Segons l’Informe anual del 2022 del Síndic de Greuges de Catalunya, presentat aquest mes de març, el 45% de les queixes rebudes estan relacionades amb vulneracions de drets de l’àmbit social.
Per tal de parlar d’aquestes dades i plantejar els aspectes en què podem col·laborar per millorar aquesta realitat, el CEESC ens hem reunit per primera vegada amb la nova Síndica de Greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas -que va agafar el relleu de Rafael Ribó el juliol passat- i amb Aida C. Rodríguez, adjunta per a la defensa dels drets dels infants i dels adolescents -que ha substituït Maria Jesús Larios. A la reunió també hi ha participat Anna Piferrer, tècnica d’infància, i, per part del CEESC, hi han assistit Olga Giner, tresorera de la Junta de Govern, Pati Sarrias, vocal, i Xavi Campos, gerent.
És preocupant la realitat que mostra l’informe anual, com també ho és el darrer Informe sobre els drets de l’infant, que conclou que, en els darrers cinc anys, els indicadors de vulnerabilitat social de la infància han mantingut una tendència creixent. Un dels objectius de la reunió per a nosaltres ha estat establir un treball més estructural en relació amb aquesta realitat generalitzada.
Parlem, també, de la realitat de la implantació de la figura dels professionals de l'educació social en el sistema educatiu català. El seu propi document sobre el pacte contra la segregació escolar hi detecta la manca de professionals socials. Recordem que el juliol de 2022 es va aprovar la continuïtat de les 75 places d’educador/a social ja existents als centres educatius, a les quals s’hi van incorporar 10 places més. En total, doncs, aquest curs 22-23 han treballat als centres escolars de Catalunya 85 educadors i educadores socials.
Ens pregunten l'opinió sobre el Coordinador de Benestar (LOPIVI). Des del CEESC celebrem la creació d'aquesta nova figura a les escoles, que tingui l'encàrrec de vetllar pel benestar dels infants i adolescents, treballant la prevenció i la detecció, dins del pla de convivència dels centres. De fet, un dels objectius principals de la Comisión de Educación Social en el Sistema Educativo del CGCEES, de la qual el CEESC participem, és aconseguir que educadores i educadors socials siguin els professionals que ocupin la funció de coordinador/a de benestar i protecció. La impressió des de la Sindicatura és que hi haurà un desplegament imminent però que no comptarà amb educadores i educadors socials.
Un altre dels àmbits sobre els quals hem parlat és el sistema de protecció a la infància i l’adolescència, del qual fem una valoració i propostes de millora dels mecanismes que estem fent servir per comunicar denúncies i queixes que ens arriben al Col·legi. Coincidim en la importància de mantenir la comunicació per fer-los arribar de primera mà les preocupació de la professió.
També hi ha hagut espai per exposar la realitat de precarietat professional del sector i la preocupació per la manca d’espais de diàleg amb les administracions responsables. La Cartera de Serveis Socials, que no s’actualitza des del 2010, és un exemple flagrant de la manca d'ordenació professional que patim. Coincidim en el fet de veure que la feminització és un element que incideix directament en aquesta precarietat. Parlem del continu intrusisme professional que, sobretot, es constata en el cas d'entitats privades. A més, des de la sindicatura es fa palesa la joventut dels educadors i les educadores socials, i coincidim en el fet de veure que les condicions laborals -incloent els salaris- no són les més adients per consolidar llocs de treball, amb tot el que això suposa.
Ens proposen promoure un espai de trobada a tres bandes amb la DGAIA per mirar de fixar compromisos. Així mateix, recuperem com a temes d'interès per a aquesta trobada els consells de participació o l’obligatorietat de comptar amb el CEESC si hi ha vacants d'educació social que no es poden cobrir, abans d'optar per altres perfils.
Des de la Sindicatura es comprometen a estudiar aquests temes i a fer-nos proposta de treball conjunt.
Estem esperançats per haver encetat un camí estable de treball operatiu per fer front comú davant de tants temes que són d'interès absolutament compartit.