Us presentem l’Informe: La figura de l’educadora i l’educador social a l’actual Sistema Català d’Atenció i de Protecció a la Infància i l’Adolescència.
L’Informe, elaborat a demanda del CEESC per Araceli Lázaro Aparicio, Daniel Ortega Ortigoza, Carme Panchón Iglesias i Julio Rodríguez Rodríguez, té com a objectiu fer palès que les educadores i els educadors socials som la figura clau en el sistema d’atenció i de protecció, recollint els principals problemes, dificultats i reptes d’aplicació i les propostes de millora a curt termini dins de l’exercici de la nostra professió.
Com a finalitat del present document, també considerem inexorable l’avaluació i millora de l’actual sistema de protecció, a fi de dotar els infants i joves de les respostes que necessiten d’acord amb el principi de l’interès superior de l’infant. I és que la no dotació de recursos especialitzats i respostes adequades a les seves necessitats genera una certa controvèrsia, així com una taxativa incoherència entre l’encàrrec administratiu en matèria de protecció a la infància i la tasca executada entre l’àmplia amalgama de serveis, centres i programes adreçats a aquest conjunt de la població.
El Programa Marc per als Centres Residencials (DGAIA, 2014) contempla la figura de l’educador/a social en els CA, CRAE, CREI i pisos assistits com a professional diana.
En el document enumerem les competències específiques que aportem els professionals de l’ES a l’àmbit, punts comuns que consoliden la identitat professional i ens legitimen com a puntal, com ara la realització de coordinacions amb tots els serveis de la xarxa comunitària, la realització d’entrevistes, seguiment i avaluació dels plans individuals d’intervenció, o la intervenció socioeducativa en el medi residencial mitjançant la dotació als infants d’eines i habilitats socials, educatives, de salut, d'autonomia o psicosocials, etc.
I, com a punt especial, les educadores i educadors socials socials de centres residencials d'acció educativa o dels centres d'acolliment tenen un complement de responsabilitat a afegir a les funcions educatives comunes de la resta d’educadores i educadors socials, l'exercici de la guarda.
En l’informe s'exposen de forma esquemàtica les principals dificultats i necessitats detectades, extretes de l’Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya i informes del Síndic de Greuges, com poden ser la necessita de formació bàsica i específica; instaurar una taula de diàleg permanent entre universitats, administracions, col·legi professional, empreses/entitats del tercer sector i sindicats; la importància del treball preventiu i la inversió en recursos humans o complir amb la ràtio professionals/persones usuàries, tant en els serveis socials bàsics com en els serveis especialitzats, entre d’altres.
Per tal de fer-les efectives totes aquestes qüestions, l'informe també fa un seguit de propostes de millora que van des de la salut laboral dels equips professionals a la millora de les condicions laborals, passant per una formació continuada i supervisió dels equips de professionals, entre d’altres.
Des del CEESC ja fa temps que treballem intensivament per a la millora de la situació dels professionals i del sistema de Protecció a la Infància i l’Adolescència. Recentment, el novembre de 2019, vam presentar l’Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya, a iniciativa del Col·lectiu de Protecció a la Infància del CEESC. L’objectiu d’aquest informe va ser el de posar llum a la realitat que es viu i és viscuda pels professionals del sector de la protecció a la infància i incidir en lluitar, reivindicar, dignificar la professió i canviar aquelles situacions que són millorables i que podrien beneficiar tant al col·lectiu de professionals com als infants, adolescents i joves.
Descarregueu-vos i llegiu l'Informe complet.
Amb el suport de:
Aquesta setmana hem enviat escrits adreçats a diferents administracions.
Hem engegat una campanya per fer a totes i tots els professionals de l'educació social més visibles i donar-nos a conèixer.
Volem que les xarxes socials s'omplin d’educadores i educadors socials orgullosos de la seva feina. Perquè molts de nosaltres seguim treballant, perquè no ens podem aturar. I això ho hem de fer veure a tothom.
Per això us animem a compartir a les xarxes socials una fotografia que mostri la vostra tasca com a educador/ora social en aquests moments de #COVID19, amb les etiquetes
#JoNoEmPucQuedarACasa
#LesEducadoresSocialsSempreHiSom
Si ens ens etiqueteu @ceesc_cat farem d'altaveu!
Ja estem començant a omplir les xarxes:
Twitter
Instagram
Facebook
Però encara falta molt!
L'Equip d'Assessorament Tècnic Civil en l'Àmbit de Família (EATAF) del Departament de Justícia, juntament amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya, i el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya, amb la voluntat de donar suport a les famílies quant a les transicions dels fills entre les llars, han arribat a un consens en clau psicosocial en l’àmbit públic i privat, i han elaborat un document per ajudar-les a valorar el risc implícit en aquestes transicions atesa la situació actual.
Aquestes orientacions complementen els acords dels jutges de família, que n’estan assabentats i valoren positivament la iniciativa.
En aquest sentit, s’ha creat un comitè interdisciplinari de crisi, integrat per professionals de la judicatura, la Fiscalia, lletrats de l’Administració de justícia, l’advocacia i l’EATAF, amb la finalitat d’intercanviar informació i cercar criteris d’actuació i decisió.
La crida ens ha de servir per denunciar i fer demandes a les administracions competents.