El 5è Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats ha estat un espai de debat i reflexió imprescindible per a la millora del sistema d'atenció social a Catalunya. Des del CEESC vam assumir la secretaria tècnica d’aquesta edició, en la qual professionals de diferents disciplines van compartir experiències i propostes per afrontar els reptes actuals del sector.
Un dels resultats més rellevants d’aquesta trobada és el Decàleg del 5è CSSBE, un document que recull les principals conclusions i compromisos per impulsar uns serveis socials més eficients, accessibles i centrats en les persones.
Aquest decàleg sorgeix dels debats i treballs col·lectius que es van dur a terme durant el Congrés, amb l’objectiu de superar la situació de col·lapse que pateixen molts serveis i recursos.
Us convidem a llegir-lo i compartir-lo perquè el debat i la transformació continuïn més enllà del Congrés.
Decàleg 5è Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats
Aquest decàleg és el resultat dels debats mantinguts durant el 5è Congrés de Serveis Socials Bàsics i Especialitzats (5è CSSBE) en què es va treballar i reflexionar al voltant de com ens relacionem amb la ciutadania i de com superar la situació de col·lapse del sistema d’atenció amb què ens trobem els diferents serveis, recursos i professionals dels serveis socials del territori català.
A través d’aquest document volem fer palès el treball interdisciplinari i d’equitat per garantir la integralitat, la prevenció i la intervenció en tots els nivells de risc social de les persones i en què han de continuar intervenint en els diferents serveis i sectors totes les disciplines vinculades a l’atenció a les persones des de la pedagogia-psicopedagogia, educació social, treball social i psicologia.
El conjunt de professionals dels Serveis Socials Bàsics i Especialitzats, representats pels quatre col·legis organitzadors del 5è CSSBE, considerem que CAL:
- Desburocratitzar el procés d’atenció
Hi ha un desequilibri flagrant entre el temps dedicat a la gestió i el dedicat a l’atenció a la ciutadania. El temps destinat pels professionals als assumptes burocràtics és superior al destinat a fer intervenció directa, acompanyament, domicilis i/o coordinació.
Cal descarregar la dedicació de les tasques administratives i, així, poder centrar l’atenció en les persones. Hem d’aprofitar les oportunitats que ens ofereix apostar per la integració de les diferents plataformes digitals i per la interoperabilitat entre administracions, que ens permetran agilitzar els procediment. - Donar un espai al treball comunitari
Donar valor al treball col·lectiu i comunitari permet ampliar el coneixement i la connexió entre els agents del territori i promou espais i contextos on crear sinergies per afavorir el benestar de les persones. - Tenir en compte la interseccionalitat en l’atenció social com a eix transversal de treball
Cal una estructura modificable que garanteixi els drets de la ciutadania que queda al marge de l’atenció social o de l’accés a prestacions de dret. Els recursos han de ser més flexibles i accessibles a les diferents realitats de les persones per poder donar-hi les respostes més adients.
Cal treballar amb agendes flexibles que garanteixin poder adequar l’atenció a la necessitat de la ciutadania i del territori. - Adequar la ràtio de professionals a la realitat de la zona d’atenció
La dotació de professionals no hauria d’estar regida tan sols pel nombre d’habitants censats. És imprescindible dimensionar correctament els equips; per fer-ho, cal incorporar-hi variables com ara dades demogràfiques, de tipologia de famílies, econòmiques, d’habitatge, de salut, així com d’altres que tinguin en compte la fortalesa del teixit associatiu, els agents socials o l’orografia del territori. - Transparència en els drets de la ciutadania
Les administracions i les organitzacions han de ser honestes amb el que ofereixen a la ciutadania pel que fa als recursos al seu abast. Cal que en el sistema d’atenció hi hagi xifres públiques sobre el temps d’espera en l’atenció o l’accés a un recurs de prestació garantida en àmbits com ara infància en risc, violència de gènere, persones amb diversitat funcional, en situació de dependència o en situació de sensellarisme -que implica situacions de sense sostre, sense llar, habitatge insegur i habitatge inadequat. La transparència informativa dignifica la ciutadania i els professionals. - Acordar una nova Cartera de Serveis que respongui a la realitat canviant
L’actual Cartera de Serveis és de l’any 2010. Cal una Cartera de Serveis que respongui a una atenció integral i a les necessitats detectades des d’una perspectiva 360°. Els recursos d’atenció no haurien de ser fragmentats i especialitzats sinó capaços d’abordar les situacions de les persones des de la seva globalitat. - Implementar mecanismes de connexió entre professionals
Hi ha un malbaratament del saber professional. Manquen espais i mecanismes per compartir coneixement entre les diferents disciplines i territoris.
Apostem per un banc de coneixement o un observatori intercol·legial del sistema d’atenció dels serveis socials bàsics i especialitzats que promogui una major qualitat en l’atenció i la relació amb la ciutadania. Cal facilitar dades i espais per a la recerca i la investigació.
La connexió entre professionals, o coordinació multiprofessional, cada cop és més essencial per optimitzar i per donar una atenció coherent dins la integralitat.
És important el coneixement mutu entre els diferents serveis o professionals, garantir trobades regulars davant la intervenció compartida, analitzar, des de les diferents perspectives o disciplines, i arribar a acords compartits en les intervencions en una mateixa persona o família. - Espais de cura i protecció professional
El nombre elevat de baixes laborals com a conseqüència de l’esgotament professional en els serveis socials bàsics i especialitzats és innegable. L’abandonament de les professions dels serveis bàsics i especialitzats evidencien la situació de fragilitat en què treballem els tècnics i les tècniques socials.
La supervisió i la formació de qualitat esdevenen eines de benestar professional i personal que proporcionen cura i aprenentatge. - Incorporar la mentoria professional
Cal donar valor al saber i a l’expertesa dels tècnics. Tant en els sectors d’atenció bàsica com especialitzada, els i les professionals dels serveis socials bàsics i especialitzats han de poder tenir espais de mentoria que els ofereixin seguretat, coneixement i eines que els permetin afrontar la intervenció i l’acompanyament social a la ciutadania. - Treballar per i amb les persones
Cal recuperar l’imperatiu ètic d’estar al costat de les persones, d’activar-les i d’acompanyar-les en la defensa dels seus drets. Cal reivindicar que es realitzin polítiques amb una mirada preventiva i no pal·liativa. Volem potenciar les capacitats i habilitats de la ciutadania perquè liderin el seu propi procés.
Les persones participants en el Congrés assumim que les propostes que es deriven d’aquest Decàleg no es poden portar a terme sense el compromís ferm de les persones i de les organitzacions vinculades als Serveis Socials Bàsics i Especialitzats.
Constatem que s’han de garantir els Serveis Socials Bàsics i Especialitzats universals i de qualitat: propers, participatius i autocrítics, alhora que donin resposta a l’encàrrec normatiu i social. I que cal revisar el model definit en els dos nivells de serveis: bàsics i especialitzats, obrint reflexions sobre altres formes d’organització dels recursos i serveis.
I, en conseqüència, ens comprometem a:
Fer que aquest Decàleg, viu i en construcció, sigui un full de ruta obert que s’incorpori i es desenvolupi dins de l’agenda dels col·legis professionals com a element transformador.