Aquest dimarts 20 de setembre una representació del CEESC s’ha tornat a reunir amb Raquel Garcia, directora general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Marcel·lina Bosch, subdirectora general de Suport i Atenció a la Comunitat Educativa i Anna Franco, sots-directora general de Personal i Administració i Serveis.
El passat juliol es va aprovar la continuïtat de les 75 places d’educador/a social ja existents als centres educatius i la incorporació de 10 places més. En total, doncs, aquest curs hi haurà 85 educadors i educadores socials als centres escolars de Catalunya.
Des del CEESC hem expressat la nostra disconformitat amb el procés de selecció per aquestes 85 places que es va obrir a l’agost, per la seva manca de transparència en quant als criteris de la valoració de les candidatures i també per la poca comunicació amb els candidats i candidates. A data de la reunió s’han fet 71 nomenaments i falten 14 places per adjudicar que estan en procés de selecció, per les que s’ha procedit a fer entrevistes personals. Tot plegat també genera desigualtats entre els diferents centres on han de començar a treballar aquests professionals.
La resposta obtinguda és que al tractar-se d’un procés corporatiu segueixen les indicacions generals per al conjunt de la Generalitat, que no ofereixen eines suficients ens comenten, al que insistim en demanar el màxim marge de flexibilitat des de l’empatia amb les persones candidates.
En altres termes i, com a fet destacat de la reunió, s’ha proposat la constitució d’un equip tècnic mixt de treball (Departament + CEESC) que pugui consensuar objectius, funcions, pla de treball i model de memòria. En aquest grup el CEESC posarà a disposició tota la feina que s’ha dut a terme des del Col·lectiu d’Educació Social i escola del CEESC, fonamentada en les avaluacions de la realitat dels professionals que han estat desenvolupant aquesta tasca els dos darrers cursos, per tal de contrastar-la amb el que s’ha fet en la Direcció General.
Des del CEESC volem garantir que a més d’aquesta col·laboració a nivell tècnic, es treballin aspectes estructurals com la consolidació de les relacions entre CEESC i Departament d’Educació, la permanència i estabilitat de l’Educació Social en els centres com a figura estructural o les condicions del lloc de treball d’aquests professionals, entre altres aspectes que des del CEESC s’han reclamat des de fa anys.
Coincidim en que hem de treballar plegats per començar a construir conjuntament la implantació efectiva de la figura dels professionals de l'educació social en el nostre sistema educatiu i per això des del CEESC insistim en un espai de diàleg amb el Conseller que comprometi de cara a futur.
El mateix dimarts a la tarda Albert Font-Tarrés, vicepresident del CEESC i Maria Prat, representant del Col·lectiu d’Educació Social i Escola del CEESC, van comparèixer davant la Comissió d'Estudi sobre el Desplegament d'un Sistema Educatiu Inclusiu.
L'objecte d’aquesta comissió és garantir un sistema educatiu inclusiu des de l'etapa educativa dels zero als tres anys fins a la postobligatòria que reforci l'equitat, millori l'atenció als alumnes amb necessitats educatives especials i doni suport a la tasca dels docents.
Intervencions a partir del 00:13:40 i a partir de l'1:57:45:
En la compareixença es va defensar la necessitat de la inclusió de la figura professional de les educadores i els educadors socials als centres educatius.
Font-Tarrés va deixar clara la manca d’entesa amb el Departament d’Educació “Se’ns han denegat peticions que hem fet reiteradament al llarg dels anys” Una situació que no és normal per millorar el sistema educatiu. “Quan un país pensa el seu sistema educatiu ha de posar en joc tots els recursos que té a nivell de societat, si com a societat ens dotem d’un seguit de titulacions professionals, els hem de posar en joc, no pot ser que no els tinguem en compte, i 85 places d’educadors/ores socials per a tota Catalunya no és tenir-los en compte”. I és que hi ha comunitats autònomes que porten més de 20 anys tenint professionals de l’educació social a escoles i instituts.
La Maria Prat va apuntar que tot i que el Decret d’inclusio és de caràcter general i universal, a la pràctica s’acaben posant els recursos on hi ha més dificultats, per exemple en les escoles d’alta complexitat, “cal posar sobre la taula que cal anar a uns màxims i no uns mínims a nivell educatiu”.
Tenint en compte que un dels grans problemes d’aquesta societat és que hi ha maneres de fer segregadores, a la compareixença també es va defensar que cal tenir una mirada global, integral del fet educatiu dins i fora de l’escola. Una mirada per a tothom, no buscant la mancança. I que cal treballar des de la interdisciplinarietat dins del món educatiu, sumant amb objectiu comú, posant en joc tots els perfils professionals del fet educatiu, amb les seves diferents competències professionals.
La Maria Prat explica que les educadores i els educadors socials podem podem treballar per reparar les desigualtats estructurals i ja que "a banda de tenir una mirada cap els infants i les seves famílies amb la mirada de l’educació social es poden trencar les parets de l’escola“.