Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Emetem aquest comunicat en resposta als incidents que varen tenir lloc a Rubí el passat 14 de maig, per la manifestació de veïnes i veïnes de Rubí davant la presència de la Sra. Esther Cabanes, directora de la DGAIA, en contra de l'obertura d’acollida per a joves migrants sense referents familiars.

En primer lloc, i dirigint-nos a la Il·lustríssima batllessa de Rubí, la Sra. Ana Maria Martínez, ens agradaria recordar-li la responsabilitat que, el passat 1 d'abril, els partits polítics varen convenir, signant un acord on es comprometien a no utilitzar els migrants com a eina per fer campanya electoral, ja que aquest fet posava en perill el correcte i lliure desenvolupament de la vida de persones amb una situació d'alta vulnerabilitat.

Per altra banda, des del CEESC tornem a fer una crida pública a la DGAIA, per a poder seure a parlar, debatre i reconsiderar certes praxis i tractaments que s'estan fent en una situació tan delicada com la que estem vivint en el sistema de protecció a la infància i l'adolescència.

Concretament, en la situació dels joves migrants sense referents familiars considerem que:

  • Cal fer una feina comunitària de sensibilització prèvia a la societat en general, però especialment en aquells municipis on hi hagi presència d'aquests serveis/centres.
  • Cal generar espais de trobada entre les diferents realitats i agents socials dels municipis per tal d'interpel·lar-los i que es facin pròpia una necessitat social d'acollida, generant així un treball en xarxa, que produeixi i reivindiqui projectes educatius sòlids en sintonia amb la comunitat, fent-ne una lectura adequada i acurada. Uns projectes educatius que permetin la plena integració a la idiosincràsia local, respectant les particulars individuals d'aquests adolescents.

És de vital importància que aquesta feina es faci efectiva amb anterioritat a l'obertura d'un centre, per tal de poder oferir projectes comunitaris conscienciats i consensuats i no desconeguts i imposats.

D’altra banda, volem recordar la importància de dotar aquests serveis/centres de les ràtios de professionals adequades, així com de les categories laborals adients i les pertinents condicions contractuals segons la Cartera de Serveis. Al CEESC ens arriben informacions que apunten que no sempre es respecten ni en número ni en qualificació les correlacions professional/infant establertes.

Recordem que és la figura de l'educadora i l’educador social qui encarna les aptituds competencials per a la praxi d'aquests encàrrecs, sense que això sigui motiu de menystenir el treball en xarxa amb altres oficis i col·legis del camp social.

És per aquests motius que fem una crida a la DGAIA, perquè ens emplaci a un espai de treball que incorpori també la veu de les administracions locals, així com la dels joves que han viscut un procés migratori durant la infància i que han constituït la seva pròpia associació (Associació ExMenas). Una veu, aquesta última, encara massa ignorada.

Per últim, el nostre Col·legi aprofita aquest manifest com a altaveu per fer-nos pròpies les paraules i el missatge que ahir i en roda de premsa va emetre l’associació ExMenas: "només teixint ponts podrem viure entre iguals".