Dubtes al voltant del procés dels 75 llocs de feina als centres educatius.
- Detalls
El CEESC, juntament amb representants del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT), del Col·legi de Pedagogs de Catalunya (COPEC), del Departament de Salut de l'Ajuntament de Barcelona i de l'Equip d'Assessorament Tècnic Civil en l'Àmbit de Família (EATAF) del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya presentem el dossier "Recomanacions i recursos per afrontar la crisi del COVID-19: nenes, nens i adolescents en confinament".
Aquest dossier, juntament amb la guia FAQS: Respostes a Preguntes Freqüents que es poden fer els nens i nenes durant l'estat d'alarma per COVID-19, que es va fer pública fa unes setmanes, són fruit d'una estratègia compartida interprofessional que s'ha estat duent a terme els darrers mesos.
Aquest nou dossier vol oferir de forma general recursos i recomanacions, eines, bibliografia i webgrafia que siguin d'interès per a les famílies per abordar les necessitats de nenes, nens i adolescents. Aquestes necessitats estan classificades en diferents àrees o àmbits: rutines diàries, activitats físiques i joc, vincles afectius, educació, gestió emocional i altres (espai obert).
El recurs es pot consultar al portal web de DIXIT Centre de Documentació de Serveis Socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en aquest enllaç.
Amb el suport de:
- Detalls
Reclamem la incorporació d'ES a les escoles.
- Detalls
El CEESC posa a disposició dels educadors i les educadores socials les seves eines de comunicació per tal de poder deixar testimoni de com s'està vivint aquesta crisi a nivell professional i també, per què no, a nivell personal.
Busquem veus de l'Educació Social que vulguin explicar-nos experiències, sensacions, pors; veus que vulguin ser crítiques amb la gestió de la crisi o, pel contrari, que vulguin mostrar-nos la cara més solidària d'aquesta situació que ha posat tota la societat en una conjuntura impensable fa només uns mesos. La societat s'ha hagut de reinventar, però la professió, també.
Què serem capaços d'aprendre de tot plegat? Què en quedarà de bo? I de dolent? Què pot fer l'Educació Social per millorar d'ara endavant?
Us volem llegir!
Envieu-nos els vostres articles a
- Detalls
Dèiem fa uns dies que des del CEESC havíem enviat escrits a diferents representants polítics per fer-los arribar les vivències de primera mà de les companyes i els companys que seguien al servei de la ciutadania en uns moments d’especial complexitat.
Des del Col·legi de seguida vam veure la necessitat d’activar un espai d’escolta al qual vam donar format de crida oberta. Això ens està permetent accedir a les impressions, necessitats i angoixes, però també a propostes i agraïments per part de la professió. Som conscients que la subjectivitat de cada cas pot donar lloc a biaixos que cal contrastar amb altres punts de vista, però són els sentiments de les persones que segueixen atenent els nostres parents i amics i, més enllà del rigor professional, són del tot valuosos.
Aquesta escolta ens ha ajudat, i molt, a dissenyar i conveniar amb altres agents dispositius ad hoc per a les realitats que se’ns han anat explicant, per a les educadores i els educadors socials d’àmbits ben diversos. Però també ens ha servit per dibuixar una percepció que ens ha semblat important compartir amb els responsables de les administracions respectives per a la seva atenció i contrast.
Són moments per a la suma d’esforços i aquesta és la voluntat que ens motiva. El punt de partida és deixar aparcada una realitat anterior al COVID-19, amb dèficits estructurals importants, per afrontar la realitat del moment acordant plegats quines accions cal dur a terme. La nostra realitat professional, ja abans de la crisi pandèmica, requeria d’una especial atenció i vetlla, amb alguns dispositius de revisió i actualització dels entorns de la nostra pràctica (des de convenis no actualitzats a sistemes d’atenció obsolets) que urgien una revisió; i amb la consideració que les institucions responsables (administracions, sindicats o patronals) no estaven responent del tot adequadament. Tot això, però, ho hem volgut deixar de banda (per reprendre-ho sens dubte amb posterioritat), per passar a ser part del mur de contenció per a aquesta crisi que avui, tot i ser sobretot sanitària, des de ja mateix és també una crisi social, amb un impacte previsible molt colpidor.
Reunions amb l’Administració
Amb aquest esperit, doncs, hem mantingut reunions amb la Secretaria d'Infància, Adolescència i Joventut (SIAJ), la Direcció General de Serveis Socials (DGSS), i la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA), a les quals hem traslladat les informacions que ens han anat fent arribar les educadores i educadors socials que segueixen en actiu, per calibrar conjuntament la situació de l’emergència. Hem de dir que, amb certa perplexitat, hem constatat que el patiment legítim dels professionals potser ha semblat excessiu a les responsables de l'Administració. El contrast d’aquestes percepcions amb les informacions que ens aporten no és gaire coincident, i això ens fa pensar que, possiblement, el CEESC estigui fent una interlocució amb els professionals d’atenció més directa, mentre que des de l’Administració es passi pel sedàs de diversos càrrecs intermedis, directors, gestors d’entitats… En aquest sentit, el Col·legi posa a disposició els seus mecanismes comunicatius per fer arribar les informacions, instruccions, mesures extraordinàries que han anat sorgint aquestes setmanes al màxim de professionals. Molt probablement, algunes de les impressions copsades siguin fruit de la manca d’informació. No s’ha avançat en aquest sentit per la dificultat manifesta des de l’Administració de poder fer cribatge de tota la informació generada en aquests moments excepcionals.
Algunes de les opcions de col·laboració que es van apuntar en un primer moment, feien referència a donar suport i reforç a algunes accions d’atenció telefònica per garantir drets d’informació, assessorament i denúncia o de contenció i seguiment: o, també, per fer acompanyaments professionals a infants i adolescents que estan en situació d’aïllament, així com també per fer substitució de professionals en els centres per mantenir ràtios. Des de DGAIA s’expressa, però, el sentiment de molt control gràcies a la tasca que s’ha continuat realitzant des dels EAIA i els serveis territorials. El CEESC va reiterar la disponibilitat de la seva borsa de treball, un servei gratuït tant per a entitats oferidores de places, com per a persones col·legiades en cerca activa de feina, i va voler reiterar la necessitat de tenir cura en oferir les millors condicions de treball i la vetlla per la dotació d’EPI en la mesura que vagin essent accessibles. Se’ns ha informat que s’està repartint el material amb normalitat allà on hi ha hagut casos positius o amb simptomatologia. També es demana una cura especial pels drets salarials i sociolaborals dels professionals, a la qual cosa se’ns respon que s’està garantint l’abonament de la totalitat de la facturació a les entitats amb normalitat, per tant, això hauria d’estar revertint en un abonament de sous i salaris.
Incorporacions de professionals
En relació amb els comentaris rebuts al Col·legi pel que fa a la necessitat d’incorporació de professionals, i sabedors que no totes i tots els professionals estan col·legiats o que poden ser necessaris altres perfils professionals i, per tant, persones que no participen de la borsa pròpia, es va proposar fer d’altaveu de qualsevol crida o convocatòria que es dissenyés. En concret, en relació amb els centres de protecció d’infants i adolescents, des de DGAIA es manifesta que no es detecta cap necessitat de professionals que esperoni a la cerca per als centres propis i, en el cas de les entitats gestores, es manifesta que se’ls reiterarà l’existència del servei del CEESC. Tanmateix, des de DGAIA ens garanteixen que es monitoritza diàriament la realitat, recopilant dades oficials que constaten i que no hi ha un problema de ràtios en l’atenció. Així doncs, de moment les dades permeten concloure que no cal actuació de xoc perquè no hi ha situació d’alarma. El cert és que no s’ha produït en aquestes setmanes un augment significatiu de les demandes publicades a la borsa de treball del CEESC, tot i que hem vist i escoltat per diferents vies les necessitats que tenen els equips i les entitats.
Una proposta plantejada des del CEESC per donar resposta a situacions puntuals en determinats centres amb situacions de major conflictivitat o escapoliments és la d’ampliació de ràtios. Aquesta proposta va ser molt ben valorada i s’està fent l’anàlisi d’aquells serveis en què pot ser necessari. La llista sembla que serà molt menor del que es podia pensar a priori. La realitat mostra que és un moment en el que es produeixen molt pocs escapoliments. I, d’altra banda, es garanteix un seguiment telemàtic des de CSMIJ que ajuda a evitar tensions previsibles. Amb l’anàlisi feta s’està dissenyant l’operativitat de la seva implementació, que no caldrà que passi per la generació d’una borsa pròpia d’educadors.
Acolliments d’urgència
També s’han dissenyant propostes d’acolliments d’urgència per a infants petits que tinguin els pares ingressats i uns serveis de lleure en la xarxa d’albergs Xanascat. S’ha començat la gestió d’aquestes opcions amb un circuit ja establert, sense que calgués cap reforç comunicatiu; en el cas dels acolliments, ja disposen de famílies disposades i acreditades per donar-hi resposta. Aquest tema ha quedat formalitzat en el Decret-Llei de 7 d’abril on queda determinat que ja que la crisi sanitària ha provocat, en alguns casos, la separació involuntària dels pares o tutors dels fills i filles menors d’edat, en trobar-se aquests en tractament o aïllament. En aquest sentit, “s’ha acordat la creació d’una prestació econòmica d’emergència per a l’acolliment familiar d’urgència d’aquests infants”. I es faculta l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció a fer la cerca de famílies que puguin donar resposta a aquesta necessitat i es pugui ampliar la bossa de famílies d’acollida disponibles, de manera prioritària, aquelles que ja estan validades per l’ICAA. L’oferiment de reforç comunicatiu del CEEC també en aquest sentit, sembla que no serà tampoc precís.
Seguiment escolar
Finalment, des del CEESC expressem la preocupació per la garantia de seguiment del desenvolupament escolar que es preveu fer telemàticament, especialment des dels centres residencials on potser no es disposi de tota la infraestructura tecnològica necessària. La resposta és que en els centres residencials s’hi està podent treballar. Estan abastits de material informàtic i, a més, s’han de fer conscients que és moment per treballar també competències bàsiques, que no necessiten de nous materials. Sí que es reconeix que en part es tracta d’un encàrrec sobrevingut, que suposa una reorganització (com ha passat en totes les llars del país). Aquesta reorganització s’està acompanyant des de DGAIA, per fer-la fàcil.
En resum, des de l’Administració es considera que les educadores i els educadors socials segur que tenen un malestar multifactorial, sobreposat a tensions acumulades i que, especialment des de DGAIA, es vol ser molt curós fent que arribin els elements tranquil·litzadors, però que en molts casos es tractarà de les pors que no es podem calmar amb respostes que ara mateix no té ningú.
La sensació des del CEESC és que l’administració vol donar la impressió que no hi ha motiu per a la cooperació en adaptar els dispositius existents o en generar-ne de nous, fet que contrasta amb la percepció que tenim de les educadores i educadors socials que diàriament s’estan adreçant a nosaltres.
Potser se segueixi sense comptar amb el Col·legi com un agent central de l’acció socioeducativa, tampoc en aquest moment especialment sensible. Potser sigui convenient generar espais d’interlocució amb un ventall d’actors més ampli per dibuixar plegats un retrat del moment ajustat a la realitat. Potser cal generar espais compartits entre patronals, sindicats, administració i col·legis professionals. Fer debats atomitzats a dues bandes ajuda poc a clarificar les impressions percebudes.
En qualsevol cas, no deixarem de fer de corretja de transmissió del sentiment professional així com de posar-nos a disposició per contribuir generosament a la millor de les intervencions socials possibles.
Barcelona, 8 d’abril de 2020
- Detalls
Des del CEESC hem tramès avui una carta al Govern central.
- Detalls
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya sol·licitem a l’Institut d’Estudis Catalans i a l’Observatori de Neologia (OBNEO) de la Universitat Pompeu Fabra que retiri el terme “MENA” del procés de votació per escollir el neologisme de l’any 2019, de tal manera que aquest concepte no pugui arribar a formar part mai del diccionari normatiu.
La posada en marxa d’aquesta votació popular, que inclou l’acrònim de menor estranger/a no acompanyat/ada (MENA), es fa tot just uns dies després de la presentació de les “Recomanacions sobre el tractament informatiu de la infància i l'adolescència tutelada per l'Administració”, impulsades pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya i el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i en què hem participat com a Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya.
Aquest document dedica tot un apartat a les “Recomanacions específiques en relació amb la infància i l’adolescència migrada sola”, en el qual es recull que:
“Cal evitar parlar de menor o menor d’edat, ja que és una expressió que els minoritza, com si fossin menys que una persona adulta”
“L’acrònim deriva de l’expressió menor estranger/a no acompanyat/ada i, malgrat que és un terme recollit en documents legals, es recomana no fer-lo servir, ja que està estigmatitzat. Com a alternatives, s’aconsella parlar d’infància i joventut migrada sola; infant migrat sol, jove migrat sol, jove migrada sola o joves que han vingut sols, infància o adolescència sense referents familiars o sense referents adults, segons correspongui.”
“L’acrònim ha esdevingut una etiqueta generalitzadora que despersonalitza el noi o la noia, i que remet implícitament a una sèrie de prejudicis negatius que condicionen socialment qualsevol posicionament, valoració o acció posterior.”
I és que hem de ser conscients que les paraules poden tenir un impacte negatiu sobre les persones a les quals es refereixen. En aquest cas, també s’hi han manifestat diferents organitzacions i professionals en reiterades ocasions:
“L'ús d'aquesta expressió cosifica als nens, i va en contra de l'esperit de la Convenció sobre els Drets de l'Infant. Els nens són només nens. Tots amb els mateixos drets, sense discriminació”. (Unicef)
“La paraula mena "cosifica" i "deshumanitza", perquè ja està carregada de negativitat i contribueix a que la gent oblidi la contínua vulneració dels seus drets per part de les administracions públiques”. (Save de Children)
“Aquesta etiqueta, 'mena', posa l'èmfasi en la condició d’estranger del menor i s’associa a tot de significats que alimenten prejudicis i estereotips. Sovint la mirada de la nostra societat condiciona la construcció de la identitat d’aquests joves”. (Montse Soria, diari ARA 11/03/2019)
“Yo no era un ‘mena’. Era un chaval que vino a buscar un futuro mejor. El término ‘mena’ sirve para criminalizar”. (Ibrahim Zaitar, Salvados 17/11/19)
Tenint en compte que aquesta terminologia deshumanitza, estigmatitza i impacta negativament els nens, nenes o joves a les quals es vol fer referència, des del CEESC, igual que ja ha fet el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, entre d’altres, demanem que es reconsideri que l’acrònim “MENA” sigui un dels 10 neologismes del 2019. La possibilitat que pugui arribar a ser triat com a neologisme de l’any pot augmentar l’impacte negatiu en el grup de nenes, nens i joves als quals es vol referir.
- Detalls
Reivindiquem la incorporació de l’educador/a social als centres educatius en qualitat d’agent educatiu pertanyent a l’equip docent i treballant en col·laboració i coresponsabilitat amb les professionals del centre.
- Detalls