El passat divendres, 19 de març es va celebrar l'Assemblea Ordinària del CEESC en format virutal.
- Detalls
Després d’haver hagut d’anul·lar l’edició de l’any passat, el Camins i Perspectives torna amb força aquest 2021 amb la presentació de més àmbits professionals que cap altra edició i amb la possibilitat d’informar-se’n de tots, sense haver de triar.
El proper dimarts 20 d’abril, de 9.00 a 19.00 h, i de manera quasi ininterrompuda en franges de 45 minuts, es presentaran fins a nou àmbits professionals de l’Educació Social. Camins de futur i perspectives laborals tractats per professionals i docents especialitzats i amb experiència en els àmbits de la protecció a la infància i l’adolescència, gent gran, escola, joventut, treball comunitari, mediació, salut mental, drogodependències i presons.
A més, hi incorporem un nou espai d’informació sobre contractació pública, privada i del tercer sector. Amb alguns apunts sobre el tipus d’ofertes de treball actuals que trobem per a educadores i educadors socials.
Es tracta d’una jornada dirigida principalment a estudiants d’Educació Social de tot Catalunya però, també, a d’altres persones interessades. El Camins i Perspectives vol ser un lloc on posar-se al dia de la professió amb una mirada àmplia a través de diversos espais integrals i dinàmics. Les persones que s’hi apunten tenen una oportunitat única de conèixer, preguntar o debatre amb professionals i docents especialitzats en els àmbits que s’hi presenten.
Aquesta jornada està organitzada pel Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya en col·laboració amb les universitats catalanes: Universitat de Lleida, Universitat Rovira i Virgili, Universitat de Barcelona, Universitat Autònoma de Barcelona, Universitat de Girona, Universitat Ramon Llull - Fundació Pere Tarrés, Universitat de Vic i Universitat Oberta de Catalunya.
Més informació del programa, ponents i inscripcions
- Detalls
El CEESC impulsa la candidatura d'en Rafel López Zaguirre a la Sindicatura de Greuges de Barcelona
- Detalls
Participa en una recerca per analitzar la relació de l’Educació Social i el Tercer Sector.
- Detalls
Ens afegim a la petició de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut (AcPpJ) per demanar que el treball amb les persones joves sigui considerat com essencial. Perquè els professionals de joventut puguin fer la seva feina cal que es reobrin els equipaments de tot el país i es permeti que facin la seva feina a peu de carrer.
>Consulta el manifest, les adhesions i adhereix-t'hi.
Des de l’Associació Catalana de Professionals de Joventut conjuntament amb altres entitats, col·lectius i persones demanem a la Generalitat de Catalunya que consideri el treball amb les persones joves com essencial i reobri els equipaments de tot el país i es permeti el treball de les professionals a peu de carrer.
La joventut ha estat sempre una etapa lligada a la precarietat, l’estigmatització i la banalització per part de la societat. Des de l’inici de la pandèmia veiem com tots els índex sobre l’emancipació juvenil han empitjorat. L’atur, l’encariment de l’habitatge, les llistes d’espera en els centres de formació professional i l’empitjorament de l’autopercepció de la salut mental són només la punta de l’iceberg que ens exemplifica el que estan vivint les joves.
Les polítiques de joventut han estat històricament infrafinançades. Les professionals no tenen les eines per poder revertir aquesta situació perenne que viu Catalunya envers els seus joves. De les millors polítiques actives que s’han estès en el nostre país són els equipaments juvenils -que actualment estan tancats- i el treball als carrers i places -que no són autoritzats-. Igual que passa amb les activitats extraescolars, en aquests condicions la nostra feina als Casals, als Espais Joves i a peu de carrer, és impossible.
Les professionals de joventut treballem amb el vincle, amb l’estar presents en cada moment i en les emocions. Portem un any innovant, posant tot el nostre esforç en la creació d’eines telemàtiques per poder arribar al jovent, però no és suficient. Hem d’obrir els nostres equipaments i ser presents als carrers. Hem de seguir fent la nostra tasca i ho hem de fer com més aviat millor.
No podem seguir menystenint les polítiques de joventut.
Nosaltres pensem que el jovent és essencial i, com a tal, hem de ser al seu costat, com sempre hem fet i obrir els equipaments juvenils de Catalunya.
- Detalls
El Grupo feminista Fiadeiras del CESG i el Col·lectiu de Dones i Equitat del CEESC han elaborat un Manifest
- Detalls
La junta delegada a Lleida del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) lamentem l’aparició d’actituds i discursos que generen exclusió social.
Aquests últims dies s'han detectat actituds i discursos poc encaminats cap a la volguda cohesió social, alguns dels quals es podrien etiquetar d’aporofòbia, d’egoisme populista, de xenofòbia o de racisme, així com posicionaments fruit del desconeixement. Aquests discursos han aparegut arran de l’anunci de la construcció al barri lleidatà de Pardinyes d’un nou equipament multifuncional que preveu acollir, entre d’altres, un alberg destinat a diverses funcions socials i veïnals, però que estarà especialment dissenyat per allotjar temporalment famílies i persones en situació de sense llar, així com un nombre determinat de persones que vulguin formar part de la campanya agrària sense el corresponent accés al dret a l’habitatge.
És inquietant detectar la falta de voluntat per a la consecució d’una societat del benestar que es faci corresponsable a l’hora de fer complir els drets i les necessitats del conjunt de la població. Així mateix, ens inquieta veure aflorar determinats discursos discriminatoris i segregadors que, alhora, es barregen amb la legítima reclamació d’un servei d’atenció a la gent gran amb el qual es va comprometre fa 20 anys l’anterior equip de govern municipal i que no va acabar executant. Des de llavors, cap administració pública ha sabut trobar els recursos econòmics per fer-lo possible, ni l’ha tingut com a prioritat.
No obstant això, veiem amb satisfacció com des del propi veïnat s’ha vertebrat la Plataforma Pardinyes per la Dignitat per combatre “discursos racistes, classistes, xenòfobs i aporofòbics al barri”. La plataforma fa gala del tarannà acollidor imprès durant el segle passat, quan aquesta zona de Lleida va passar de ser una partida rural a un barri industrial i a rebre immigració que primer va habitar cases d’autoconstrucció i, més tard, promocions d’habitatge social. Amb el pas dels anys la zona s’ha anat transformant i ha anat conformant el barri en un espai dinàmic i amable que ha atret noves persones que han decidit fer de Pardinyes el seu lloc al món.
És d’agrair, dins d’aquest context de discursos de rebuig, que la Plataforma hagi afirmat que “el barri de Pardinyes és tan bona ubicació com qualsevol altra per acollir aquests serveis, ja sigui l’alberg per a persones temporeres o l’allotjament per a persones en situació de sense llar”, assumint així la seua responsabilitat ciutadana en el benestar del conjunt de les persones.
És una evidència que la ciutat de Lleida necessita un conjunt d’accions encaminades a atendre aquests dos col·lectius de persones que es troben en situació d’alta vulnerabilitat, la qual cosa no hauria de col·lisionar amb la necessitat de més i millors serveis per a la gent gran, un sector que necessita d’un replantejament del model d’atenció i d’una millora substancial dels drets laborals.
Amb tot, considerem que l’actual equip de govern de la Paeria hauria d’haver cuidat les relacions amb el veïnat i amb les organitzacions socials per tal de fer-los copartícips de la proposta. És inadmisible que el veïnat i les organitzacions no en fóssim informats fins que la notícia va ser publicada als mitjans de comunicació. La desinformació abona el terreny a la divisió veïnal i ciutadana i, en conseqüència, s’amplifica la possible penetració de discursos excloents.
Així mateix, sorgeixen molts dubtes al voltant del projecte i posen en dubte l’existència de criteris tècnics sòlids, com els que podríem aportar educadores i educadors socials. L’equip de govern municipal, així com el conjunt d’administracions públiques, a més de crear i potenciar recursos i equipaments socials, han de vetllar per la seua correcta gestió per tal que les persones destinatàries del servei el rebin amb qualitat. La qualitat passa també per garantir la contractació de professionals adequats per a cada funció, entre ells educadores i educadors socials, i fer-ho amb les condicions laborals que pertocaria.
A tot això se li suma que, a les portes de la primavera, encara no hi hagi una planificació conjunta per a la campanya de recollida de la fruita d’enguany per part de les diferents administracions públiques implicades, les diferents organitzacions del sector i els agents socials, tal com hem reclamat en diverses ocasions tant la junta delegada del CEESC a Lleida com altres entitats.
Des de la junta delegada del CEESC a Lleida reiterem la necessitat de tenir una mirada comunitària de ciutat però també de territori, la qual cosa suposa treballar de manera coordinada entre els ajuntaments de la zona i les diferents administracions, ja siguin supramunicipals, d’abast català o d’abast estatal, perquè cadascuna assumeixi les seues responsabilitats.
- Detalls