El CEESC presentem la quarta edició de l'Informe de l’Estat de l’Educació Social a Catalunya. Un estudi elaborat a partir d’una macroenquesta que ha comptat amb la participació de més de 1.121 professionals de tot el territori que posa llum sobre els principals reptes, preocupacions i necessitats del nostre col·lectiu.
Les dades recollides mostren una professió feminitzada i jove, però també greument precaritzada, amb un reconeixement social i institucional encara insuficient.
Sis línies estratègiques per al futur de la professió
L’InformeES 2023 planteja sis grans recomanacions per avançar cap a una professió més forta i reconeguda:
- Revaloritzar la professió i augmentar-ne la visibilitat.
- Millorar les condicions laborals.
- Adaptar la formació universitària a les necessitats reals.
- Descentralitzar els serveis per arribar a tot el territori.
- Garantir entorns laborals segurs amb protocols d’assetjament.
- Facilitar la inserció laboral de les persones recent titulades.
Dades més destacades agrupades per àmbits
Perfil professional
El perfil tipus del professional de l’educació social és el d’una dona jove (d’entre 26 i 35 anys), titulada amb el Grau d’Educació Social, que treballa a Barcelona i en l’àmbit d’infància i adolescència.
El català és, majoritàriament, la llengua vehicular a la feina, tot i que un 16,68 % de professionals no el fan servir habitualment.
Condicions laborals i precarietat
L’informe confirma la precarització estructural del sector, amb un 61 % de professionals treballant en entitats del tercer sector, tot i que un 35,6 % han migrat cap a l’administració pública en els darrers 3 tres anys, principalment pels sous baixos, la manca de projecció professional i les dificultats per conciliar la vida laboral i personal.
També destaca que un 19 % de professionals necessiten més d’una ocupació per assolir estabilitat econòmica, i que un 52,5 % de les baixes al CEESC el 2023 es deuen a l’abandonament de la professió.
Situació salarial
Tot i un increment salarial de l’11,94 % l’any 2023, aquest no ha compensat l’augment acumulat de l’IPC (18,9 %), un fet que ha suposat una pèrdua de poder adquisitiu. La mitjana salarial del sector continua per sota de la d’altres professions com ara l’educació o la sanitat. La bretxa salarial de gènere es manté (5,46 %), malgrat la millora respecte a anys anteriors.
Reconeixement i formació
Un 36,6 % dels professionals no tornarien a cursar Educació Social, i destaquen la manca de sortides laborals i la qualitat de la titulació com a principals motius. Aquest desajust posa de manifest la necessitat urgent de repensar la formació universitària per tal d’adaptar-la millor a les exigències de la pràctica professional.
Assetjament i riscos psicosocials
Gairebé un 30 % dels professionals han patit assetjament o violència a la feina, i gairebé un 43 % no disposen (o desconeixen si en tenen) protocols contra aquestes situacions. La manca de formació i d’avaluació en riscos psicosocials també és preocupant i mostra un dèficit en la protecció del benestar emocional i físic dels equips.
Participació i vinculació professional
Només un 29 % dels professionals formen part del CEESC, i la meitat no estan vinculats a cap organització professional. Aquesta dada interpel·la a la necessitat de reforçar la implicació col·lectiva per defensar la professió i millorar-ne les condicions.
Aquest document és una eina valuosa per a la reflexió col·lectiva i per impulsar accions concretes des del col·lectiu professional, les administracions i les entitats socials. Us animem a llegir-lo íntegrament i a fer-lo servir com a instrument de reivindicació i millora.
>>Consulta l’Informe complet (Power BI)
>>Descarrega el resum executiu (pdf)