Manifest pel reconeixement dels drets de les persones sense llar, l’eliminació del sensellarisme i l’aprovació immediata de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
Organitzacions que quotidianament estan al costat de qui viu al carrer i de qui no té una llar, juntament amb entitats del tercer sector, el mon acadèmic, els col·legis professionals, molts altres actors de la societat civil del nostre país i homes i dones de bona voluntat constatem que:
La pobresa de qui viu al carrer és una realitat incompresa que fa por i que es vol amagar. Actualment els motius que porten a viure al carrer nos es poden associar a esdeveniments extraordinaris o a històries especials de marginació: tothom està exposat a una situació d’aquest tipus. Ningú no viu al carrer per lliure elecció. Cal recordar que viure al carrer complica les activitats més senzilles de la vida ordinària, i comporta una gran vulnerabilitat: dificultats per a la higiene i per al repòs, molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu, manca d’intimitat sempre. Viure al carrer és dur i perillós, afecta a la salut i implica una disminució dràstica de l’esperança de vida. Viure al carrer atempta contra la dignitat humana de qui ho pateix i corrou les societats que ho toleren.
Les persones sense llar, especialment les persones sense sostre, són les grans oblidades de la nostra societat. Com a ciutadans de ple dret que són, tenen els mateixos drets que tothom, però, tot i la seva vulnerabilitat, a diferència d’altres col·lectius fràgils o tradicionalment discriminats i maltractats, no gaudeixen de cap llei específica que es proposi corregir la seva situació precària.
El dret a un espai residencial digne no està garantit i l’accés al sistema públic de serveis socials i a l’assistència sanitària els és difícil i presenta moltes mancances. L’empadronament, i serveis menors, però fonamentals, com són disposar d’un servei de consigna, bugaderia i dutxa, no sempre estan assegurats. Per altra banda, alguns municipis han tipificat com infracció administrativa la pràctica de la mendicitat o els priven la utilització de l’espai públic.
Davant de la situació de les persones sense llar, amb el següent manifest, al qual es pot adherir tothom qui vulgui, demanem l’aprovació immediata de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” que s’està tramitant amb un amplíssim suport parlamentari.
Volem assegurar la dignitat i la humanitat en el tracte de les persones sense llar i vetllar perquè, a través de la llei, es recullin els seus drets, se n’asseguri el compliment perquè puguin tenir una vida digna, es despleguin els serveis necessaris per assegurar les necessitats bàsiques i es posin les bases per acabar amb el sensellarisme. Al mateix temps, com a societat civil ens oferim per construir xarxes de proximitat, de veïnatge, de simpatia i de solidaritat que ajudin a la integració de les persones sense llar.
Estem convençuts que la força d’un país, la seva riquesa i la seva invulnerabilitat es consoliden quan s’afronten els problemes dels més pobres. Per tot això creiem que aquesta llei és imprescindible i decisiva per a les persones sense llar, però també per a tothom. És un indicador d’una societat que es vol repensar a partir dels últims, perquè es vol ocupar del bé comú i de totes les persones.
Barcelona, 23 d’octubre de 2023