Durant dos dijous, 29 de setembre i 6 d’octubre, s’ha celebrat la vuitena edició del “Celebrem i construïm professió”, l'acte en reconeixement als i les estudiants amb millors expedients acadèmics i Treballs de Fi de Grau d’Educació Social de les universitats catalanes.
En el marc de les activitats del Dia Internacional de l'Educació Social, cada any hi ha una cita molt especial per a la disciplina que reuneix estudiants i professionals de l’educació, famílies i professorat. És el “Celebrem i construïm professió”, una activitat feta en col·laboració de tots els graus d’Educació Social amb seu a Catalunya. Enguany se celebrava simultàniament el 29 de setembre a les 18.00h, a les seus de Barcelona, Girona i Tarragona. I el 6 d’octubre, a Lleida, dins de la IV Jornada del dia Internacional de l'Educació Social: "30 anys d'Educació Social a la Universitat de Lleida".
El “Celebrem i construïm professió” continua amb el seu esperit inicial: conèixer, reconèixer i donar veu a l’alumnat amb millor expedient acadèmic i també a l’alumnat amb els Treballs de Fi de Grau d’Educació Social amb la nota més alta de Catalunya del curs anterior.
Per segon any consecutiu, la cita s’ha traslladat a les seus del CEESC amb un format més íntim que ha aportat proximitat entre alumnes i familiars amb la comunitat professional i educativa d’arreu del territori català.
Seguint quasi fidelment al guió de les darreres edicions, cada estudiant va tenir entre cinc i deu minuts per presentar-nos el contingut del seu TFG i, en el cas de tenir millor expedient, per respondre a una o més preguntes entorn del lema d’enguany del Dia Internacional de l’Educació Social inspirat en la frase de l'escriptor, polític i filòsof italià, Antonio Gramsci:
Com a educadores i educadors socials, ens comprometem prou amb la nostra professió? Fins a quin punt cal que ens involucrem pels reptes de futur que se’ns plantegen com a professió? Hem de fer nostres les lluites i els reptes de les persones més desafavorides i dels grups oprimits? Per què es important col·legiar-se i organitzar-se?
Llistat d’alumnes
UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA
- Millor expedient i 2n millor TFG: Raquel Valenzuela Ortega
- Millor TFG: Eduardo Vargas Garbín. Crónicas de lo cronificado en servicios sociales. Posicionamiento profesional e institucional ante casos de especial dificultad y vulnerabilidad.
UNIVERSITAT RAMON LLULL
- Millor expedient: Marta Crespo
- Millor TFG: Laia Lafrón Martín
UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA
- Millor expedient: Carla Carceller Lladó
- Millor TFG: Juan Miguel López Sánchez. Recuperació de la literatura i la filosofia com a eines d'aprenentatge per treballar la pedagogia de la mort amb infants en etapa escolar.
UNIVERSITAT DE BARCELONA
- Millor expedient: Andreu Heredero Vidal
- Millor TFG: Marta Expósito Ferreira. Esexidad: Recurso informativo sobre afectividad y sexualidad en la diversidad funcional.
- Millor TFG: Carmen B. Juares Palma. Trabajo del cuidado interno en Cataluña y riegos psicosociales: Impacto en la salud de las mujeres latinoamericanas que trabajan como cuidadoras internas.
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI
- Millor expedient: Sergi Pàmies
- Millor TFG. Sofia Tejero Noguerol. La dansa com a eina d'inclusió social.
UNIVERSITAT DE GIRONA
- Millor expedient: Marta González
- Millor TFG: Ione Jordà. Anàlisi de processos de creació de l’estigma per part de dones penades consumidores de drogues al Centre Penitenciari Puig de les Basses.
UNIVERSITAT DE LLEIDA
- Millor expedient: Gemma Torrens Vives
- Millor TFG: Alba Roldán Rodríguez
- Millor TFG: Maria Casulleras Pena
- Millor TFG: Anna Maria Gallardo Ramos. Disseny d’intervenció socioeducativa per a dones consumidores. Dins el programa d’Arrels Reducció de danys.
UNIVERSITAT DE VIC
- Millor expedient: Ylenia Castro i Botella
- Millor TFG: Yolanda Corral Bielsa
- Millor TFG: Alba Guiteras Garrell. El dinamisme dels projectes de participació comunitària. Estudi de cas: municipi del Tagamanent
Com a educadores i educadors socials, ens comprometem prou amb la nostra professió? Fins a quin punt cal que ens involucrem pels reptes de futur que se'ns plantegen com a professió? Hem de fer nostres les lluites i els reptes de les persones més desafavorides i dels grups oprimits? Per què es important col·legiar-se i organitzar-se?
Com a col·lectiu, considero que hauríem de tenir un nivell alt de compromís amb la feina que fem ja que estem treballant amb persones. El nostre treball influeix molt en la seva dignitat, en la seva qualitat de vida i en la seva felicitat.
Hem de treballar per a una societat més justa i menys desigual. Hem de treballar perquè la qualitat de vida de les persones millori.
A la vegada, hem de ser crítics i autocrítics amb les diferents ideologies, corrents de pensament i polítiques, tant aquelles que s’apropen més a les nostres personals com aquelles que se n’allunyen.
Així mateix considero que pot ser útil col·legiar-se i organitzar-se perquè també hem de treballar per als nostres drets laborals, personals i col·lectius.
Gemma Torrens Vives
El compromís amb la nostra professió és principalment pedagògic, és a dir, la nostra professió, educació (substantiu) social (adjectiu), té una funció educativa i l’objectiu és el de transmetre cultura. És un compromís que requereix voluntat i valentia, ja que els encàrrecs de les institucions on treballem són moltes vegades de tot, menys educatiu.
Per això, per mi, el principal repte de la nostra professió és el de resistir a aquestes pressions i al buidatge pedagògic i de contingut cultural perquè, com deia Zambrano (2013: 108), l’educació depèn de què el mestre, educadora, no dimiteixi.
I com podem educar en un món en constant canvi, líquida, en guerra, en crisi..? Doncs sent capaços de mantenir-nos actuals, llegint les marques de la nostra època, per poder transmetre els sabers i béns culturals necessaris perquè totes les persones puguin ser, Com deia Agamben, contemporanis a la seva època.
La nostra lluita ha de ser amb i per l’educació, i per descomptat per l’accés de les persones més vulnerables i col·lectius oprimits a l’educació, al saber, al coneixement i a la cultura. Com va fer Paulo Freire amb la pedagogia de l’oprimit, amb l’educació alliberadora que permet a totes les persones prendre consciència de la seva opressió i construir un contra-relat, tot recuperant el coneixement, la cultura i la història pròpia.
Raquel Valenzuela Ortega
Segons Sáez, la Pedagoga Social és entesa com el marc científic, normatiu i racional de l’Educació Social. Aquesta va néixer a Alemanya a conseqüència de la situació d'extrema pobresa que es va generar en la societat civil després de la Primera Guerra Mundial. Més tard, autors com Makarenko, Paulo Freire o John Dewey van incloure en la disciplina la importància del: “treball en grup, el diàleg, l’acció reflexiva, la conscienciació, el coneixement local i el desenvolupament comunitari en el projecte d’humanització, emancipació i transformació social”.
Com a professionals, hem agafat el relleu de totes aquestes persones, les quals van decidir fer alguna cosa per intentar millorar la situació de la societat d’aquell moment. Precisament per aquesta extensa experiència que té la Pedagoga Social i l’Educació Social, se’m fa difícil imaginar que existeixi cap altra figura professional que estigui més preparada per liderar aquest moviment de crítica, reivindicació i justícia social. I tot això cal dur-ho a terme amb el rigor científic que la nostra professió es mereix. Hem de donar valor a la nostra figura mitjançant les evidències científiques i els estudis realitzats al voltant de la seva pràctica. Només així, aconseguirem que altres professionals valorin com es mereix la nostra feina.
Els col·legis professionals haurien de servir de megàfon. Per fer extensives idees que la població hauria de conèixer, però, sobretot, integrar. Donar-los força i convertir-ho en estendard per a la revolució social. És precisament per això que estic avui aquí, per donar a conèixer la meva perspectiva i encoratjar a totes aquelles persones a les quals els ressonin les meves paraules. Crec fermament que: els petits canvis, poden arribar a ser molt poderosos. És cosa de cadascú i cadascuna de nosaltres decidir si es vol dur a terme o no.
Sergi Pàmies
Aquesta és una activitat en col·laboració amb totes les universitats catalanes. El CEESC premia tots els estudiants amb un any de col·legiació gratuïta.