Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Núm. 20 – Identitats 
Data publicació: Desembre 2018

L’entrada al nou mil·lenni ha comportat una sacsejada a la condició humana. La visió de la globalització econòmica, la irrupció de les noves tecnologies virtuals, la hiperconnectivitat, la robotització del món laboral, les bombolles i crisis sistèmiques, el canvi climàtic, la mobilitat geogràfica, l’extensió de la guerra, les diferències entre continents, la irrupció de nous moviments socials igualitaristes i d’extrema dreta a Occident o les noves dinàmiques laborals.

Tots aquests factors han estat en constant evolució al llarg dels anys i, d’alguna manera, el canvi forma part de la humanitat. Però podem coincidir en el fet que ens trobem en una paradoxa d’època: mentre estem connectats i podem explorar la condició humana amb quotes de llibertat mai vistes, també ens trobem amb els límits d’un sistema que produeix grans desigualtats i consumeix el planeta, fent necessària una aturada per pensar-nos com a éssers dependents. 

Aquest context fa mutar les concepcions i les maneres de construir la identitat, una de les grans preocupacions de les disciplines socials. En tant que duem a terme una pràctica socialitzadora, les educadores no podem mirar aquesta realitat de reüll. 

La identitat la construïm a partir de l’experiència, entre allò que està establert i la capacitat de transgressió i recreació que tenim com a éssers culturals. És en aquest “entre” on l’educació se situa i pot pensar en la seva tasca.

L’educació social és una pràctica que pot ser útil a les persones si és capaç de generar alternatives als trajectes socialment previstos i obre espais on les persones puguin desplegar les seves capacitats mentre circulen pel món social i cultural que les envolta. 

Massa sovint la nostra manera de treballar es tradueix en una acció individualitzada que, sent necessària, resulta incompleta. Acostumem a deixar en un segon pla la mirada col·lectiva; és a dir, ens fxem poc en els condicionants socials i com afecten allò individual. En conseqüència, no acostumem a plantejar respostes col·lectives a problemes individuals.

Aquest número dels Quaderns d’Educació Social us proposa una aturada per pensar entorn de la identitat i la seva construcció. Ho fem des de llocs diversos i amb voluntat d’obertura. Davant el context actual, podem optar pel pessimisme paralitzador o per la incertesa que reconeix els dubtes però troba camins per explorar.

Bona lectura!

Joan Gener Barbany
Membre del Consell de Redacció

Consulta'l online a partir de desembre de 2019 al RACO

 

SUMARI

  • Monogràfic: “Identitats”
    • Identitat col·lectiva? El nosaltres antagonista. Richi Giménez
    • La identitat: govern i resistència en els límits intersubjectius de la modernitat neocolonial. Grecia Guzmán Martínez i Margot Pujal i Llombart
    • Des del bressol cap a la identitat líquida. Núria Riera Fusté i Alicia Mesas Parra
    • Cossos estranys per a una educació social decolonial. Asun Pié Balaguer i Jordi Planella Ribera
    • Entrevista a David Bueno i Torrens. Esther Subias
  • Educació social a presó… i per què no? Núria Llopis Roca
  • Estimulant l’emprenedoria digital femenina entre les adolescents. Quan els ulls brillen d’emoció... L’experiència del Technovation Challenge. María Parga Blanco i Anna Rubio Carbó
  • Entrevista a Peter Friese. Asun Llena Berñe
  • En trànsit. Martín Pardo
  • Històries que deixen empremta (digital): El webdoc HEBE com a metodologia/eina de recerca sobre l’apoderament. Manel Jiménez Morales i Alan Salvadó Romero
  • Tensegritat en les relacions socials. Una mirada mosaic. Ferran Trinidad i Carme Trinidad
  • L’acompanyament professional en el sensellarisme: una feina artesanal. Estefanía Araguás Medina i Andrés Molina Pacheco
  • La ciutat i l’urbanisme com a eines educatives. Andrés Martínez de la Riva Díaz

 

Il·lustracions: Monse Fransoy