Us presentem un nou número de Quaderns d’Educació Social, la revista del CEESC. Un espai que no només recull reflexions i experiències, sinó que contribueix, número rere número, a fixar, compartir i fer créixer el coneixement en educació social.
En un context professional marcat sovint per la urgència i la immediatesa, disposar d’espais pausats de pensament, anàlisi i construcció col·lectiva no és un luxe, sinó una necessitat. Quaderns vol ser precisament això: una eina per aturar-nos, posar paraules a la pràctica i dotar-la de sentit, mirada crítica i perspectiva.
Vivim en un temps en què les crisis socials, ambientals, econòmiques o humanitàries, ja no són episodis puntuals, sinó una realitat sostinguda que travessa la vida de les persones i les comunitats. Davant d’aquest escenari, emergeixen preguntes que interpel·len directament la professió: què vol dir educar socialment avui? Com s’acompanya en contextos d’emergència? Quin paper tenim en la reconstrucció dels vincles i del teixit comunitari?
El monogràfic parteix d’un fet recent que ha sacsejat el nostre entorn: la DANA al País Valencià. A partir d’aquesta realitat concreta, la revista obre una reflexió més àmplia sobre el paper de l’educació social davant l’emergència climàtica i les situacions de crisi.
Des d’un reportatge elaborat a la zona zero, s’hi recullen experiències que parlen tant del desastre com de la reconstrucció, la comunitat i l’esperança. Iniciatives com la Koordinadora de Kol·lectius del Park Alcosa o la plataforma XDANA mostren com el teixit comunitari esdevé clau en la generació de respostes transformadores que situen la vida al centre.
El monogràfic s’amplia amb altres peces sobre situacions d’emergència diverses: des de l’experiència del Dar Chabab en temps de pandèmia fins a processos de resiliència comunitària al Pirineu, passant per l’acompanyament socioeducatiu en contextos de crisi o la visibilització de realitats sovint invisibilitzades.
Més enllà del monogràfic, reprenem i aprofundim temàtiques ja tractades en l’anterior número: el treball amb homes i la igualtat de gènere en un context de creixent tensió social i polarització, així com la presència de l’educació social als centres educatius. I també parlem de l’acompanyament en salut mental en l’àmbit territorial de l’Alt Pirineu i Aran, de l’educació de carrer i fem una entrevista que convida a repensar la discapacitat des d’una perspectiva inclusiva.
En conjunt, aquest Quaderns dibuixa una idea compartida: la capacitat de l’educació social per generar vincles, activar comunitats i construir alternatives en contextos complexos.
Si encara no n’ets subscriptor/a, encara hi ets a temps, el Quaderns d’Educació Social t’espera. Subscriure’s a la revista és molt més que rebre una publicació en paper: és formar part d’un espai de pensament col·lectiu, és participar en la construcció d’una professió que es pensa a si mateixa i que projecta futur.
Perquè allò que no s’escriu, es perd. I allò que compartim ens fa créixer.
Podeu consultar el sumari del número i les primeres pàgines en format PDF.
I, recordeu, coincidint amb la publicació d’aquest número, s’ha posat en obert el número anterior, “Educació social, un ofici de reptes”, dedicat a reflexionar sobre els desafiaments presents i futurs de la professió en una societat en transformació.Ja el podeu consultar en línia.
També podeu consultar en línia tota la col·lecció de Quaderns d’Educació Social.
El CEESC ens hem reunit amb la Plataforma SomA1 i el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) per compartir l'estat de la reivindicació per a l’equiparació de les professions d’educació i treball social dins del grup A1 de la funció pública. La trobada ha permès posar en comú diagnòstics, estratègies i accions en un moment en què la Plataforma percep una certa aturada del procés, però alhora manifesta una demanda clara per avançar en mesures concretes.
Des del CEESC defensem que l’actual classificació professional de l’educació social en el subgrup A2 no respon ni a la realitat formativa ni a les responsabilitats que assumeixen les educadores i els educadors socials. Tal com el Col·legi ja hem expressat en diferents espais, la categoria que correspon a l’educació social és l’A1, d’acord amb la capacitació universitària, la complexitat de les funcions i el nivell de responsabilitat que es desenvolupa en la intervenció social. En aquest sentit, la reivindicació va més enllà de la dimensió salarial i apunta directament al reconeixement professional i a la coherència amb el marc europeu de qualificacions.
La reunió també ha servit per reforçar la coordinació entre els diferents agents implicats i definir línies d’acció compartides per impulsar aquesta demanda. Entre aquestes, es va plantejar la necessitat d’intensificar la incidència institucional i política amb accions com ara possibles compareixences parlamentàries, el trasllat de la proposta als diferents partits polítics o l’exploració de vies legislatives per incorporar aquesta qüestió en futurs marcs normatius. Igualment, es va destacar la importància d’activar el conjunt del col·lectiu professional mitjançant accions de base, com la generació de materials que facilitin la interlocució amb representants polítics o la participació en processos d’al·legacions, una tasca en què el CEESC s’ha compromès a contribuir activament.
En aquest context, el CEESC referma el seu suport al col·lectiu SomA1, que agrupa més de 1.600 professionals de l’educació social i el treball social, i al seu manifest en defensa de l’equiparació a la categoria A1. El document denuncia la situació de discriminació laboral que pateix el col·lectiu dins les administracions públiques i reclama el reconeixement de la categoria professional que li correspon, així com la igualtat de tracte independentment de si la titulació és de diplomatura o grau, d’acord amb el marc vigent. També posa l’accent en la necessitat de corregir les conseqüències econòmiques i laborals derivades d’aquesta situació i de garantir oportunitats reals de desenvolupament professional.
Des del CEESC considerem que avançar cap a l’equiparació al grup A1 és una qüestió de justícia professional, però també una condició necessària per enfortir la qualitat dels serveis públics i la resposta a les necessitats socials. El reconeixement adequat de les educadores i els educadors socials contribueix directament a millorar les condicions d’atenció a les persones i col·lectius amb què treballem, i a reforçar el paper de l’educació social com a pilar fonamental de la cohesió social. Per això, continuarem col·laborant de manera coordinada amb altres agents per impulsar una estratègia compartida d’incidència i mobilització del col·lectiu.
El CEESC expressa el seu suport amb The palestinian Circus
La jornada posarà en relleu les diferències però també les complementarietats entre ambdues figures.
El CEESC és una de les diverses entitats que ha signat aquest Manifest.
El CEESC se suma al suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per garantir un model d’atenció a la discapacitat basat en la concertació social i sense afany de lucre. Aquesta iniciativa, admesa a tràmit pel Parlament de Catalunya el 9 d’octubre de 2025, es troba actualment en fase de recollida de signatures.
La seu del CEESC de Barcelona serà punt de recollida de signatures durant el seu horari d'obertura, fins al 24 d’abril.
La ILP està impulsada per la Plataforma Ciutadana Concertació Social Discapacitat, formada per famílies i persones vinculades a l’àmbit de la discapacitat, i compta amb el suport de nombroses entitats socials, institucions i agents del sector.
La iniciativa té com a objectiu garantir per llei que els serveis socials adreçats a persones amb discapacitat que requereixen suports personalitzats, integrals i continuats siguin gestionats per entitats d’iniciativa social sense afany de lucre.
Aquesta proposta busca protegir el model de concertació social i assegurar una atenció centrada en la persona, basada en criteris de qualitat, compromís social i interès general, valors plenament alineats amb la pràctica de l’educació social.
Des del CEESC considerem que aquest enfocament contribueix a reforçar uns serveis socials que posen les persones al centre i que garanteixen drets, qualitat en l’atenció i continuïtat en els processos d’acompanyament.
Per tal que la ILP pugui continuar el seu recorregut parlamentari, és necessari recollir un mínim de 50.000 signatures.
Animem el conjunt de professionals de l’educació social, així com les entitats del sector, les famílies i la ciutadania en general, a informar-se, implicar-se i contribuir a la difusió de la iniciativa.
>>Aquí podeu consultar tota la informació i fer seguiment de la iniciativa.
El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) va publicar a finals del 2024 L’educació social com a professió sanitària, un document on s’argumenta la necessitat d’incloure la professió de l’Educació Social dins el catàleg de professions sanitàries regulades per la Llei 44/2003, d’ordenació de les professions sanitàries.
Aquest document estableix ponts entre l’exercici professional de l’educador/a social i el d’altres professions sanitàries reconegudes posant de manifest la importància d’un abordatge terapèutic global, interdisciplinari i centrat en la persona. En molts equips de salut mental, l’educació social hi té un paper essencial en l’acompanyament socioeducatiu de les persones, promovent el seu benestar integral i contribuint tant a la prevenció com a la promoció de la salut des d’una mirada comunitària.
L’acte “Educació social i salut mental: fent camí cap al reconeixement sanitari” arriba a la Universitat Rovira i Virgili com una nova oportunitat per obrir preguntes, generar aliances i continuar avançant col·lectivament en el reconeixement de l’educació social dins l’àmbit de la salut.
Aquest espai vol anar més enllà de la reflexió per situar-se també en el terreny de la incidència. En un moment clau, marcat per l’obertura de la Consulta Pública Prèvia a la modificació de la Ley 44/2003, de ordenación de las profesiones sanitarias, l’acte es planteja com un espai per construir arguments, compartir posicionaments i reforçar una veu col·lectiva que reclami el lloc que ja s’està ocupant en la pràctica quotidiana.
Aquesta llei és el marc que regula quines professions són reconegudes com a sanitàries a l’Estat espanyol, així com les seves funcions, competències i espais d’intervenció. La seva possible modificació obre una finestra d’oportunitat per qüestionar els límits actuals i reivindicar el reconeixement de l’educació social com a agent clau en els processos de salut, especialment en l’àmbit de la salut mental, les addiccions i el treball comunitari.
Des d’una perspectiva comunitària i centrada en la persona, es posarà en valor com l’educació social ja forma part dels processos de cura: generant vincles, sostenint trajectòries i aportant continuïtat allà on altres dispositius no arriben. La jornada vol evidenciar que no es tracta d’una aspiració futura, sinó d’un reconeixement pendent d’una realitat ja existent.
A Tarragona, aquesta trobada vol ser, doncs, un punt d’inflexió: un espai per passar del reconeixement implícit al reconeixement formal, de la pràctica invisibilitzada a la incidència política. Perquè fer camí cap al reconeixement sanitari és també disputar marcs, redefinir límits i situar, amb força, la dimensió social al centre de la salut.
L’acte comptarà, entre d’altres, amb la participació de les educadores socials col·legiades Anna Cortina (col. 11189), Ramona Fernández (col. 5830), Anna Salvadó (col. 11199) i Meritxell Grau (col. 11370), membres del Col·lectiu Professional de Salut Mental del CEESC.
>>Inscripcions en aquest enllaç.
Data: Diluns, 27 d’abril, a les 17.00 h.
Lloc: Sala de Graus de l'Escola Tècnica Superior d'Enginyeria Química. Campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili. Av. dels Països Catalans, 26. Tarragona.
Amb la col·laboració de:
