L’escola pública Els Convents de Martorell ha incorporat, per primera vegada, una educadora social al centre. La iniciativa ve de l’AMPA de l’escola, que va decidir, en assemblea i de forma coordinada amb l’equip directiu i claustre, incorporar el passat mes de gener amb recursos propis la figura de l’educador/a social a l’escola amb l’objectiu de reforçar-ne la tasca socioeducativa, la cohesió social i la participació de les famílies al centre.

Des del CEESC ja fa temps que treballem per la incorporació institucional i plena de les educadores i els educadors socials als centres educatius de caràcter públic. És per això que felicitem la iniciativa de l’AMPA d’Els Convents i també a l’equip directiu i el claustre de l’escola, que han secundat aquesta aposta.

Segons explica l’AMPA d'Els Convents, durant aquest primer mes i mig, s’ha engegat un procés participatiu d’anàlisi de l’escola amb la finalitat de potenciar encara més la participació de les famílies a l’escola. Per a fer-ho, s’han realitzat fins a 7 assemblees amb prop de 150 infants, 3 trobades amb famílies, dues reunions amb l’AMPA, reunions amb l’equip directiu, mestres, Serveis Socials...

Ara, gràcies a les conclusions d’aquesta primera anàlisi, s’han començat a engegar algunes accions de foment de la participació familiar a l’escola. Així, aquest mes de febrer s’han obert dos espais familiars a l’escola (un de matí i un de tarda) en què les famílies que vulguin poden trobar-se un o dos cops per setmana per conversar, fer un cafè, passar una estona juntes... així com organitzar activitats entre elles i/o per als infants. 

Altres activitats que preveuen són l’obertura de classes de català per a adults o la realització d’un mural sobre l’escola elaborat per famílies, mestres i alumnes. També es preveu ampliar l’entrada de familiars a l’aula o fora d’ella amb l’objectiu d’acompanyar els infants en el seu aprenentatge (contacontes, suport a la lectura, jocs, organitzar activitats esportives...). 

El pare que, des de l’AMPA, coordina el projecte és educador social i col·legiat del CEESC i, a l’hora de començar-lo, va comptar amb l’assessorament de membres del Col·lectiu professional d’Educació Social i Escola del CEESC.

Iniciatives com aquesta ens fan avançar en el camí i demostren la bona tasca que la figura de l’educador/a social pot fer en els centres educatius. 

Tal com comentava el Col·lectiu a El diari de l’Educació, “veiem que autonomies com Extremadura, Castella-La Manxa, Andalusia i Canàries ja fa temps que tenen la figura de l’educador/a social reconeguda, regulada i incorporada oficialment a les escoles i instituts. Després de comprovar els beneficis que els ha comportat, tant a nivell educatiu i social, com econòmic, la valoració que han fet aquestes autonomies ha estat excel·lent, i n’ha augmentat la demanda curs rere curs”. 

I també feien una mirada a Catalunya, on “malgrat no estar reconeguda oficialment i les diverses dificultats en les condicions de treball, la figura de l’educador/a social ja està implantada, sobretot a Secundària. Hi ha un gran nombre d’instituts que ja disposen d’aquesta figura professional treballant amb els equips docents; gràcies, sobretot, a administracions locals i ajuntaments, que han apostat per aquesta figura, però, també, gràcies a les AMPA i AFA que, amb un esforç econòmic enorme, estan contractant educadors i educadores socials perquè entenen que la comunitat educativa sortirà enfortida amb la incorporació d’aquestes professionals.”

És per això que des del CEESC demanem a les administracions pertinents que s’inclogui la figura de l’educadora o l’educador social en els centres educatius de primària i secundària com a agent educatiu, amb el reconeixement de funcions i responsabilitats a exercir, tal i com han fet altres administracions de l’Estat espanyol o com ja es contempla en la Proposta de resolució transaccional presentada al Parlament el 20 de desembre de 2018.

I des del CEESC, també animem al conjunt de les AFA de Catalunya i als equips directius i claustres dels centres educatius que es facin seva aquesta reivindicació.