Aquest any la majoria d’actes per celebrar el Dia Internacional de l’Educació Social anaven amb el focus posat en els errors en la nostra professió com un punt d’inflexió per a reconvertir o transformar la nostra feina o tasca, com demostra en l'art la tècnica japonesa del Kintsugi, tal com ho vam descriure a social.cat.
La idea d’abordar els errors prové del grup i projecte Sèniors del CEESC. Durant més d’un any, cada membre ens va descobrir un error comès durant la seva vida professional. Amb el grup, un cop analitzat, hem descobert per què van ser considerats errors i vam comprovar que, en la majoria de casos i al cap d’uns anys, l’experiència ha demostrat que es podria haver actuat d’altres maneres millors i més adequades. Els errors detectats més comuns van ser aquells que tenen a veure amb el lideratge; el com ser o no la referència de les persones amb qui tractem les educadores i els educadors socials; com ser-ho dins l’equip; les responsabilitats suposadament adquirides o la manca de delegació de tasques...
I així va néixer la idea de la jornada especial amb teatre fòrum inclòs d’Art&Coop, Com ser educador/a social i no morir en el intent? , que vam dur a terme el passat 4 d’octubre a Calàbria 66, al barri de Sant Antoni de Barcelona.
Aquí us deixem amb el vídeo sencer de l’activitat, perquè pugueu recuperar l’experiència:
Per un altre costat i de manera virtual, a la 6ena edició del Carnaval de blogs vam convidar a les blogueres i els bloguers de l’Educació Social, que ens parlessin també dels errors professionals. I així, 13 veus diferents van escriure sobre del tractament i l'aprenentatge d'aquests errors. Podem transformar les decisions errònies de la nostra feina en millors praxis per al present i el futur? De les ferides o els moments foscos en podem treure un aprenentatge de valor? Ens inspiren, aquests errors, a ser més encertats? En aquest enllaç hi trobareu tots els posts d’aquestes veus.