Dimarts 28 de setembre es va celebrar la setena edició de la jornada “Celebrem i construïm professió”.

Programada, com és habitual, en el marc de les activitats del Dia Internacional de l'Educació Social i, en aquesta edició, coincidint també amb la celebració dels 25 anys del CEESC, la jornada continua amb el seu esperit inicial: conèixer, reconèixer i donar veu a l’alumnat amb millor expedient acadèmic i també a l’alumnat amb els Treballs de Fi de Grau d’Educació Social amb la nota més alta de Catalunya del curs anterior.

Per segon any consecutiu, i per tal d’adaptar-nos a la situació de pandèmia que encara vivim, s’ha celebrat en un format diferent de les primeres edicions. Si l’any passat es va realitzar totalment en línia, enguany, amb la complicitat de les juntes delegades del CEESC, es van celebrar 4 actes presencials, simultàniament a les seus del CEESC de Barcelona, Girona i Lleida i a Tarragona, que va tenir lloc a l’Espai Jove Kesse.

En aquests actes hi van participar estudiants, acompanyants, membres de les juntes del CEESC i de les universitats catalanes, en un nou format més íntim que ha aportat proximitat entre alumnes i familiars amb la comunitat professional i educativa d’arreu del territori català.

Seguint quasi fidelment al guió de les darreres edicions, cada estudiant va tenir entre cinc i sis minuts per presentar-nos el contingut del seu TFG i, en el cas de tenir millor expedient, per respondre la pregunta que hem anat fent des del CEESC en motiu del nostre 25è aniversari: On voldries que fos el col·lectiu professional dels educadors i les educadores socials d'aquí a 25 anys?

 

Llistat d’alumnes

UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA

  • Millor expedient: Lídia Garrido Velasco
  • Millor TFG: Ana Belén Fernández Troya. Funciones, límites, posibilidades y retos de la educación social en servicios sociales: una mirada desde lo local.
  • 2n Millor TFG: Paula Quílez Obrador. Sin derecho a roce. Causes que vulneren la sexeafectivitat a persones amb diversitat intel·lectual institucionalitzades.

UNIVERSITAT RAMON LLULL

  • Millor expedient i TFG: Sònia Castro. Supervivències invisibles: l'impacte de la violència masclista en els processos de sensellarisme femení.

UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

UNIVERSITAT DE BARCELONA

  • Millor expedient: Mercedes Aceituno Castillo
  • Millor TFG: Daniel Pajuelo Burges. Solo necessito amor y droga.
  • Millor TFG: Jara Gonzalez Segura. Educación sexual informal en contextos educativos no formales con adolescentes.

UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

  • Millor expedient: Melisa Montaño
  • Millor TFG: Laia Homedes. Revisió teòrica sobre la intervenció socioeducativa en l'àmbit de memòria històrica.

UNIVERSITAT DE GIRONA

  • Millor expedient: Èlia Viladelbosch
  • Millor TFG: Anna Llamas. Aproximació al poble gitano: Embarassos juvenils en dones d'ètnia gitana.

UNIVERSITAT DE LLEIDA

  • Millor expedient i TFG: Ingrid Simó Cunillera. Guia de bones pràctiques: El desenvolupament positiu dels/les adolescents en Centres Residencials d’Acció Educativa.

 

On voldries que fos el col·lectiu professional dels educadors i les educadores socials d'aquí a 25 anys?

 

L’educació social ha de ser un agent de transformació social que aproximi a tothom a la cultura plural. Per això, és important que les educadores i els educadors socials, d’ara a 25 anys, seguim facilitant la promoció social i cultural de totes les persones, grups i comunitats, però també actuant en aquells escenaris on els ciutadans més ens necessiten.

 

Un altre dels reptes és que la nostra figura professional es contempli en tots els àmbits i contextos, i no només en el social, i que la nostra actuació no es limiti a respondre a situacions problemàtiques o en risc de ser-ho. És necessari que les educadores i els educadors socials deixem d’actuar com a eterns “apagafocs”, com molts cops se’ns anomena, i fem més treball de prevenció i en clau comunitària. Tot això, farà que l’educació social se segueixi consolidant i reconeixent com el que és: una professió en pro de les persones que lluita per a una societat més justa, equitativa i democràtica.

Lídia Garrido Velasco

 

Nuestro contexto social se aferra a entornos reprimidos que normalizan la falta de oportunidades equitativas y sostiene, así, aquellas diferencias que legitiman la desigualdad social.

 

Este hecho que parece inocuo, construye los fundamentos simbólicos de la exclusión social, responsabilizando al propio grupo de su “vulnerabilidad”, que asume inconscientemente, la última categoría de la pirámide social.

 

Por ello, cuando ubico mi identidad profesional dentro de 25 años, imagino un nuevo escenario donde las instituciones hayan asumido el desamparo estructural, donde se invierta el tiempo en educar a “una” sola sociedad, que entienda el compromiso como necesidad de la comunidad, para así construir la fuerza para la transformación social.

Jose Hervas Lorente

 

El profundizar en una mirada proyectiva sobre la construcción de la identidad del educador social nos obliga a revisar los sustentos teóricos sobre los que se construye nuestra profesión. Nuestra identidad laboral se configura bajo la influencia conjugada de multitud de disciplinas tales como la pedagogía, la psicología, la sociología, etc. Sin embargo, ¿dónde encontrar la base epistemológica de una profesión cuya característica identitaria es la praxis cuotidiana? La única respuesta posible es: en el ejercicio práctico de la propia profesión.

 

Por ello surge el imperativo profesional de recoger sistemática y metodológicamente nuestra discursividad reflexiva y las dilemáticas éticas sobre nuestras experiencias laborales diarias. Los educadores sociales tenemos la capacidad técnica de crear conocimiento aplicado y expresado a través de nuestra intervención y tenemos que tomar conciencia que lo que va a permitir que la intangibilidad pedagógica de nuestra praxis obtenga corporeidad relevante es, precisamente, la construcción de un cuerpo teórico propio de nuestra profesión. Para tal fin, debemos documentar narrativa y científicamente nuestro saber ser y saber hacer, tenemos que crear cuerpo teórico escrito sobre nuestras actuaciones, pues sólo así conseguiremos avanzar en la construcción de la identidad del educador social.

 

Precisamente el ser trabajadores de campo participantes de los contextos donde intervenimos nos convierte en testimonios presenciales de las significaciones de esas realidades sociales con las que entramos en contacto.

 

Y si documentamos tales experiencias profesionales podemos contextualizarlas para su mejor investigación y no solo generar, así, nuevos conocimientos teóricos, sino también generar nuevas sensibilidades sociales.

Mercedes Aceituno Castillo

 

La disciplina de l’educació social és imprescindible per la transformació i la millora de la societat, per aquesta raó, s’hauria de visibilitzar i revaloritzar, permetent que el col·lectiu d’educadors i educadores socials aconseguim rebre el reconeixement social i professional que ens mereixem; dignificant la professió mitjançant millores en les condicions laborals i evitant l’intrusisme professional; invertint més des de les administracions públiques en recursos humans i materials per oferir accions socioeducatives de major qualitat; promovent la incorporació regularitzada de la figura professional a tots els àmbits i contextos socials, educatius, sanitaris, comunitaris, policials...

 

Així mateix, s’hauria d’invertir i posar més èmfasi en la tasca preventiva de l’educació social, ja que per aconseguir un canvi en la societat, s’ha de partir de la base, intervenint amb el conjunt de població i no únicament amb els col·lectius vulnerables. D’aquesta manera, s’hauria de procurar que en el futur es generin situacions de risc que es podrien evitar o reduir amb l’educació en valors socials i cívics.

Melisa Montaño

 

Aquesta és una activitat en col·laboració amb totes les universitats catalanes. El CEESC premia tots els estudiants amb un any de col·legiació gratuïta.