Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Des de IACTA, entitat que gestiona el servei d'assessorament jurídic del CEESC, ens han escrit aquest article sobre drets laborals en matèria de salut, seguretat i higiene.

---

La situació d'excepcionalitat que patim per causa de l'emergència sanitària pel COVID-19 no pot ser una excusa per suspendre els drets laborals de les persones treballadores. En aquest context, els drets en matèria de seguretat, salut i higiene laboral adquireixen una especial rellevància; i no només per evitar el risc de contagi de treballadors i treballadores, sinó també per evitar el risc d'exposició al virus a les persones usuàries dels serveis, al conjunt de la població i, especialment, a les persones en situació de vulnerabilitat. En aquest sentit, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies ha publicat una sèrie d'instruccions amb mesures a adoptar pels professionals de tots els serveis d'atenció a les persones en relació amb el CV-19, i que podeu trobar a la pàgina web del Departament.

Però més enllà d'aquestes instruccions de caràcter general i la implementació de les quals queda en mans dels recursos existents a cada servei, els educadors i les educadores socials i, en general, totes les persones treballadores dels serveis socials bàsics i especialitzats que mantenen el seu funcionament i que, per raons òbvies, no poden fer teletreball, han de conèixer les obligacions de les seves ocupadores en matèria de seguretat, salut i higiene laboral, siguin entitats privades o administració pública. Sobretot perquè, en aquest camp, comptar amb la participació i opinió dels treballadors i les treballadores no només és essencial per a l'èxit de les mesures, sinó també una imposició legal d'acord amb el Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel qual s’aprova el text refós sobre la Llei d'infraccions i sancions de l’Ordre Social.

El dret dels treballadors i les treballadores a una adequada política de prevenció de riscos laborals, exigible també a l'Administració Pública, es troba regulat als articles 4.2 d) i 19 de l'Estatut dels Treballadors, a l'article 14.l) de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic i a la LPRL. L'article 14 d'aquesta llei, pedra angular de tot el sistema de prevenció, exigeix que l'ocupador adopti totes les mesures necessàries per a la protecció de la seguretat i salut de les persones treballadores. Així doncs, les administracions públiques i les entitats privades que gestionen serveis socials, han d'adoptar qualsevol mesura necessària.

El deute general de prevenció es concreta en una sèrie d'obligacions exigibles jurídicament; és a dir, l'incompliment de les quals pot donar lloc a responsabilitats, d'acord amb el que estableix la mateixa LPRL i el Reial Decret Legislatiu 5/2000, de 4 d'agost, pel qual s'aprova el text refós sobre la Llei d'infraccions i sancions de l'Ordre Social. En termes generals, aquestes obligacions inclouen:

  1. Fer una correcta avaluació de riscos associats al lloc de treball.
  2. Planificar les activitats preventives (sistematitzar les actuacions, designar personal responsable de la seva implantació i procurar una dotació de recursos humans i materials).
  3. Informar, consultar i formar els treballadors i treballadores, garantint la seva participació en les mesures de prevenció.
  4. Actuar en casos d'emergència i de risc greu i imminent, paralitzant, si escau, l'activitat (aquest dret, regulat a l’article 21 de la LPRL també pot ser accionat per les persones treballadores a través de la representació legal dels treballadors o dels delegats de prevenció).
  5. Obligacions en matèria de vigilància de la salut de treballadors i treballadores.
  6. Obligacions de documentació.
  7. Coordinació d'activitats entre empreses que concorren en un mateix centre de treball.
  8. Protecció de treballadors especialment sensibles. En qualsevol cas, aquestes obligacions específiques no esgoten el deute de seguretat de les empreses ocupadores, és a dir, no constitueixen una llista tancada, precisament perquè l’ocupador ha d’adoptar qualsevol mesura necessària.

Com hem assenyalat, el Departament d'Afers Socials i Famílies ha publicat una sèrie de mesures de prevenció i protecció, aplicables als diferents tipus de serveis. Ara bé, a través dels serveis de prevenció de riscos laborals, aquestes s'han d'adaptar a la realitat de cada centre de treball que, a més a més, ha de comptar amb els mitjans i recursos per poder implementar-les. Si parlem de serveis gestionats per entitats privades, seran els serveis de prevenció d’aquestes (propis o externs) els que hauran de facilitar els protocols adaptats; els quals s'hauran d’implementar amb la participació del Comitè de Seguretat i Salut o dels delegats o delegades de prevenció o de personal de cada centre de treball. En aquest sentit, el Ministeri de Sanitat ha publicat una guia d’actuació per als serveis de prevenció amb les diferents situacions de risc de contagi i els Equip de Protecció Individual (EPI) necessaris amb relació a la situació de risc dels diferents sectors d’activitat i el lloc de feina dels treballadors i les treballadores. També recomanem la lectura de les Recomanacions per a empreses i persones treballadores sobre actuacions vinculades a les situacions que es puguin produir per l’efecte del coronavirus SARS-CoV-2 publicades pel Consell General de Relacions Laborals.