Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

La setmana passada ens vam reunir amb Mª Assumpció Vila, Síndica de Greuges de Barcelona, per parlar sobre sensellarisme a la ciutat.

Us volem compartir els punts que vam comentar a la reunió:

  • La crisi habitacional complica donar resposta al fenomen del sensellarisme
    El sensellarisme no està relacionat únicament amb la crisi habitacional, però, evidentment, la crisi dels darrers anys ha dificultat, i molt, la feina de moltes entitats que treballen amb aquestes persones. 

  • L’acompanyament és la base per a la recuperació de les persones sense llar
    El sensellarisme és un fenomen complex i, de fet, la pèrdua de l'habitatge només es dona al final d'un llarg procés de trencament que toca molts àmbits de la persona. Les persones sense llar s’enfronten a una enorme solitud, la invisibilitat en el món que els envolta i el fet que "no importen" a ningú, a més d'altres circumstàncies que també poden estar presents, com les malalties mentals i/o les addiccions. Només oferint un habitatge no se solucionen les causes que van portar a la persona a viure al carrer; les persones sense llar necessiten un bon acompanyament. La combinació d’habitatge i acollida és l'inici del camí cap a la recuperació. 

  • El fenomen només es pot solucionar des d’una perspectiva de polítiques multidimensionals
    Tot i que és cert que es pot abordar des de Serveis Socials quan no s’ha estat a temps de fer prevenció, el seu origen multifactorial fa que només es pugui combatre amb polítiques des de diferents àrees dels diferents governs: habitatge, economia, treball, interior, serveis socials, salut, etc. 

  • Només es pot abordar el fenomen des de la col·laboració de totes les institucions
    La complexitat del fenomen i les causes fan que només es pugui minimitzar amb la voluntat de col·laboració real entre administració amb estratègies i objectius comuns.

  • Per abordar el fenomen valorem espais de col·laboració com la XAPSLL
    Valorem positivament el treball conjunt entre institucions que vagi més enllà dels objectius propis de cada entitat. L’expertesa compartida és una eina que pot generar idees que derivin en polítiques en relació amb la qüestió.

  • El sensellarisme a Barcelona no és un problema únicament de la ciutat de Barcelona
    Molts municipis no tenen recursos especialitzats, cosa que afavoreix l’arribada de persones sense llar a la ciutat de Barcelona. A més, la situació no es pot resoldre només amb polítiques municipals, donada la complexitat del fenomen.

  • El Housing First és una proposta avalada per organitzacions i recerques, malgrat que no actua sobre l’origen de les causes del sensellarisme
    El Housing First pot ser una de les claus per a moltes de les persones que no tenen llar a Barcelona. Aquest model ha estat avalat per experiències internacionals i recerques. El problema és la dificultat de trobar un parc d’habitatge per desenvolupar aquest tipus de projectes, però el benefici per a les persones és molt elevat. Es basa en la manera d'entendre la intervenció social que explicàvem en el segon punt: proporcionar abans que cap altra cosa un habitatge (individual en la majoria dels casos, digne i adequat a les seves necessitats), alhora que es facilita un acompanyament/suport. 

  • Expulsió permanent de la ciutat i desaparició de xarxes socials
    Ens preocupa el fenomen de la gentrificació. La situació està generant un impacte molt negatiu en les xarxes socials que s’estableixen als barris. Això té un impacte inevitable, especialment en les persones més vulnerables.

  • Denunciem com a situació molt greu que a la ciutat hi hagi nens/nenes/joves sense referents adults en situació de sensellarisme
    Si no es solucionen les mancances actuals del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya, es preveu un increment d’aquesta població extremadament vulnerable. L'arribada d’infants i joves migrants sense referents familiars -que cal que deixem de tractar com si fos una emergència- ha fet trontollar aquest sistema de protecció que ja estava en crisi. Per fer front a aquesta arribada s’ha creat un circuit paral·lel amb una precarització de l’atenció a aquests nens, nenes i joves.

  • Situació d’infravivenda de famílies amb infants
    Denunciem que les situacions que es vivencien en l’atenció bàsica de serveis socials s’estan perpetuant al llarg del temps amb infravivendes que moltes vegades són només habitacions llogades sense dret a cuina. L’impacte sobre els infants que viuen en aquesta situació és molt greu i és complicada de resoldre si no hi ha mesures reals i immediates.

  • No deixem el sistema sanitari al marge
    El sistema sanitari actual no està preparat per atendre correctament les persones sense llar. S’hauria de garantir un diàleg entre el sistema sanitari i social en l’atenció d’aquests casos. 

Tot allò parlat a la reunió passarà a formar part d'un informe sobre l’estat del sensellarisme a Barcelona, que vol emetre la Síndica, construït a partir del contrast d’opinions de les entitats i actors que treballem entorn del fenomen.