Quan parlem de memòria històrica, habitualment ens referim a la història d’un país o d’un lloc determinat. Però la memòria històrica va més enllà. El grup Sèniors del CEESC proposa en el seu nou projecte “PassES. Transitant per l'Educació Social”, un exercici de memòria històrica de l’Educació Social des d'on es proposaran diversos itineraris que ens volen apropar a la història de l’acció social i de la nostra professió arreu del territori català.
Es tracta d'un projecte en el qual educadores i educadors socials jubilats -sèniors- d’arreu del país, proposaran itineraris al seu municipi o ciutat, que recorrin històries de l’acció social, institucions, fundacions o iniciatives d’ordes religioses o civils que hagin acollit a població vulnerable o que hagin marcat una guia en la nostra manera de fer i actuar a la professió.
Amb PassES es vol recuperar la nostra memòria històrica. Tots teniu en les vostres localitats on viviu o treballeu institucions antigues… i que no volem que caiguin en l’oblit. Els itineraris poden ajudar-nos com a professionals a fer una reflexió profunda i acurada del nostre paper. La història la fem entre tots i si perdem la memòria perdem la nostra identitat.
El primer itinerari tindrà lloc el proper 20 de novembre, Dia Internacional de la Infància, i descobrirem i recorrerem la Barcelona que assistia la infància vulnerable.
Què en sabem de com vivia la infància uns quants segles enrere a Barcelona? I què en sabem dels orfes, desafavorits, pobres i desprotegits? Qui se’n cuidava? D’on sortien les persones cuidadores i quina relació tenien amb el govern de la ciutat? Quin lloc ocupaven en el conjunt de la ciutat?
És cert que el reconeixement social d’aquesta professió és proper, però l’atenció al desvalgut, en especial a la infantesa, ha tingut un tractament antic que amb orgull Barcelona i altres localitats de Catalunya poden mostrar al món.
Des del grup Sèniors es proposa una visita a aquelles institucions que van tenir cura dels nens orfes. Aquestes institucions són desconegudes per a la majoria de la població, inclosos els professionals del nostre àmbit.
Anthony Giddens en la seva obra ens parla de la figura de l’hospital com una institució acollidora per gent desvalguda, siguin malalts, orfes, o qualsevol persona amb problemes de caire social. L’hospital no feia un treball d’intervenció social o sanitària. Era simplement un centre d’acollida.
En aquest primer itinerari tindrem l’oportunitat de mostrar a Barcelona unes institucions, l’origen de les quals es remunta a l’edat mitjana, que tenien el propòsit d’acollida en especial pels nens orfes, abandonats o sense família. Una visita oberta a tothom a un patrimoni històric de gran valor perquè és l’únic a Europa, tenint en compte que la infantesa és considerada un subjecte d’intervenció educativa a partir del segle XVIII. Quan Rousseau assenyalava la importància de l’educació dels infants, a Barcelona feia cinc-cents anys que s’hi treballava.
Passejarem pels carrers de l’actual barri del Raval de Barcelona: Hospital, Carme, Elisabets, Plaça dels Àngels, Montalegre i Ramelleres. Els carrers que foren la seu del primer sistema de protecció a la infància de Catalunya i un dels primers de l’Estat espanyol i d’Europa. Un sistema assistencial, nascut de la beneficència i del control social, que va acollir en aquests carrers experiències innovadores i revolucionàries.
L'Araceli Lázaro serà l'encarregada de guiar-nos per aquest passeig de descoberta. L'Araceli és educadora social jubilada, experta en l’àmbit amb més de 35 anys d’experiència en diferents rols i recursos de protecció a la infància a Catalunya.
Per a més informació i inscripcions per a aquest itinerari, feu clic en aquest enllaç (l'aforament és limitat).
Si ets un educador/a social sènior i tens una proposta d'itinerari, fes-nos-la arribar a
Amb el suport de:
