Set cursos subvencionats al 100% pel Consorci per a la Formació Contínua de Catalunya.
- Detalls
Llei de garanties del finançament del sistema educatiu català: una crida a la inversió i la igualtat
Un 6% per a educació.
- Detalls
El CEESC hem participat a l’acte “Una llei pels drets de les persones sense llar. Una llei de dignitat”, sumant-nos d’aquesta manera a la demanda de les cinc entitats promotores de la llei, i demanant que s’aprovi abans de finalitzar la legislatura.
La Comunitat de Sant Egidi, Sant Joan de Déu Serveis Socials, Arrels Fundació, Càritas Catalunya i Assís Centre d’Acollida són aquestes cinc entitats que estimen que actualment 18.000 persones es troben en situació de sensellar a Catalunya, un 80 % més que l’any 2016.
Salvador Maneu, director de Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona i representant de les cinc entitats promotores, ha recordat que la iniciativa té la voluntat de redreçar un sensellarisme que ha empitjorat, i que malauradament no ha deixat de créixer en els darrers anys al conjunt de Catalunya. “El sensellarisme ja no respecta gairebé ningú: joves, gent gran, dones, famílies (especialment monoparentals), persones amb feina amb salaris insuficients per accedir a un habitatge, persones amb una malaltia mental, espanyols, estrangers... És una realitat que atempta contra la dignitat de les persones que ho pateixen i que a la vegada corroeix la dignitat del conjunt de la societat que ho tolera, que ho tolerem”.
Antoni Milian, catedràtic de dret administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona i director i impulsor de la iniciativa, s’ha mostrat convençut que la Proposició de llei s’aprovarà. “Hem constatat interès en la gran majoria dels grups parlamentaris. No aprofitar aquesta oportunitat, fora un fracàs rotund de la nostra societat. Evidenciaria que no som capaços d’atendre els més exclosos dels exclosos”. També ha recordat que hi ha un buit legal en la protecció de les persones sense llar, i que és imprescindible omplir-lo per acabar amb el patiment i la indignitat amb què viuen. Per Milian, l’aprovació de la llei (que ja fa gairebé dos anys que va entrar al registre del Parlament de Catalunya) permetrà l’estabilitat en les polítiques públiques sobre el sensellarisme i afavorirà una manera més ordenada i eficient d’abordar-lo. “Abandonarem el mer assistencialisme per adoptar la lògica dels drets, que és molt més garant”, ha dit.
La Jornada ha servit per presentar el suport de set col·legis professionals a la reivindicació de les entitats socials. A banda del CEESC, es tracta dels col·legis de Periodistes de Catalunya, ICAB, COPC, COPEC, TSCAT i COMB.
Marta Fité, secretària del Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, ha explicat que el sensellarisme és un fenomen que creix, i que el fet que persones amb feina es trobin en una situació de sensellerisme és fruit de les condicions laborals i de la dificultat d'accés a l'habitatge.
Finalment, durant l’acte s’ha llegit el Manifest pel reconeixement dels drets de les persones sense llar, l’eliminació del sensellarisme i l’aprovació urgent de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme”, que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
- Detalls
Manifest pel reconeixement dels drets de les persones sense llar, l’eliminació del sensellarisme i l’aprovació immediata de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
Organitzacions que quotidianament estan al costat de qui viu al carrer i de qui no té una llar, juntament amb entitats del tercer sector, el mon acadèmic, els col·legis professionals, molts altres actors de la societat civil del nostre país i homes i dones de bona voluntat constatem que:
La pobresa de qui viu al carrer és una realitat incompresa que fa por i que es vol amagar. Actualment els motius que porten a viure al carrer nos es poden associar a esdeveniments extraordinaris o a històries especials de marginació: tothom està exposat a una situació d’aquest tipus. Ningú no viu al carrer per lliure elecció. Cal recordar que viure al carrer complica les activitats més senzilles de la vida ordinària, i comporta una gran vulnerabilitat: dificultats per a la higiene i per al repòs, molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu, manca d’intimitat sempre. Viure al carrer és dur i perillós, afecta a la salut i implica una disminució dràstica de l’esperança de vida. Viure al carrer atempta contra la dignitat humana de qui ho pateix i corrou les societats que ho toleren.
Les persones sense llar, especialment les persones sense sostre, són les grans oblidades de la nostra societat. Com a ciutadans de ple dret que són, tenen els mateixos drets que tothom, però, tot i la seva vulnerabilitat, a diferència d’altres col·lectius fràgils o tradicionalment discriminats i maltractats, no gaudeixen de cap llei específica que es proposi corregir la seva situació precària.
El dret a un espai residencial digne no està garantit i l’accés al sistema públic de serveis socials i a l’assistència sanitària els és difícil i presenta moltes mancances. L’empadronament, i serveis menors, però fonamentals, com són disposar d’un servei de consigna, bugaderia i dutxa, no sempre estan assegurats. Per altra banda, alguns municipis han tipificat com infracció administrativa la pràctica de la mendicitat o els priven la utilització de l’espai públic.
Davant de la situació de les persones sense llar, amb el següent manifest, al qual es pot adherir tothom qui vulgui, demanem l’aprovació immediata de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” que s’està tramitant amb un amplíssim suport parlamentari.
Volem assegurar la dignitat i la humanitat en el tracte de les persones sense llar i vetllar perquè, a través de la llei, es recullin els seus drets, se n’asseguri el compliment perquè puguin tenir una vida digna, es despleguin els serveis necessaris per assegurar les necessitats bàsiques i es posin les bases per acabar amb el sensellarisme. Al mateix temps, com a societat civil ens oferim per construir xarxes de proximitat, de veïnatge, de simpatia i de solidaritat que ajudin a la integració de les persones sense llar.
Estem convençuts que la força d’un país, la seva riquesa i la seva invulnerabilitat es consoliden quan s’afronten els problemes dels més pobres. Per tot això creiem que aquesta llei és imprescindible i decisiva per a les persones sense llar, però també per a tothom. És un indicador d’una societat que es vol repensar a partir dels últims, perquè es vol ocupar del bé comú i de totes les persones.
Barcelona, 23 d’octubre de 2023
- Detalls
Busquem una persona dedicada al manteniment de l’àrea administrativa de l’entitat a la seu de Terres de l'Ebre.
- Detalls
genocidi
m. [PO] [DR] [AN] Exterminació d’un poble, d’un grup ètnic, etc.
[Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans]
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya expressem l’alarma davant de la passivitat de les nostres institucions cap al genocidi que l’estat d’Israel està perpetrant contra la població civil de Palestina.
Des de la solidaritat internacional, veiem amb profund dolor el bombardeig d’equipaments bàsics per a la vida de la població palestina i la vulneració del dret internacional, a més de la brutal repressió cap a les persones que es manifesten en contra dels atacs.
Aquesta situació va en contra dels valors de defensa de la diversitat i la inclusió que educadores i educadors socials defensem en el nostre exercici professional.
Demanem, com ja han fet abans altres organitzacions i col·lectius, un posicionament ferm de les nostres institucions contra aquest sistema de segregació, separació i degradació humana instaurat per l’estat d’Israel propi d’unes polítiques d’‘apartheid’ que voldríem superades.
Volem un alto al foc immediat, sí; però no només. La situació posa de manifest la necessitat d’aigua, aliments, equipaments i de garantir la pervivència i la salut; però no només. Calen mediadors vàlids, però també el suport i la implicació d’educadores i educadors socials israelians i palestins per acompanyar processos difícils de dol i pèrdues, facilitar la resolució del conflicte, per planificar i implementar programes i projectes d’educació per a la pau, per garantir el reconeixement mutu, promoure competències i relacions de convivència entre membres de les dues comunitats, per implicar l’entramat social, generar espais d’escolta mútua i participació i per fomentar l’educació emocional.
Per tant, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya fem també una crida perquè les institucions pròpies i la comunitat internacional promoguin i financin iniciatives de les companyes i els companys palestins i israelianes professionals de l’Educació Social per tal de garantir una pau duradora i satisfactòria per totes les parts.
Expressem el rebuig cap a actituds i manifestacions antisemites i islamòfobes i d’atribuir a tota una comunitat les actuacions que puguin fer determinats col·lectius o governs.
Així mateix, us animem a participar en la manifestació que tindrà lloc el proper dissabte a Barcelona, o en aquelles que es realitzin als vostres territoris més propers.
- Detalls
