El Dia Universal dels Drets dels Infants es van lliurar els premis del Segon concurs de “Contes per educar en valors"
Companyes i companys de professió,
Al juny del 2013, un grup d'educadores i educadors socials ens vam engrescar en la tasca de pensar la forma de portar endavant el CEESC. Tots havíem estat d’una manera o una altra col·laborant amb el Col·legi en moments anteriors, i pensàvem que en aquests moments podíem aportar l’experiència i el temps necessaris per intentar governar el nostre col·legi professional.
De bon començament, vam tenir clar que no volíem que aquest fos un govern presidencialista, sinó que preteníem, i pretenem encara, que sigui tot un equip el que prengués el comandament del CEESC, però calia tenir una figura al capdavant que liderés el grup i que fos referència de la institució per a la seva representació.
En aquells moments, la meva situació personal passava per un moment d’incerteses en l'àmbit laboral que em va permetre assumir aquest càrrec i així ho vaig fer, amb molta il·lusió i amb l’acompanyament de tot l’equip de la Junta de Govern actual. Però a la vida les situacions personals canvien i, actualment, la meva realitat personal no em permet portar a terme les tasques que es deriven de la presidència del CEESC de la manera adequada i tal com es mereix la institució.
Davant d’aquesta situació, i de nou amb el suport de l’equip de companyes i companys, educadores i educadors socials compromesos amb la nostra professió, he pres la decisió de deixar la presidència del CEESC.
No ha estat una decisió fàcil com tampoc no ha estat fàcil portar aquesta responsabilitat durant els darrers mesos davant la impossibilitat de fer-ho de manera adient. No deixo de formar part de la Junta de Govern amb la qual em vaig comprometre i seguiré aportant en la mesura que em sigui possible la meva feina en aquest grup, al CEESC i, en definitiva, a les educadores i els educadors socials de Catalunya.
He d’agrair tot el suport que he rebut de totes les companyes i dels companys de la Junta de Govern, de les juntes delegades i de l’equip tècnic del CEESC.
També vull donar un agraïment als anteriors presidents i presidenta del CEESC que sempre han estat col·laborant amb nosaltres quan ha calgut.
Ara, i fins la propera assemblea, assumirà la presidència l’actual vicepresidenta, la Míriem Solsona, a qui tots els membres de la Junta farem costat.
Vull, amb aquesta carta, acomiadar-me i dir-vos que ha estat un orgull representar totes les educadores i tots els educadors socials de Catalunya, i a aquesta professió que tant estimen, i demanar-vos disculpes per tot allò que no hagi pogut arribar a assolir.
També vull, de nou, aprofitar per intentar esperonar-vos a adreçar-vos al CEESC en clau d’aportar cadascú de vosaltres allò que pugueu per millorar la situació de la nostra professió i posicionar-nos socialment defensant els interessos de les educadores i els educadors i de les persones i col·lectius a qui atenem dia a dia.
Recordeu que el CEESC és la vostra casa.
Moltes gràcies. Ens trobarem en el camí.
Paco Gea
Educador social, col·legiat 5361
Barcelona, 19 de novembre de 2015
Arriben les IX Jornades d'Infància i Educació Social.
Vols dinamitzar els espais de reflexió i construcció en el desenvolupament de la professió del Congrés de Sevilla?
Els Ajuntaments mantindran les competències en serveis socials.
Podeu consultar el programa del VII Congrés Estatal d’Educació Social
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya volem expressar la nostra valoració així com la nostra preocupació envers el “Protocol pel maneig del trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) en el Sistema Sanitari Català”.
El document que s’ha presentat només fa èmfasi en els tractament farmacològics i en les tècniques cognitivoconductuals. Sense negar el lloc que aquestes dues alternatives poden tenir, considerem que és justificat i necessari alertar del risc de la sobremedicació i incorporar altres models de tractament psicològics, socials i educatius.
En aquest sentit, considerem important el respecte a la llibertat del professional i de les famílies, fins allà on sigui possible, en l’elecció del tractament més adequat en cada cas. Plantejaments de caràcter únic o uniforme, considerem que no donen una resposta adequada a la complexitat del fenomen, i limiten opcions o modalitats terapèutiques que han demostrat ser beneficioses.
També considerem que el document presenta una important mancança amb relació a la prevenció, que possiblement estigui relacionada amb l'etiologia que el document postula pel TDAH. En el document sembla que es consideri gairebé única l'etiologia orgànica. En canvi, una etiologia de caràcter més multifactorial, on es reconeguin els aspectes emocionals/relacionals, relacionats amb les primeres relacions de l’infant, i que està plenament investigada, semblaria que no és tinguda en consideració. Tenir en compte i aprofundir en aquesta perspectiva permetria treballar en la prevenció i la detecció precoç.
En conclusió, proposem una revisió del document en la línia que aquí s'esbossa i per a la qual, si s’estima oportú, ens posem a disposició per treballar en la construcció del consens necessari.
Podeu descarregar-vos el posicionament en pdf aquest enllaç.