- Els centres d'acollida no poden ser dissenyats com a espais provisionals ja que són la llar d'aquests joves, el lloc on han de sentir-se protegits.
- Exigim una acollida de qualitat que inclogui projectes socioeducatius i comunitaris que es desenvolupin amb els professionals adequats, en contraposició a propostes únicament assistencials.
L’atac esdevingut el passat cap de setmana contra un grup de joves immigrants tutelats per la Generalitat i contra l’equip de professionals que els presten atenció socioeducativa al centre Bassam, a l’equipament municipal de Cal Ganxo de Castelldefels, mereix la nostra condemna i el nostre rebuig més radical.
Les actituds xenòfobes explícites de les persones atacants no es poden interpretar com uns fets aïllats. Recentment es va viure una situació similar en un altre municipi. Es tracta d’un racisme estructural que sembla estar prenent força gràcies a determinats discursos que estan guanyant presència mediàtica i política.
No podem oblidar, però, que la nostra societat s’ha expressat de manera clara, massiva i repetida des de la voluntat solidària i sensible amb aquests joves i que, majoritàriament, som contraris a fets com els viscuts aquest cap de setmana. Volem acollir i això només serà possible si les condicions i els recursos són els adients.
La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, del Departament de Treball Afers Socials i Famílies s’ha d’afanyar a enquadrar aquests fets en l’efectiu i ple desplegament de l’estratègia de país dissenyada de manera transversal i presentada a finals del mes de gener, per fer front a la creixent arribada d’aquests nois i noies: Estratègia catalana per a l’acollida i la inclusió dels infants i joves emigrats sols.
Aquesta estratègia responia a una situació d’emergència a la qual no s’hauria d’haver arribat, ja que des de moltes i diverses instàncies ja feia temps que s’havien anat emetent resolucions sobre les necessitats manifestes del sistema de protecció als nostres infants i adolescents: Síndic de Greuges, Parlament de Catalunya, Unicef, el propi CEESC…
Ja en aquell moment ens vam posicionar explicitant que no es feia cap referència als recursos econòmics necessaris per dur a terme el desplegament d’una estratègia tan ambiciosa com necessària. Però no només parlàvem de recursos econòmics sinó, també, que calia un contundent compromís polític per cercar alternatives habitacionals adients als joves o, per exemple, per adaptar els serveis que actualment ja operen al territori, dimensionant-los en la mesura que poguessin incloure l'atenció al col·lectiu al qual ens referim.
No podem estar d’acord en oferir les respostes residencials -que celebrem- sense els projectes i els equips educatius necessaris, o sense tenir en compte la població d'acollida. Per a aquests joves es tracta de casa seva, el lloc on han de sentir-se protegits. L’atenció que se’ls hi ha d’oferir ha de ser excepcional, perquè la seva situació ho és, i ha de tenir el component comunitari, un fet que no sorgeix de manera espontània.
Les educadores i els educadors socials són les persones més properes a aquests infants i es troben en una situació molt complexa -amb pressions creuades- que requereix el màxim suport des de totes les instàncies. S'han de garantir el suport i la cura als professionals que han d'atendre el col·lectiu. És prioritari. Lògicament ens referim a aquells que s’han vist directament afectats per aquests incidents, però, també, de manera genèrica a tot el col·lectiu que fa molt de temps que viu la pressió d’un sistema extremadament tensionat.
Lamentem profundament que es repeteixi el missatge que no hi ha professionals al mercat laboral per atendre les necessitats dels serveis que s’estan implementant. Tenim el ferm convenciment que les condicions en què s’estan engegant aquests serveis, així com les condicions que s’ofereixen per treballar-hi, dificulten que els professionals qualificats hi vulguin accedir, ja que fer-ho pot implicar esdevenir còmplices d’un sistema que no dona la resposta que els infants i el conjunt de la societat requereixen.
No donarem suport al desplegament d'una xarxa paral·lela de protecció a infants i joves que no respongui a un disseny socioeducatiu real, que passa per la inversió prèvia i per la garantia d'un treball comunitari autèntic. Tampoc no donarem suport a cap desplegament de polítiques socials que vulgui desenvolupar-se sense els professionals adequats. Les educadores i els educadors socials estan formats per abordar situacions de complexitat i cal posar-los en valor si volem apostar per polítiques socials de qualitat i deixar de banda models assistencials de temps passats.
Aquest comunicat, més enllà de denunciar els fets, vol esperonar els responsables polítics a portar a terme les respostes ja pensades i consensuades a l’estratègia de país. Així mateix, vol apel·lar, especialment en aquesta època electoral, a la responsabilitat política de no fer ús de les polítiques migratòries per a l’obtenció de rèdits electorals. És una qüestió de drets humans i, per tant, fonamental.
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya
Barcelona, 12 de març de 2019
Descarregue-vos el comunicat (pdf)