La desesperació fa temps que està present en moltes famílies. Tot i la relativa treva de desnonaments i llançaments o de talls de subministraments, no es veuen solucions a curt termini.
Com deia el comunicat emès pel CEESC i els col·legis de Pedagogia de Catalunya, de Psicologia de Catalunya i de Treball Social de Catalunya, el passat 25 de març, les treballadores i treballadors dels Serveis Socials i de les oficines d’habitatge “estem preparades per acompanyar la ciutadania, escoltar-los, promoure les seves capacitats i autonomia per tal de millorar la seva situació. Però no se’ns pot exigir que donem resposta a problemes socials que estan fora del nostre àmbit d’actuació i que s’han d’abordar des d’un punt de vista estructural i que afecten polítiques d’habitatge, d’ocupació, de prevenció del fracàs escolar, de rendes, etc.”
El passat 6 de maig, CEESC vam emetre un nou comunicat que deia que “els Serveis Socials municipals, en l’últim any, han hagut d’incrementar els recursos, per la via de pressupostos extraordinaris, destinats a les famílies que han sofert les conseqüències de la pandèmia. Les quanties extraordinàries consignades pel Departament, en molts casos, no han cobert ni un 10% dels recursos municipals dedicats.
Als equips professionals que gestionen els Serveis Socials els preocupen les situacions que es donaran quan s’acabin els ajuts dels ERTO; les condicions en què s’han hagut de fer front les situacions actuals, així com la desesperació de les persones que, de vegades, es veuen empeses a actuar de forma agressiva contra els professionals que intenten acompanyar-los per millorar la seva situació.”
Prova d’això és la nova mobilització convocada pel Sindicat de Barri del Poble-sec amb el suport del Sindicat d'Habitatge del Raval que ahir dijous va acabar amb escenes de tensió quan els manifestants van voler entrar a l'oficina de Serveis Socials del Raval, a la plaça del Padró.
Volem entendre que la mirada dels Sindicats d’Habitatge no és contra la funció de les treballadores i treballadors de Serveis Socials, sinó que és en contra de les polítiques actuals d’habitatge i de suport a l’habitatge. En aquest sentit, podríem entendre que les manifestacions es fessin a les seus de Districte, davant de la seu de l’Agència de l’Habitatge o a la plaça Sant Jaume que, al cap i a la fi, són on s’ubiquen les persones amb responsabilitat política.
Aquestes situacions poden anar a més, i cal dirigir les accions als qui en tenen les responsabilitats, des del diàleg i intentant arrencar acords per millorar la vida de les persones que és, en definitiva, el que persegueixen els treballadors i treballadores de Serveis Socials.
És URGENT, més que mai, que el Govern de la Generalitat de Catalunya prengui mesures extraordinàries per dotar els Serveis Socials dels recursos humans i econòmics que calen.
És URGENT que el Govern de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, acordin mesures en matèria d'habitatge a la ciutat.
DIEM PROU al patiment de les persones ateses i dels equips tècnics dels nostres Serveis Socials
DEMANEM que no s’enfoquin les crítiques i accions als treballadors i treballadores se Serveis Socials
Les col·legiades més joves opinen sobre el CEESC i més: segona reunió del Think Tank Jove!
Diguem prou al patiment de les persones ateses i dels equips tècnics dels nostres Serveis Socials.
Tenim 11 entrades per a diferents espais del Festival de les Arts Comunitàries de Catalunya.
L'educació social és convivència i la convivència és el marc bàsic per al ple desenvolupament de les persones.
En directe, amb en Rafel López.
Les darreres setmanes hem rebut amb satisfacció l’aparició del Pla de millora del Sistema d’Atenció a la Infància, l’Adolescència, la Joventut i les seves famílies a Catalunya. Un nou Pla que, segons el mateix Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, “pretén millorar l’atenció, preservar drets, garantir la inclusió social i sobretot fer una societat amb igualtat d’oportunitats per a totes les persones”.
Es tracta d’un document fruit del procés de reflexió participada que s’ha fet durant els anys 2019 i 2020, darrere del qual hi ha un gran esforç per part de moltes persones i agents, entre els quals hem de comptar-hi el nostre Col·legi i molts professionals de l’educació social.
S’hi evidencia el treball per organitzar la diagnosi i les propostes d’accions, calendaritzades per al període 2021-2024. Ara, caldrà fer efectiu el desplegament normatiu, pressupostari i organitzatiu que permeti aterrar les propostes i operativitzar la transformació tan desitjada des de tantes instàncies.
Des de la invitació per part de la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut de la Generalitat de Catalunya a continuar-hi treballant per portar a terme la transformació que s’hi dibuixa, des del CEESC hem demanat una primera lectura a les persones que van integrar el Comitè de Defensa de la Professió i que el gener de 2020 va redactar l’Informe: La figura de l’educadora i l’educador social a l’actual sistema català d’Atenció i de Protecció a la Infància i l’Adolescència. La resposta, amb voluntat d’aportació constructiva, vol evidenciar els dèficits, sense deixar de valorar tots els aspectes positius. I vol ser la base per a una cooperació en el seguiment del conjunt de la tasca que s’albira des de ja i per als propers anys.
Així doncs, aquesta primera lectura ens porta a afirmar que, per descomptat, estem d’acord amb els principis irrenunciables, però no deixem de detectar desequilibris entre els principis rectors i les actuacions plantejades. Caldrà definir en detall si es vol que els principis esdevinguin eines per a la garantia dels drets de la infància. Una primera impressió és que l’enfocament segueix essent més assistencialista que de promoció i protecció dels drets d’infants i adolescents.
D’una banda, malgrat fer menció del conjunt de la infància, del Pla n’és protagonista la infància vulnerable, fet que transmet una imatge poc universal del Sistema de Protecció a la Infància i Adolescència. És imprescindible que des del primer moment sigui viscut com el Pla de tots els infants, que l’equitat sigui entre totes i tots, gestionant la diversitat sense etiquetes. No són els infants i les famílies qui s’hi han d’incloure; són els sistemes social, familiar, educatiu, etc. els que han de ser inclusius.
Un element irrenunciable per fer efectiu el fet que l’atenció estigui centrada en la persona i que es faci visible l’enfocament de drets, és definir i articular la seva participació en totes les fases. La mirada holística no significa simplement mirar des de diferents angles o àmbits institucionals o professionals, sinó escoltar i recollir les necessitats i propostes dels propis infants i adolescents. Hi ha un gran dèficit d'actuacions de participació infantil i juvenil. És un tema important si realment volem sortir del prisma benèfic i caminar pel paradigma dels drets. Paradoxalment, partim d'una situació absolutament intolerable. Encara està per desenvolupar el Programa d'Impuls de la Participació Infantil, definit com a obligatori al Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels consells de participació territorial i nacional dels infants i els adolescents de Catalunya.
També és fonamental que la prevenció i la proactivitat siguin la norma, a tots nivells i per a i amb tota la ciutadania. Les polítiques preventives passen per prioritzar i enfortir el treball comunitari, descentralitzar més recursos als ens locals. I, també, passen per flexibilitzar els recursos i adaptar-los a les necessitats de les persones. Això, en el fons, demanda canviar l’organització administrativa i posar, efectivament, l’administració al servei de la ciutadania. En definitiva, passa per ampliar el marc conceptual de l’atenció i de la protecció si es vol que s’adreci a tota la població infantil, adolescent i juvenil.
Hem de ser molt exigents en el compliment del que s’hi apunta i, per tant, amb una avaluació que incorpori d'una manera permanent els infants i adolescents. És molt important avançar un cronograma, tot i que caldria consensuar des del primer moment com, quan i qui en farà l’avaluació i, així mateix, deixar definits els indicadors d’impacte. Entre els diferents instruments de transparència que s’haurien de tenir a l’abast de tota la ciutadania, caldria comptar amb un òrgan extern multidisciplinari, que pogués fer el seguiment i el control de qualitat de tot el Pla.
Encara més, hem de demanar una acció contundent envers el reconeixement dels i les professionals, amb mirada àmplia, comunitària, més enllà dels que s’adscriuen a serveis socials. I també cal que promoguem el coneixement, la recerca i la innovació (per exemple, dotant adequadament l'Observatori dels Drets de la Infància). El sistema el tiren endavant persones i la cura dels professionals no pot esperar més. Una cura que no només ha de contemplar espais de supervisió i formació en competències tècniques i instrumentals, o un seguiment qualitatiu i continu dels diferents serveis i recursos, sinó també en revisar la precarització dels serveis i les condicions sociolaborals tant en els serveis propis de l’administració com, fonamentalment, en els de gestió delegada.
El Consejo General de Colegios Oficiales de Educadoras y Educadores Sociales, com a òrgan de representació de professionals de l'Educació Social, responsables de l'educació i la protecció de la infància i l'adolescència, manifesta el seu més absolut rebuig a la campanya d'odi vessada pel partit partit polític de la ultradreta contra la integritat i la salvaguarda d'infants i adolescents pel simple fet de ser d'origen immigrant.
Comunicat NO a la violència política contra la infància