Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

El passat 27 de novembre es van presentar les bases de la 4a edició del Premi Internacional en Educació Social Joaquim Grau i Fuster, dotat amb 6.000 euros.

Aquest Premi té la finalitat de promoure la reflexió escrita sobre la pràctica professional en el camp de l’educació social amb infància, adolescència i joventut, aprofundint en els efectes educatius resultants de l’acció professional.

Els treballs presentats han de versar sobre els diferents camps d’acció professional de l’educador social amb infants, adolescents i joves.

Poden participar-hi en aquest premi tots aquells professionals i equips de professionals que desenvolupin la seva tasca en el camp de l’educació social

Els treballs hauran de presentar-se abans del dia 31 d’agost de 2015.

Trobareu tota la informació a la pàgina web del Premi.

Us animem a participar-hi!

 

El passat mes de novembre de 2013 es produïa una notícia que suposava un atac directe a un dels models d’atenció en què els educadors i les educadores socials hi tenim un espai professional transcendent: els centres residencials d’acció educativa per a infants i adolescents en situació de desemparament o guarda protectora. Es tractava de:

Noves mesures d’eficiència en la gestió i concertació de places residencials per a infants i adolescents en situació de desemparament o guarda protectora.

Des de la Direcció General d’Atenció a la Infància i a l’Adolescència es va fer arribar una circular interna als responsables de centres d’acolliment, centres residencials d’acció educativa (CRAE), centres residencials d’educació intensiva (CREI) i cases d’infants. En aquesta circular s’apuntaven unes mesures d’eficiència entre les quals podem destacar el no abonament de les places no ocupades, el no abonament tampoc de les places sobreocupades i la supressió del mòdul medicoeducatiu.

A efectes pràctics, el que suposaven aquestes mesures era una desestabilització dels equips educatius, ja que semblava difícil garantir una estabilitat de les persones contractades en els centres, quan els imports econòmics que n’han de garantir els sous no poden ser determinats prèviament. És ben sabut que, majoritàriament, els costos d’aquests tipus de centres corresponen als vinculats a l’equip educatiu, i són poques les altres despeses específiques vinculades a l’ocupació efectiva o no de les places. Tot feia pensar que hi ha hauria una part dels professionals d’aquests equips que ho serien de manera eventual o temporal, en funció de l’ocupació o no d’un número determinat de places. Aquest fet no és de cap manera eficient en l’abordatge de l’atenció a uns infants i adolescents que justament el que precisen és el màxim d’estabilitat en els referents educatius.

De la mateixa manera, el fet de no disposar d’un increment dels ingressos en casos de sobreocupació o del complement que suposava el mòdul mèdic educatiu, suposaria una càrrega encara més gran sobre el conjunt d’uns equips que ja estan assumint una tasca complexa de manera quotidiana. Aquestes mesures, gens encaminades envers l’eficiència de la tasca educativa, farien que fos més intensiu el treball amb les famílies i amb l’entorn per tal de facilitar el retorn d’infants i adolescents a una vida fora del marc residencial? Ajudarien al fet que s’acompanyessin més intensivament els processos d’emancipació i autonomia personal en aquells casos que es preveu que s’arribi a la majoria d’edat en el marc de les residències?

Tot semblava indicar que es tractava de mesures eficients exclusivament des d’una perspectiva econòmica ja que, òbviament, resultarà més econòmic educar (en pitjors condicions) el mateix número d’infants i adolescents.

Des del CEESC de ben seguit ens vam posar en contacte amb diversos grups parlamentaris per fer-los partícips de les nostres consideracions i la nostra preocupació. De la mateixa manera, vam contrastar aquestes impressions amb representants de FEDAIA, que ja s’havien posicionat en contra d’aquestes mesures, i ens vam posar al seu servei per donar suport en les accions que endeguessin. Així mateix, hem sol·licitat reunir-nos de nou amb la Directora General de la DGAIA, per continuar en la cooperació de cara a l’actualització i millora del model d’atenció des d’aquests centres i ara, específicament, per expressar la nostra inquietud per aquestes darreres notícies.

Som sabedors, a dia d’avui, que la DGAIA, FEDAIA i altres entitats no associades a aquesta federació i que tenen contractats recursos residencials, han estat treballant per tal de perfilar les propostes inicials per situar-les en clau de major realitat. Així mateix, s’han assentat les bases per a la constitució en breu d’una comissió tècnica que al llarg de l’any en curs treballi tant des de l’òptica tècnica com econòmica per al consens sobre el model d’atenció residencial en concordança amb el Projecte Educatiu Marc i el Pla de Qualitat, mentre es fa el seguiment de les conseqüències de les mesures que finalment s’hagin acordat.

Com a entitat que representa els interessos de la professió per a la prestació de la millora dels serveis a la ciutadania, el CEESC es proposa com a agent a ser tingut en compte en aquest espai de treball compartit i, amb aquesta intenció, ens adreçarem a les parts integrants de la comissió que hem apuntat més amunt per al que calgui com a assessors.

Animem el conjunt de professionals que integren el treball amb infants i adolescents en situació de desemparament o guarda protectora, a emprar el Col·legi com a espai per continuar la construcció de discurs i definició d’aquest model de futur que ha de contribuir a donar resposta com a país al Pacte per a la Infància a Catalunya, signat el passat 19 de juliol de 2013.

Junta de Govern
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
Barcelona, 1 de febrer de 2014