Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

#CSSB18: més de 750 assistents, 20 taules rodones i 100 expertes i experts de diferents disciplines i àmbits. 

 

El proper dilluns 29 d’octubre, el Comitè d'Ètica organitza la seva tercera Peixera ètica. En aquesta ocasió volem parlar i debatre a l’entorn de com els diferents models professionals defineixen el model d’intervenció.

Hi ha models tècnics incompatibles amb models ètics?
Cal fer canvis tècnics si volem seguir un determinat model ètic?
Quins reptes suposa l’ètica aplicada a les organitzacions?

El treball socioeducatiu amb persones implica disposar d'un fonament teòric, d'una tècnica per traduir el coneixement en accions i també d'una ètica que orienta el professional sobre les seves responsabilitats. Partint del supòsit que el professional actua amb honestedat (no maleficència), és convenient veure que no hi ha una única construcció ètica possible, sinó que cadascun dels diferents models tècnics d'intervenció pressuposen uns deures morals o uns altres i, a la vegada, que determinades definicions dels deures morals determinen els models tècnics que cal utilitzar.

Això fa que l'ètica i la tècnica es retroalimentin entre elles i que es determinin mútuament, de manera que els principis i valors de referència no es poden pensar al marge dels marcs tècnics de treball, de la mateixa forma que aquests marcs tècnics no poden construir-se al marge dels principis que els professionals han decidit que són la seva referència.

La jornada la volem plantejar a partir de dos eixos de reflexió. D’una banda, ens preguntarem de quina manera els diferents models ètics interpreten els principis de l’acció i, de l’altra, ens plantejarem fins a quin punt un model tècnic determina les possibilitat ètiques de l’organització.

L’acte, que tindrà lloc a l'Espai Calàbria 66 de Barcelona i que se celebrarà en castellà, s’iniciarà amb la presentació a càrrec del moderador, en Jesús Vilar, i de les intervencions de Joan Canimas i Maria Jesús Uriz.

Els ponents donaran resposta a les preguntes formulades més amunt i a d’altres que puguin sorgir, i il·lustraran el debat a través de casos o exemples concrets per tal de fer-ne una reflexió més enllà de la teoria i iniciaran un diàleg que finalitzarà amb la formulació de preguntes al públic.

Després de la pausa cafè s’iniciarà un treball en grups en què el públic assistent intentarà qüestionar-se i donar resposta a les preguntes plantejades pels ponent en la primera part de la jornada.

Programa i formulari d’inscripció. 

 

 

 

Des del CEESC observem amb preocupació la situació d’exclusió residencial de la ciutat de Barcelona, però en general a tota Catalunya i l’impacte directe que té sobre molts dels veïns i veïnes.

Tenint en compte la gravetat de las situació amb gran nombre de desnonaments diaris i un gran nombre de ciutadans que han de dormir al carrer cada dia de l’any, la situació només és reversible amb polítiques valentes que exigeixen acords importants sense estratègies de partits. Només amb la política de veritat podrem aturar o frenar aquesta situació.

Des de l’educació social constatem diàriament que, per les veïnes i veïns, tenir una casa és totalment necessari i imprescindible per poder desenvolupar-se com a persones. Tenir una llar és necessari i un mínim per garantir una estabilitat personal.

Com a educadores i educadors socials ens amoïna molt la situació de vulneració dels drets dels infants derivada d’aquesta situació de precarietat derivada de la situació d’especulació amb l’habitatge. També ens preocupa la situació d’altres col·lectius com ara algunes persones amb diversitat funcional condemnades a viure amb la única possibilitat institucionalitzada sense possibilitat de decidir sobre sí mateixes en molts aspectes de la seva vida.

Cal que entenguem la situació actual en la vida de les persones i l’impacte que tindrà en un futur haver viscut així: A més dificultat per accedir a una llar digne, més dificultat per desenvolupar-se com a persona. I en termes pràctics, a més dificultats per accedir a l’habitatge, més situacions d’infrahabitatge i sensellarisme a les nostres ciutats.

Les iniciatives que vagin encaminades a millorar l’accés a l’habitatge sempre generaran un impacte positiu en les persones que atenem les educadores i educadors socials, però també en la resta de la ciutadania.

D’aquí que recolzem el Manifest per exigir la recuperació de la Llei catalana contra els desnonaments i els talls de subministraments.

Aquesta Llei va ser impugnada en la part d’habitatge pel PP davant el Tribunal Constitucional el maig de 2016 i està suspesa en aquells articles que fan referència a garantir el dret a l’habitatge. Amb 61 desnonaments diaris i Meses d’emergència col·lapsades amb més de 2.000 sol·licitants mentre que les entitats financeres continuen especulant amb l’habitatge, es fa palesa la urgència de tenir  vigent la Llei 24/2015 en la seva totalitat aquest mateix mes d’octubre.

Demanem recuperar la Llei 24/2015. Només cal voluntat política.

#VolemLa24

Llegiu, compartiu i adheriu-vos al Manifest de suport a la retirada del recurs de la Llei 24/2015

 

L'espai de treball compartit per a entitats, cooperatives o empreses de sectors socioculturals i socioeducatius al CEESC obre nova convocatòria per al període 2019-2021. 

 

Ja podeu consultar les bases de la 5a Edició del Concurs de Projectes d'Educació Social "Memorial Toni Julià".

 

Tal com us informàvem el passat 26 de setembre, el Col·legi hem estat treballant per disposar d’informació acurada sobre l’abast legal i jurídic que afecta les educadores i els educadors socials en casos davant arribades d'emergència als centres.

La Fundació FICAT, encarregada de prestar servei d'assessorament jurídic al CEESC, ens ha elaborat un dictamen que posem al vostre abast. Aquest és una situació que ens preocupa i seguirem treballant-hi per oferir-vos tota la informació disponible i per trobar una resposta global, planificada i adequada a aquesta situació d'emergència.

Descarregueu-vos el Dictamen.

Us recordem que el CEESC, a través de FICAT, ofereix un servei d’assessorament legal. Els col·legiats i col·legiades us hi podeu posar en contacte directament i si no sou col·legiats i us cal assessorament sobre aquest tema concret, us podeu posar en contacte amb nosaltres a través de l’adreça electrònica Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la. i mirarem de donar resposta també a les vostres necessitats.

 

Pels volts de l’any 2000, a Barcelona i al seu cordó metropolità, les circumstàncies polítiques, socials i culturals van propiciar el caldo de cultiu que portaria a diversos participants dels moviments socials a veure en el graffiti no només una forma d’incidir en l’entorn de forma personal i unidireccional, sinó, també, una nova eina d’activisme: un vehicle de difusió d’idees i valors col·lectius.

Els carrers són nostres mostra una petita part de l’allau creatiu que va impregnar els carrers en aquells temps. Un annex a la història del graffiti a la ciutat comtal intrínsecament lligat a les lluites per la transformació social. S'ha parlat molt del graffiti a través de llibres, vídeos, documentals, estudis... i en cap d'ells tenia cabuda aprofundir en aquest petit fenomen, que comparteix amb el graffiti més ortodox escenaris i protagonistes però que té un relat propi i singular. Un episodi gràfic de la Barcelona rebel.

L'exposició estarà a la seu social del CEESC fins el 31 de desembre, havent visitat ja La Farinera del Clot, L'Ateneu Cooperatiu la Base, l'Ateneu Harmonia, La Fàbrica dels Somnis de Vic i El Foment Casal Popular d'Igualada.

Roc Blackblock, l’autor i curador d’aquesta exposició, va estudiar disseny gràfic a l’Escola Elisava-Barcelona, i un mòdul de grau superior d’il·lustració a l’Escola d’Art i Disseny Serra i Abella de l’Hospitalet. A finals dels 90 va començar la seva carrera centrant la seva feina en la il·lustració i el tatuatge. Com a il·lustrador va realitzar projectes editorials, publicitaris, en el món de la música i altres àmbits. En aquesta època va començar a pintar graffiti sent aquest un punt d’inflexió en la seva trajectòria. Com a membre actiu de diversos moviments socials, aviat converteix el graffiti en una eina de reivindicació, un mitjà d’expressió col·lectiva en l’espai públic. El seu treball segueix estretament vinculat a aquests moviments i a noves formes d’entendre la ciutat i l’espai públic, ampliant, però, el seu àmbit d’actuació a noves propostes i encàrrecs com són a diverses iniciatives i projectes de recuperació de la memòria històrica, activitats formatives, etc.

Trobareu més fotos i imatges seves a la seva web: http://rocblackblock.wixsite.com/inicio.

 

Amb relació a totes les informacions aparegudes pel que fa al col·lapse del sistema d'acollida...