Darrerament hem sabut a través de diversos mitjans de comunicació que en el Servei Bàsic d'Atenció Social número 6 de Badalona, al barri de Sant Roc, s’ha arribat al límit, al col·lapse. La manca de recursos, especialment de professionals, en relació amb les situacions que s’hi han d’atendre, fan inviable l’acció social. En els darrers mesos, la pandèmia ha agreujat les creixents problemàtiques socials a les quals ja no és que no puguem donar una resposta òptima, sinó que resulta pràcticament impossible donar-hi qualsevol tipus de resposta.

Fa ja massa temps que les i els professionals venim reivindicant una atenció adequada per part dels responsables polítics amb relació a l’evident malestar en el sector. No només s’han alçat veus a Badalona, abans s’havien alçat a municipis com l’Hospitalet de Llobregat, Montornès del Vallès o Barcelona ciutat. Es tracta d’una greu crisi social que patim persones i professionals de manera global, com ja hem manifestat en anteriors comunicacions al llarg de l’any passat. 

Recentment s’han aprovat uns pressupostos de la Generalitat en els quals la despesa social equival a la meitat de la despesa en educació o a un terç de la sanitària. Realment s’han fet pensant en les persones, tal com ens volen fer creure? El sector social és la pota “coixa” del tan anomenat Estat del benestar. Cal acabar d’una vegada per totes amb aquesta constant desproporció i dotar-lo de pressupostos dignes.

I no només això, sinó que, quan des dels serveis socials bàsics no es pot donar resposta a les necessitats de supervivència de les famílies, aquestes acudeixen massivament a la xarxa d’unes entitats voluntarioses a les quals tampoc se’ls ofereixen garanties de finançament estable. 

L’atenció als més vulnerables es delega en el sector social -ja sigui directament des de serveis públics, com indirectament, a través d’entitats- i es fa sense vetllar per la qualitat. La infradotació pressupostària no permet fer més que una tasca de contenció, en el millor dels casos.

Malgrat tot, professionals que ens sabem essencials, encara que no se’ns reconegui, seguim amb la tasca encomanada. Sense la determinada assumpció de responsabilitats per part dels referents polítics, i amb els cada vegada més grans obstacles i menysteniments, es corre el perill d’una deserció professional.

Si de debò es creu en les persones, cal tenir cura dels que en tenen cura. 

Seguim dient PROU mentre recordem algunes les demandes que ja vam fer al Departament de Drets Socials el maig de 2021:

  • Que inclogui en el Contracte Programa (CP) l’increment de professionals dels equips bàsics de Serveis Socials tenint presents les necessitats que en els propers anys tindran els serveis per atendre les conseqüències de la pandèmia i de la crisi econòmica.
  • Que actualitzi els mòduls econòmics dels professionals finançats pel CP.
  • Que prengui mesures per prevenir les situacions de risc i d’agressions que pateixen els i les professionals dels Serveis Socials.
  • Que compleixi els compromisos que disposa el II Pla Estratègic de Serveis Socials (PESS) 2021-2024 amb el tercer sector social i amb els seus professionals.

Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
Barcelona, 20 de gener de 2022