Núm. 22 – Tot anirà bé? Confinaments, incerteses, invencions... 
Data publicació: Octubre 2020

El context de pandèmia per COVID-19 que estem vivint requereix que els professionals de l’educació social ens adaptem un cop més. Presenta nous reptes, però sobretot suposa una crisi humana, social i econòmica per a tots i totes. La nostra professió s’hauria de fer més visible ara més que mai, no tant en la seva vessant tècnica i metodològica, sinó en la seva funció sociocrítica i política. Per a nosaltres no és negociable: posem la vida al centre.

Optem per la defensa de la vida, la vida digna, la vida plena. Ens reivindiquem com una professió de vida. Des de Quaderns hem volgut defugir la mirada curta i hem evitat afegir-nos al soroll de la immediatesa informativa que ha marcat el temps de confinament, aportant una mica de distància i perspectiva. Obrim una escletxa que ens faciliti elements per confrontar-nos amb aquest desafiament.

Consell de Redacció i Junta de Govern

 

SUMARI

Al llarg de la història, l’educació social ha estat travessada per tensions que no han deixat de confrontar-la amb diferents encàrrecs de control. Aquest article presenta un treball exploratori sobre les lògiques que vertebren el camp social educatiu com a mecanisme de contenció de determinats sectors.

El confinament associat a la pandèmia de la COVID-19 ha generat un impacte social important que s’allargarà en el temps. Els col·lectius més vulnerables s’han vist especialment afectats. Aquest article recull l’experiència i els efectes del confinament en sis àmbits diferents de l’educació social.

En aquesta entrevista a Pau Llonch, economista membre del Seminari Taifa i cooperativista de Versembrant, analitzem la situació provocada per la COVID-19 en un moment on el desenvolupament neoliberal del capitalisme no garanteix la reproducció d’una vida digna per una majoria de les persones.

La crisi provocada per la COVID-19 ha extremat les necessitats dels col·lectius més vulnerables i ha fet aflorar, amb més força si és possible, la tensió que viuen en la seva relació amb les institucions. Però també ha aguditzat les respostes autònomes i de base comunitària.

S’analitzen les fites de l’educació social a l’inici del segle xxi, destacant que, quan hem anat plegats, cercant consensos i espais de negociació social, han avançat les nostres posicions. I es proposa com a repte al creació de la “Casa Gran de l’Educació Social”, en la qual som tots i totes els que hi intervenim.  

Il·lustracions del númeroClara Sáez Juste

--

>>Pdf complet

>>Consulta en línia els números anteriors.