Núm. 26 – Educació social, un ofici de reptes
Data publicació: Febrer 2025
Aquest número de Quaderns pretén abordar alguns dels reptes que defineixen el present i el futur de la nostra pràctica professional i, alhora, impulsar una reflexió col·lectiva que ens ajudi a afrontar amb solidesa les demandes d’una societat dinàmica i en constant transformació.
Així, proposem recórrer un camí ple de pedres de la mà de diferents autores que, des de perspectives diverses, reflexionen sobre els reptes quotidians a què ens enfrontem en el nostre exercici professional. Obrim preguntes que són, alhora, reflex de la nostra realitat professional.
Convidem les lectores a endinsar-se en aquestes pàgines, a fer seves les reflexions que s’hi proposen i a participar en aquesta construcció col·lectiva. Perquè només des de la col·laboració, la comprensió i el compromís compartit podrem fer front als reptes presents i futurs de l’educació social.
Consell de Redacció
SUMARI
- Editorial. Consell de Redacció
- Mirades de futur per a una professió en constant evolució. Andrea Lizana Pérez
Aquest article explora diferents qüestions obertes del futur de la professió de l’educació social a través de la mirada de quatre professionals amb llargues trajectòries recorregudes per camins molt diferents. La identitat professional, els lideratges, la interdisciplinarietat, l’enfocament de drets i la formació són elements que marcaran la direcció d’aquesta professió, que treballa en un present en evolució constant.
- Els nous reptes del grau en Educació Social. Oscar Martínez Rivera
Els graus universitaris en Educació Social afronten nous reptes per satisfer les actuals necessitats en un context sociopolític complex. La formació ha d’assumir competències en gestió pública, pensament filosòfic i ètic, tecnologia i salut mental, entre altres aspectes.
- Genealogia d’un malestar: fragments per ser escoltats. Armand Medina, Senén Roy i Català i Gemma Linares
L’ÀgorES és el pòdcast del Quaderns d’Educació Social. Aquest episodi, enregistrat el 18 d’octubre de 2024 a la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, parteix d’una reflexió del capítol anterior sobre la dificultat de les educadores socials per relacionar-se amb altres professions. Mitjançant una conversa amb Gemma Linares i Senén Roy, s’exploren les tensions institucionals, les col·laboracions interdisciplinàries i el repte de construir una pràctica comuna.
- Diversitats des de la mirada: privilegis, opressions i l’educació social. Anna Rodríguez Casadeval i Nadia Ghulam Dastgir
L’article vincula teoria i pràctica per reflexionar sobre la diversitat, els eixos de privilegi i opressió que la conformen i intersequen, el qüestionament del que s’ha establert com a “normalitat” i el rol de l’educació social. Escrit per dues autores i amb la col·laboració d’onze professionals.
- Epistemologies subalternes: les narratives en primera persona en l’exercici professional de l’educació social. Clara Castaño Escat
L’article analitza les tensions inherents a l’exercici de l’educació social, marcat per la tendència a la reproducció de violència estructural. Reflexiona sobre com garantir intervencions que evitin perpetuar desigualtats, promovent les narratives en primera persona i els sabers subalterns per a desafiar les narratives hegemòniques del poder institucional.
- Treure la cadira al carrer. Una mirada de l’educació social en l’àmbit rural en ple segle XXI. Jordi Baiget i Piqué
L’article explora la tasca dels i les educadores socials en l’àmbit rural, un territori estigmatitzat i desvalorat en què les desigualtats són patents davant una cartera de serveis socials amb pocs tècnics, recursos insuficients i serveis que no abasten les distàncies. Aquests professionals treballen en situacions complexes, amb un alt desgast emocional, per garantir l’accés als drets socials i el benestar de les persones.
- Entrevista a Carmen Juares Palma: “No podem parlar de cures sense parlar de la llei d’estrangeria”. Roger Fe Espín
En aquesta conversa, Carmen Juares Palma, educadora social i cofundadora de l’associació de treballadores de la llar Amb Cura, reflexiona sobre les nombroses opressions que afecten aquest sector. Explora com des de l’educació social podem posicionar-nos davant d’una realitat d’aquesta mena, alhora que subratlla la importància de l’autoorganització i la lluita col·lectiva.
- Què fem amb els homes i la igualtat de gènere? Amat Molero Borràs
Treballar i lluitar per la igualtat de gènere amb els homes és un repte complex i conflictiu. La tensa situació social entre l’última onada feminista i la contraonada neomasclista la podem veure latent en la nostra pràctica professional, i ens demana revisió, reflexió, organització i unitat per seguir treballant cap a un horitzó de justícia i igualtat.
- La perspectiva comunitària de l’educadora social als centres educatius. Glòria Berruezo Lezaun i Rafael Ángel Sánchez Rodríguez
La presència dels educadors i educadores socials és essencial per afrontar les necessitats emergents de la societat actual amb l’objectiu d’unir esforços i col·laborar juntament amb altres professionals. Les seves funcions inclouen l’atenció a l’alumnat i les seves famílies, el treball en xarxa amb la comunitat educativa, i el fet de ser el vincle entre el centre educatiu i el territori, generant dinàmiques de collaboració amb serveis de l’àmbit social, socioeducatiu, de salut i de lleure.
- El model CARE a les llars d’acollida: creant experiències per promoure el canvi. Amaia Bravo Arteaga, Carla González García i Jorge Fernández del Valle
El CARE és un programa basat en l’evidència que orienta les pràctiques educatives i els procediments a les llars d’acollida, per tal de donar coherència i introduir un caràcter terapèutic a les intervencions. Tota actuació se sustenta en sis principis: relacions, desenvolupament, competència, trauma, ecologia i família.
- Il·lustracions del número. Olga Capdevila
--
