Veure el vídeo final de la trobada.

En el marc del projecte europeu CLOSER, el passat divendres, 16 de juny,  vam fer una jornada de reflexió i participació al voltant de l’exclusió social i el treball amb joves al barri de Ciutat Meridiana.

A la jornada organitzada per Ceps, AcPpJ, Centre Cruïlla i el CEESC, vam participar més de 50 professionals. Des de gent del territori de Nou Barris a persones de Lleida, Sabadell o Torredembarra. Un formació horitzontal on els participant han compartit els seu coneixement de forma horitzontal i on s’ha generat un diàleg molt potent amb la gent jove vinculada al projecte Ciutat Esperança

Des del CEESC vam dinamitzar un dels tallers que feia referència a la convivència i a les identitats i també vam dinamitzar l’espai check Point Esperança, un col·loqui entre joves i professionals. La jornada va finalitzar amb una paella popular al marc de la Festa Major del Barri.

Feu una ullada a les fotografies de la Jornada (àlbum de CEPS - Making Projects).

A continuació podeu veure el resum del taller que va ser portat a terme per la Glòria Ferrer i l’Ariadna Jara, membres del Col·lectiu Professional del CEESC de Medi Obert i de Gènere, respectivament.

TALLER 2. Convivència/identitats
Subtemes: Comunitari / Gènere / Interculturalitat / Cultura

El treball ha consistit a desenvolupar casos “reals” proposats pels participants sobre situacions de la seva feina diària on es presentessin conflictes d’inclusió social.

Els eixos de treball a analitzar eren conceptes que comporten la construcció de les identitats:

  • El cos, acceptat, rebutjat, maltractat per les modes, cuidat.
  • El gènere, la biologia, la identitat de gènere, l’expressió de gènere i l’orientació sexual.
  • La cultura, des del punt de vista antropològic, que inclou: la manera com ens relacionem i interactuem amb els altres, la relació amb la natura i el medi ambient, els espais físics construïts on ens movem (edificis, places, parcs…),les creences, la manera d’obtenir recursos (treball, ajudes, subvencions…) i els diferents sistemes de socialització.
  • La política, tipus d’organització dels col·lectius o comunitats ja sigui en un barri, municipi, regió o país, tant pel que fa als aspectes personals, formatius, laborals i/o de convivència.

Els participants es van distribuir en 3 grups, de cinc persones cadascun. Les situacions proposades per analitzar van ser:

  1. Noia marroquina de 15 anys, de família amb poca formació, que està punt de deixar l’educació obligatòria i també el Centre Obert on, a més del reforç escolar, participa en activitats amb altres joves coetanis. Els professionals es preocupen per si només rebrà la influència familiar d’una cultura amb importants components masclistes.
  2. Barri on els joves de més de 18 anys tenen total impunitat per cometre petits delictes: robatoris, venda de substàncies tòxiques… Els adolescents i joves menors els tenen com a models i no tenen cap interès per les activitats “lícites”. A més sempre situen fora les culpes de tot el que els passa.
  3. Barri on els professionals estan molt interessat en què els joves s’impliquin en la transformació (positiva) de la comunitat, on hi ha una important presència de noies pakistaneses. Volen potenciar el treball comunitari a través de la relació d’elles amb altres dones de la col·lectivitat.

Posteriorment, els grups van fer una posada en comú de l’anàlisi de les diferents situacions, si bé no va quedar temps per poder fer conjuntament propostes per millorar-les.

A petició de l’organització, es va informar d’una experiència de treball socioeducatiu en la transformació d’un grup d’adolescents i joves d’un barri perifèric de la ciutat de Lleida, amb comportaments marginals, mitjançant el qual aquests joves van passar a ser acceptats, reconeguts i, fins i tot en alguns aspectes, admirats.

Projecte CFS MAGRANERS

Adreçat a joves adolescents amb importants components marginals de conducta: absentisme, poc interès per la formació i/o l’aprenentatge, masclisme, agressivitat, manca d’habilitats de resolució de conflictes, inici en el consum de substàncies tòxiques.

Els educadors aprofiten el seu interès per l’esport per proposar un pacte en què els ajudaran a aconseguir unes bones condicions en la seva pràctica, sempre que ells es comprometin en una millora de  les seves actituds comportamentals: reducció de l’absentisme, millora dels resultats acadèmics, absència total de baralles i/o agressions físiques i verbals, absència total de consum de tòxics i col·laboració en accions positives pel barri.

El seu interès i exigència en el compliment del pacte educatiu, va comportar que aquest grup passés diferents fases: 

  1. Jugar a futbol sala al carrer.
  2. Jugar un competició municipal entre barris (equips amb altres joves marginals).
  3. Organitzar torneigs de futbol sala al barri, i des del barri per a tota la ciutat.
  4. Participar en la competició esportiva dels Jocs Esportius Escolars.
  5. Presentar-se a unes proves d’esport federat, superar-les i passar a formar part d’un club esportiu federat.

La seva progressió esportiva, vinculada a l’exigència en els comportaments inclusius, ha suposat també una important inclusió social; els membres d’aquest grup han finalitzat els seus estudis obligatoris, la majoria d’ells han continuat fent estudis de formació professional i els que tenen edat laboral, han aconseguit feina remunerada.

Aquesta activitat formava part del programa d'actes del Congrés de les Professions.

 

 

Ciutat Meridiana, 16 de juny de 2017