que no són més que empostissats per validar decisions ja preses per part seva i dotar-les d’aparença de validació compartida.

2. Instem a dotar tots els centres de material sanitari i de protecció i el protocol d’ús d’aquest material

Manifestem que a dia d’avui encara ens arriben notícies sobre la manca de material sanitari en els centres i el protocol d’ús d’aquest material. Aquestes queixes també les han recollit diversos mitjans de comunicació. Recordem que l’article 44 de la Llei 14/2010, dels Drets i les Oportunitat en la Infància i Adolescència estableix el dret a la prevenció, la protecció i la promoció de la salut de les seves persones usuàries, esdevenint una obligació imperativa per a l’administració pública. El Departament té l’obligació de donar als infants i als adolescents les mesures necessàries per garantir-ne el benestar físic i emocional, per tant, la tasca que duen a terme els professionals de l’educació social ha d’estar dotada de material sanitari.

3. Demanem que es doti els centres amb suficients equips electrònics i d’accés digital

Assenyalem també la manca d’equips electrònics i d’accés digital que són necessaris que donar resposta als requeriments acadèmics que s’estan dictaminant des del Departament d’Ensenyament, del tot insuficients. En fer-hi la demanda inicialment, la Secretaria, ens va respondre que les dotacions materials eren suficients i que, en tot cas, corresponia a educadores i educadors socials modular les seves intervencions per ajudar l’acció socioeducativa a l’oportunitat del moment. Cal recordar que els equips estan dimensionats de tal manera que durant l’horari escolar infants i adolescents no són al centre. Haver d’assumir aquesta tasca d’acompanyament en el progrés escolar de manera més intensiva no sembla assumible, i més encara quan s’ha d’intensificar a partir de l’aportació de recursos personals ja que els materials són escassos. 

Hem de fer notar que la nostra professió parteix d’una realitat anterior a la COVID-19, amb dèficits estructurals importants que requereixen d’una especial atenció.

Els nostres plantejaments amb la mirada posada de cara al futur són:

4. Demanem l’actualització i la dotació econòmica de la Cartera de Serveis Socials

La crisi de la COVID-19 i la manca de recursos que pateixen els serveis socials des de la crisi del 2008, ens demostren que aquests no són la quarta pota de l’estat del benestar. Tenim una Cartera de Serveis Socials que no es revisa des de l’any 2010, tenint en compte que la realitat de la nostra societat ha canviat i que no contempla les necessitats que s’han anat detectant des que es va publicar. Cal que la Cartera reculli les realitats i necessitats actuals i que se la doti econòmicament i que defineixi amb claredat els drets objectius i subjectius, apuntant les incompatibilitats en les seves prestacions així com definir en cada recurs existent els compromisos de l’organització i els drets i deures de les persones.

5. Demanem l’aprovació i el desplegament de la Llei dels Drets i les Oportunitats en la Infància i Adolescència

L’any 2010 el Parlament de Catalunya va aprovar la Llei 14/2010, dels Drets i les Oportunitat en la Infància i Adolescència, que tenia com a objectiu visibilitzar l’infant i l’adolescent com a subjecte de drets i oportunitats. Ens posicionem al costat del Síndic de Greuges en reclamar l’aprovació del desplegament de la Llei i, en concret, la reglamentació del procediment de desemparament, dels drets dels infants i adolescents dins del sistema de protecció.

6. Reclamem el reconeixement a la figura professional de les educadores i els educadors socials

Fa temps que manifestem que el Departament desatén els professionals de l’educació social; una despreocupació que es demostra en l’aparició de noves figures professionals que realitzen tasques que corresponen als professionals de l’educació social així com un incompliment de les ràtios que estipula la Cartera de Serveis Socials.

El Síndic de Greuges, l’any 2017, recomanava a la “DGAIA la revisió del nombre i el perfil de professionals que són necessaris en cadascun dels centres del sistema de protecció de Catalunya, propis i concertats, d’acord amb les necessitats detectades i expressades pels mateixos professionals. Aquesta revisió hauria de fixar el nombre de professionals, la categoria, les retribucions laborals i, si s’escau, la ràtio establerta per la Cartera de Serveis Socials”. En aquest mateix document el Síndic indicava que una de les “denúncies del col·lectiu rau en les condicions en què desenvolupen la seva feina, que fan referència a l’incompliment reiterat de les ràtios establertes. Més enllà del compliment formal de les condicions, i al marge de la necessitat de revisar-les, en moltes ocasions addueixen que la informació que proporciona l’Administració omet determinades situacions, com els canvis de torn, la conducció de vehicles, la cobertura de baixes, etc.”

7. Reclamem que es garanteixi el benestar dels professionals de l’educació social

Des de fa anys que el Síndic reclama “el desenvolupament d’una avaluació de riscos psicosocials de les plantilles de tots els centres de protecció de Catalunya, ja siguin propis o concertats, per poder identificar i determinar la situació de risc en què es troben els professionals, i estudiar i implementar les propostes i les recomanacions formulades”. També ha reclamat que la DGAIA ha de “proveir els professionals de la formació i la supervisió necessàries per complir la seva tasca, amb la cobertura que es requereixi en cada moment per altres professionals de les funcions desenvolupades en el seu lloc de treball al centre” (Informe sobre els drets de l’infant, 2019).

En relació amb l’avaluació dels riscos psicosocials, l’Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya (CEESC, 2019), indicava que al 59% dels 703 professionals que hi van respondre, no se’ls havia fet una avaluació de riscos psicosocials; un 27% indicaven que sí i un 13% no va contestar. 

Fa temps que volem assentar unes bases de cooperació amb la Secretaria, però des del CEESC reiterem un cert sentiment de malestar en la relació establerta. Moltes de les demandes que des del CEESC s’han posat sobre la taula en reiterades ocasions, no han tingut resposta; s’han generat falsos espais de participació, en els quals resulta impossible ser part activa de processos que afecten directament la professió; i, per damunt de tot, traspua una sensació de no treballar amb la mirada posada en el conjunt de la infància del país i no ser prou vehement en la defensa de la infància com un col·lectiu sobre el qual fer una atenció específica davant la recent situació de crisi sobrevinguda.

Amb tot, a la carta, també demanem a la Secretaria per les perspectives que es tenen per garantir que la infància, des de totes les òptiques, sigui contemplada de manera preeminent en els nous pressupostos del país.

Així mateix, i per acabar, també li hem volgut preguntar quin lloc creu que pot tenir el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials en aquest nou futur. Des del CEESC tenim clar que el nostre lloc és el d’agent essencial i actiu en el desplegament de les accions en el present i futur immediats.