No.
Els col·legis professionals no podem formar part de la negociació col·lectiva, ja que aquesta funció és exclusiva dels sindicats i la patronal.
Un col·legi professional és una organització que agrupa professionals d'una determinada àrea, amb l'objectiu de protegir els interessos de la professió i garantir la qualitat dels serveis que s'hi presten.
Els col·legis professionals estableixen estàndards de formació, ètica i conducta per als seus membres, i poden oferir serveis com la certificació de competències i la defensa dels interessos dels professionals davant dels governs i altres organismes.
D'altra banda, els sindicats són organitzacions que agrupen els treballadors d'un sector o indústria específica, amb l'objectiu de protegir els drets laborals i millorar les condicions de treball.
Els sindicats negocien amb els ocupadors en nom dels seus membres per a establir millors salaris, beneficis i condicions laborals. També poden proporcionar serveis com la representació legal i la defensa dels drets laborals dels treballadors.
En resum, mentre que els col·legis professionals se centren en la protecció i millora de la qualitat de la professió i els seus membres, els sindicats se centren en la protecció i millora de les condicions laborals dels treballadors en un sector o indústria específica.
Segons el que estableix l'article 82 de l'Estatut dels treballadors, els convenis col·lectius representen l'expressió de l'acord adoptat entre els representants dels treballadors i els empresaris per regular les condicions de treball i productivitat. Respectar-ne el contingut és obligatori per a totes les persones treballadores i empresàries dins del seu àmbit d'aplicació i durant tot el temps que estigui vigent.
Per saber quin és l'àmbit d'aplicació d'un determinat conveni col·lectiu o, dit d'una altra manera, per saber quin és el conveni col·lectiu que s'aplica a l’entitat o a l'organització per a la qual treballem, cal tenir en compte quatre els elements, que es troben regulats als primers articles de cada conveni col·lectiu:
L'àmbit personal: indica a qui, dins de l'àmbit funcional i territorial, s'aplica (pot excloure personal directiu o d'alta gestió dins de l'empresa, per exemple)
L'àmbit territorial: indica on s'aplica el conveni. Pot ser una província, una comunitat autònoma o a tot el territori de l'Estat espanyol.
L'àmbit temporal: fa referència al període de vigència de la norma.
L'àmbit funcional: descriu el sector d'activitat al qual s'aplica el conveni com, per exemple, l'hostaleria, la indústria siderometal·lúrgica o la construcció. De vegades ens poden sorgir dubtes amb organitzacions que abasten diversos sectors d'activitat. En aquests casos, per saber quin és el conveni, tindrem en compte criteris com ara quina és l’activitat principal de l’empresa (el conveni d’Acció Social estableix una excepció a aquesta regla general!).
Un cas concret:
Conveni col·lectiu de treball de Catalunya d'acció social amb infants, joves, famílies i d'altres en situació de risc
Actualment, aquest conveni és aplicable a moltes de les entitats i organitzacions on presten serveis els educadors i les educadores socials.
L'article 2 del Conveni descriu l'àmbit funcional d'aplicació, a saber: les empreses i entitats que prestin activitats d'acció social amb infants, joves, famílies i d'altres en situació de risc. A continuació, estableix un llistat d'activitats i serveis, com els Serveis de Centre Residencial d'Acció Educativa (CRAE), les cases d'infants, els Serveis d'Acompanyament Especialitzat a Joves Tutelats i Extutelats (SAEJ), entre d'altres. La llista és molt àmplia, val la pena llegir-la.
A més, hem de tenir en compte dues qüestions:
La primera és que el Conveni s'aplica a les persones treballadores dels serveis esmentats amb independència de quina sigui l'activitat principal de l'empresa o entitat. És a dir, si, per exemple, l'activitat principal de l'entitat per a la qual treballem no està inclosa al llistat, però nosaltres prestem serveis a un CRAE, se'ns haurà d'aplicar el Conveni col·lectiu d'acció social.
La segona és que l'article 2 no descriu una relació tancada. Concretament, es considera inclosa "previ dictamen de la Comissió paritària […], qualsevol altra activitat que existeixi o de nova creació, sempre que la seva funció pugui ser enquadrada en la relació anterior”. La Comissió paritària és l’òrgan de govern i gestió del Conveni col·lectiu que, entre altres funcions, n’interpreta el contingut i canalitza els eventuals conflictes d’aplicació que puguin sorgir. Les seves atribucions i funcionament es regulen a l’article 9 del Conveni, el qual també indica com dirigir-s’hi.
Amb tot això, algunes entitats i empreses on s’hauria d’aplicar el Conveni d’acció social no ho fan, optant per altres opcions menys favorables i precaritzadores per a les persones treballadores com ara el Conveni col·lectiu del sector del lleure educatiu i sociocultural de Catalunya o el de tallers per a disminuïts psíquics de Catalunya, entre d’altres, que ni tan sols contemplen la figura de l’educador/a social.
Per dignificar la professió, entre d’altres qüestions (com, essencialment, millorar les condicions de treball establertes al Conveni), cal exigir l’aplicació del Conveni col·lectiu d’acció social a totes les entitats incloses –o que poden ser incloses– a l’article 2. La via és plantejar-ho a l’empresa a través de la representació de les persones treballadores (delegats de personal o comitè d’empresa).
Podeu trobar més informació sobre els convenis col·lectius al lloc web del Departament de Treball.