El CEESC ha presentat -juntament amb les plataformes de treballadores, sindicats i COPEC- aquest manifest al Parlament, que denúncia la precarietat laboral del sector i la contínua mercantilització del sector social i recull un seguit de demandes per a la millora i dignificació de les condicions de treball de les professionals de l’acció social .
Som professionals afectades pel conveni d’acció social que treballem majoritàriament en serveis públics externalitzats a entitats i empreses.
Recordem públicament que:
- L’anomenat Estat del Benestar es configura sobre 3 potes: el sistema públic de salut, el sistema públic d’escolarització i el sistema públic de serveis socials. Des de fa dècades, el sistema públic de serveis socials coixeja i no rep l’atenció i el finançament que mereix i aquesta societat necessita.
- El sistema públic de serveis socials ha de ser garantia de drets de ciutadania. Qualsevol persona pot necessitar-ho en algun moment de la seva vida.
- Actualment, l’alta externalització de serveis públics de l’àmbit social està portant a un abandonament professional perquè les condicions laborals existents fan incompatible de desenvolupar un projecte vital per a les professionals.
- Les condicions laborals de les professionals de serveis públics externalitzats són pràcticament les mateixes des de 2008. En 15 anys el cost de la vida ha pujat mentre que els salaris no.
- En molts serveis no tenim un dret efectiu a la vaga. Les 24 hores dels 365 dies de l’any hi ha professionals exercint en el nostre àmbit perquè treballem en serveis públics essencials. L’escassetat de professionals destinats als nostres serveis i els decrets de serveis mínims vulneren un dret essencial de tota persona treballadora.
- En serveis públics externalitzats de l’àmbit social hi ha un alt nivell de contractació parcial i temporal.
- L’alta rotació en els llocs de treball i l’abandonament porta a perdre bagatge i a una disminució de la qualitat de serveis que, tot sovint, ja estan infrafinançats, ja sigui per l’empresa o entitat que el gestiona o bé per l’administració pública responsable.
Denunciem públicament que:
- L’àmplia bretxa salarial i de condicions laborals existent entre professionals en funció de si treballen en serveis públics gestionats per les pròpies administracions o bé en serveis públics externalitzats.
1.1. La falta de responsabilitat de les administracions públiques envers la precarització de les professionals. Quan l’administració necessita portar a terme un servei o projecte perquè la ciutadania, el veïnatge i la societat li reclama i decideix externalitzar-lo, ho licita a una empresa o entitat a un cost molt inferior del que realment li costaria assumir, repercutint negativament amb els salaris de les treballadores i perpetuant una bretxa salarial que pot arribar al 39% en alguns casos. Actualment, amb la pujada prevista del 0,5% per les persones treballadores del sector públic, amb un caràcter retroactiu des de gener de 2023, aquesta bretxa salarial s’incrementa.
1.2 En termes generals, a l’administració una professional educadora social, treballadora social, pedagoga, psicòloga o terapeuta ocupacional cobra un mínim de 31.095,78 €, als quals se’ls hi ha de sumar triennis, plusos per festius, perillositat o altres complements. Per contra, quan l’administració licita, els salaris en el conveni d’acció social, referent de convenis propis i altres convenis del sector social, la persona titulada en l’àmbit social només pot aspirar a 22.640 € sense cap mena de complement. Una diferència de 8.455 € anuals o 704 € mensuals (x12) per l’any 2023, sense tenir en compte els complements. Aquesta bretxa la trobem també a la resta de categories professionals. - Denunciem la precarietat extrema a la qual estem sotmeses les persones treballadores de tot l’àmbit social, i en concret del conveni d’acció social, referent dels demés convenis propis i del mateix sector social:
2.1. La temporalitat i parcialitat dels contractes lligada a la temporalitat dels projectes que finalitzen però que mesos després tornen a licitar, per la qual cosa, les plantilles de treballadores i entitats canvien constantment.
2.2. La mancança d’avaluacions de riscos psicosocials actualitzades
2.3. L’incompliment de ràtios
2.4. L’incompliment en el registre de jornades laborals, que contemplin de manera fefaent les hores d’entrada i sortida i l’obligat compliment de compensació d’hores segons calendari anual i jornada.
2.5. Incompliments del conveni com les hores de descans entre una jornada i la següent, els dies d’assumptes personals, la complementarietat dels festius treballats i altres drets adquirits i contemplats al conveni d’acció social.
2.6 Organitzar les dinàmiques en els torns de més de 6 hores perquè es puguin realitzar els descansos establerts per llei.
2.7 Disposar de guies i protocols per conèixer com actuar en cas d’agressions per part de persones usuàries dels serveis.
2.8 Millorar la qualitat de les formacions ofertes a les plantilles, acotant la realitat de cada servei i oferir eines concretes d’actuació.
2.9 La mancança d’inspeccions i avaluacions sobre la qualitat del servei i drets laborals dins dels serveis oferts. Inspeccions centrades únicament a cobrir les espatlles de les administracions davant de situacions d’emergència.
2.10 La massificació d’infants, joves, persones adultes en situació de diagnòstic de salut mental, persones amb discapacitat intel·lectual i persones grans en centres de gran capacitat i centres allunyats dels nuclis urbans que impedeixen la socialització de les persones que, sumat a la precarització dels serveis socials, perpetuen el maltractament de persones institucionalitzades per part dels institucions governamentals responsables.
Les xifres de personal en situació d’incapacitat temporal són molt elevades, la majoria per ansietat i depressió derivades de la feina però que es comptabilitzen com accident laboral. - L’incompliment de la disposició i moció aprovada pel Parlament de Catalunya el dia 29 de juny de 2023 (a proposta de la CUP), sobre el reconeixement i la dignificació dels treballs de cura i atenció social, on entre altres es va aprovar:
Treballar per afavorir que les parts negociadores de l'acord, patronals i Govern, presentin en el termini de 9 mesos, un seguit d'actuacions que planifiquin la unificació de convenis del sector social en funció dels perfils professionals i no de la tipologia de centre de treball per tal d'equiparar les condicions laborals dels professionals de tota la xarxa concertada de serveis socials amb els de la resta de personal de la xarxa de serveis socials de gestió directe i/o també respecte als que desenvolupen les mateixes funcions dins altres serveis a les persones. - La mercantilització del sector social amb presència cada cop més habitual de constructores, immobiliàries, agències de viatges i empreses amb ànim de maximitzar beneficis, que creen societats sota el paraigua d’un CIF no lucratiu, a través d’un sector que no requereix cap inversió de risc i pel qual fan negoci a través de les persones vulnerables i les persones treballadores amb vocació de servei. Una gestió del sector social merament capital i empresarial que, com ja hem vist, precaritza a nivells humiliants les condicions de les persones treballadores a través de l’abús, l’extorsió, incompliment de taules salarials, del propi conveni i també de les persones que són usuàries dels serveis que passen a ser mers objectes apilats i en situació de maltractament institucional.
Inequívocament, la vocació de servei de les treballadores, ha de ser la mateixa per part de les entitats que en gestionen els serveis.
Per aquest motiu exigim de manera immediata
- L’equiparament de les taules salarials i les condicions laborals entre les persones treballadores del tercer sector social externalitzades, i les persones treballadores contractades directament per l’administració, a partir del mes de gener del 2024.
- Desenvolupar a partir del mes de novembre de 2023, la disposició de les parts aprovades en la moció aprovada pel Parlament de Catalunya el dia 29 de juny de 2023, sobre el reconeixement i la dignificació dels treballs de cura i atenció social.
- Acabar amb la especulació i l’aprofitament d’entitats i empreses vers els diners i recursos públics.
- Què els diners i recursos que proporciona el govern siguin per la millora exclusiva de les necessitats socials i de les persones usuàries que se’n deriven i per les persones professionals que hi treballen; i en contrapartida, impedir que fons voltors, empreses amb ànim de lucre, constructores, immobiliàries, agències de viatges i altres accedeixen a l’àmbit del sector social
- Dignificar a les persones treballadores de l’acció social, reconeixent socialment i econòmicament la tasca professional per al conjunt de la societat i per al bé públic.
3 d'octubre de 2023
- Plataforma per l’Acció Social De Catalunya:
- La Carpa Social Girona
- Plataforma Educadores Socials de Ponent
- Plataforma Acció Social Catalunya Central
- Sector Social Barcelona
- CNT
- CGT
- INTERSINDICAL
- IAC CATAC
- CO.BAS
- Coordinadora Obrera Sindical (COS)
- Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC)
- Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya (COPEC)