El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya i l’Observatori del Tercer Sector presentem l’informe Trajectòries de l’educació social en l’Economia Social i Solidària i el Tercer Sector Social.
Aquest informe neix de la voluntat d’identificar i conèixer les relacions que s’han teixit al llarg dels anys entre professionals de l’educació social i el Tercer Sector. Especialment, després de la crisi de la COVID-19 que planteja uns reptes addicionals en el sector i pel que fa al paper de l’educació social.
L’aprofundiment en el coneixement sobre les relacions entre professió i sector ha de permetre generar sinergies entre tots dos actors, millorar-ne les relacions i, a la vegada, posar llum sobre els processos de construcció dels perfils professionals de l’educació social i el paper del Tercer Sector Social i l’Economia Social i Solidària.
L’informe analitza els processos de construcció dels perfils professionals, les condicions laborals i d’aprenentatge en el sector. I conclou que el Tercer Sector Social i l’Economia Social i Solidària es posicionen com un entorn de referència per a les primeres experiències laborals, i és el sector que més professionals en educació social ocupa i el que els permet una major adequació per al seu desenvolupament professional, tot i el recorregut de millora que presenta.
Aquest informe no hauria estat possible sense la participació d’educadores i educadors socials i a l’esforç i la voluntat de cooperació entre L’Observatori del Tercer Sector i el CEESC.
>> Llegiu o descarregueu-vos l'informe complet
La setmana passada vam llegir indignats una notícia on s’assegurava que s’havien detectat diverses irregularitats en el Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Ni més ni menys, es feia referència a informes de la Sindicatura de Comptes així com de la Intervenció General de la Generalitat.
La notícia es refereix a situacions produïdes entre els anys 2014 i 2019, i s’hi descriuen, per exemple, sobresous per damunt de la Llei. Uns sobresous dels quals gaudiren persones amb responsabilitats sobre els seus equips, però que, paradoxalment, no havien hagut de demostrar la seva vàlua en cap procés de selecció.
A més, s’hi han detectat buits en la justificació de despeses per uns imports notables, arribant a parlar de centenars de milers d’euros. O també, l’adjudicació de contractes de serveis públics. En aquest cas, les xifres ja parlen de milions d’euros a entitats privades que no van passar per processos de contrast amb altres opcions pel que fa a la solidesa tècnica dels seus projectes i, tampoc, per una rigorosa valoració de l’execució.
Estem parlant d’una falta greu de transparència d’aquells que contínuament fan bandera d’aquesta paraula, així com d’una manca de valoració dels mecanismes de contractació per part dels mateixos que els han establert. A més de transparència real, hem de reclamar la inspecció dels serveis i l’avaluació de les licitacions i, molt especialment, dels contractes d’urgència.
Es fa imprescindible una revisió radical d’aquesta manera de fer quant a la provisió de serveis públics d’atenció a les persones, que manté un sector en una situació sociolaboral lamentable i on es desatén, fins i tot, aquells que treballen per atendre les persones.
Aquests fets -en un sector com el social on és indiscutible la precarietat dels professionals, que, de retruc, incideix molt negativament en la població amb la qual treballen-, els podem arribar a qualificar de perversos. Estem parlant de la pota “coixa” del tant anomenat Estat del benestar. Un estat que no pot permetre’s escletxes com les descrites davant de la greu crisi social i econòmica on les dades de pobresa ens recorden que un de cada quatre catalans viu per sota del llindar de la pobresa.
Confiem en la determinació de les persones responsables corresponents i esperem que serveixi de base per consolidar una nova etapa dels serveis socials i no només en la capital catalana sinó en el conjunt del país. Les organitzacions professionals reclamem ser partícips actius d’aquest nou dibuix per al benefici de tota la societat.
Activa't per la professió
L’Educació Social no pot faltar en un fòrum on han de tractar-se els conflictes parentals no resolts.
En motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, el Consejo General de Colegios de Educadoras y Educadores Sociales fa públic aquest manifest i s'uneix a la lluita contra l'estigma que pateixen les persones amb malaltia mental i envia un missatge de suport a la sensibilització d'aquest col·lectiu en positiu.
Avui, 10 d'octubre, ens unim a la commemoració del Dia Mundial de la Salut Mental posant la mirada en la sensibilització socioeducativa d'aquest col·lectiu. Un procés constructiu, en el qual ens acompanya la mirada d'educadores i educadors socials que treballen per construir convivència com la manera d'arribar al fi últim de l'educació: el ple desenvolupament de les persones.
Si l'educació no és social, no és del segle XXI
Iniciem el procés electoral 2022