Precaritzades, amb conveni caducat i sense dret efectiu a la vaga
- El CEESC reclama responsabilitat a les administracions cap a la professió, com a exercent de serveis públics essencials clau per a un estat del benestar, cada cop més externalitzat.
- Vora el 40% dels educadors i les educadores socials amb contractes de jornada parcial.
- El Conveni d’Acció Social, que ocupa el 43% de la professió, està caducat des de 2018. El CEESC demana a la patronal del Tercer Sector i als sindicats que es posin d’acord per millorar els convenis laborals.
El Dia Internacional del Treball, com a cita històrica per a la reivindicació de les condicions laborals, permet fer una perspectiva de la situació laboral. El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya periòdicament ja encapçala i se suma a diferents iniciatives encarades a la millora de les condicions de vida, no només de les pròpies persones professionals que exerceixen l’Educació Social sinó, també, per a la dignificació del drets socials, culturals, laborals del conjunt de la població.
Aquest cop, el CEESC vol posar el focus en tots aquells punts alarmants detectats des de fa dècades en la nostra professió i que s’han evidenciat en el darrer Informe de l’Estat de l’Educació Social a Catalunya presentat el passat mes de novembre i l’informe Trajectòries de l’educació social en l’Economia Social i Solidària i el Tercer Sector Social, fet conjuntament amb l’Observatori del Tercer Sector.
Aquests documents de referència assenyalen una creixent externalització de serveis públics del sector, xifrada en una pujada del 64,5% i la progressiva reducció dels serveis d’atenció a les persones públics de gestió directa. D’entre tots els convenis privats, un 43% de la professió s’acaba regint pel Conveni d’Acció Social, que porta 4 anys caducat i que ja en el seu moment era lluny d’oferir unes condicions mínimament comparables a la dels educadors i les educadores del sector públic. La comparació és encara més agreujada quan es para atenció a les condicions laborals que tenen professionals del mateix nivell de titulació universitària d’altres sectors pilars de l’estat del benestar, com són la salut o l’educació. A tot a això s’hi afegeix que vora el 40% dels educadors i les educadores socials treballen amb contracte de jornada parcial.
Fruit de tot això, les principals preocupacions d’educadores i educadors socials com a treballadors tenen relació amb les condicions laborals, la precarietat, els salaris baixos, la falta d’actualització del Conveni d’Acció Social, el poc reconeixement com a professionals de titulació universitària, la conciliació laboral i la salut mental, ja que és una professió amb un alt risc psicosocial.
Hi està havent un augment d’intrusisme amb la contractació de perfils professionals que no compleixen amb els requisits necessaris per exercir aquests llocs de treball amb la vulneració del dret a rebre una atenció de qualitat per part de les persones amb les quals treballem.
L’estat del benestar recula. Ho veiem dia rere dia en l’exercici de la nostra professió, en les situacions límit en les quals viuen les persones per a qui treballem i també en les condicions que tenim per poder oferir l’atenció que mereix el conjunt de la ciutadania.
Aquesta situació provoca que hi hagi un alt abandonament de la professió, poques educadores i educadors socials acaben la seva trajectòria professional exercint com a tal. Per aquest motiu, el 40-50% de la professió se situa entre els 26 i 35 anys. La tensió i el descontentament entre la professió porta a què un de cada quatre educadors/ores socials afirmi que no tornarien a estudiar Educació Social. Una dada que alarma i hauria de posar en acció les administracions públiques per tal de revertir la situació.
Tot plegat conforma un present poc esperançador si no s'hi posa remei de manera decidida. No ens cansem de repetir que l’Educació Social és un dret bàsic de ciutadania, a cavall del dret a l’educació i la salut i amb voluntant a no deixar ningú enrere. Com a professionals volem ser presents amb les condicions i recursos adients per a poder posar en pràctica la nostra professió.
Ni dret a la vaga
El CEESC vol fer pública la preocupació per la situació de precarització dels i les professionals de l’Educació Social i la pèrdua de drets laborals fonamentals de tota persona en l’àmbit laboral, com és el dret efectiu a la vaga.
Un dels àmbits professionals d’educadores i educadors socials majoritari és el de protecció de la infància i l’adolescència, àmpliament externalitzat, que és en ple funcionament les 24 hores de tots els dies de l’any. Doncs bé, els serveis mínims requerits en els serveis d’atenció directa d’infants i joves en situació de risc són els mateixos que els d’una jornada laboral normal, la qual cosa implica que els educadors i les educadores socials que hi treballen no poden ni tan sols convocar una vaga per mostrar el seu rebuig respecte a la seva situació laboral, les condicions amb les quals treballen i la vulneració de drets que pateixen infants i joves.
Ens consta que el Síndic de Greuges està tramitant peticions fetes per part de professionals i el CEESC vol mostrar el seu interès per la resolució que en farà.
On són els homes?
El 79,43% de la professió són dones. I encara avui en dia, a les universitats catalanes el 80% del nou estudiantat també ho són. La qual cosa demostra que vivim en una societat de base patriarcal i que encara no posa en valor les professions de l’educació i de la cura. Tal com ja hem evidenciat en la precarietat laboral que fomenten les administracions públiques.
Falta de reconeixement
La pandèmia de la COVID-19 ha evidenciat l’essencialitat de la salut i l’educació. Les administracions públiques i la societat han mostrat àmpliament el seu suport cap als professionals sanitaris, al mateix temps que han descuidat altres professionals que sustenten l’estructura de la nostra societat, entre els quals hi ha educadores i educadors socials. El llistat de greuges ha estat ampli (falta de protocols específics, falta de material de protecció, falta de priorització en la vacunació, etc.) però a dia d’avui, quan enguany es compliran els 30 anys de l’inici dels estudis universitaris en Educació Social, encara falta valorar la tasca feta a favor de la cohesió i la justícia social.
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
1 de maig de 2022