La setmana passada vam llegir indignats una notícia on s’assegurava que s’havien detectat diverses irregularitats en el Consorci de Serveis Socials de Barcelona. Ni més ni menys, es feia referència a informes de la Sindicatura de Comptes així com de la Intervenció General de la Generalitat.
La notícia es refereix a situacions produïdes entre els anys 2014 i 2019, i s’hi descriuen, per exemple, sobresous per damunt de la Llei. Uns sobresous dels quals gaudiren persones amb responsabilitats sobre els seus equips, però que, paradoxalment, no havien hagut de demostrar la seva vàlua en cap procés de selecció.
A més, s’hi han detectat buits en la justificació de despeses per uns imports notables, arribant a parlar de centenars de milers d’euros. O també, l’adjudicació de contractes de serveis públics. En aquest cas, les xifres ja parlen de milions d’euros a entitats privades que no van passar per processos de contrast amb altres opcions pel que fa a la solidesa tècnica dels seus projectes i, tampoc, per una rigorosa valoració de l’execució.
Estem parlant d’una falta greu de transparència d’aquells que contínuament fan bandera d’aquesta paraula, així com d’una manca de valoració dels mecanismes de contractació per part dels mateixos que els han establert. A més de transparència real, hem de reclamar la inspecció dels serveis i l’avaluació de les licitacions i, molt especialment, dels contractes d’urgència.
Es fa imprescindible una revisió radical d’aquesta manera de fer quant a la provisió de serveis públics d’atenció a les persones, que manté un sector en una situació sociolaboral lamentable i on es desatén, fins i tot, aquells que treballen per atendre les persones.
Aquests fets -en un sector com el social on és indiscutible la precarietat dels professionals, que, de retruc, incideix molt negativament en la població amb la qual treballen-, els podem arribar a qualificar de perversos. Estem parlant de la pota “coixa” del tant anomenat Estat del benestar. Un estat que no pot permetre’s escletxes com les descrites davant de la greu crisi social i econòmica on les dades de pobresa ens recorden que un de cada quatre catalans viu per sota del llindar de la pobresa.
Confiem en la determinació de les persones responsables corresponents i esperem que serveixi de base per consolidar una nova etapa dels serveis socials i no només en la capital catalana sinó en el conjunt del país. Les organitzacions professionals reclamem ser partícips actius d’aquest nou dibuix per al benefici de tota la societat.