Trajectòries de l’educació social en l’Economia Social i Solidària i el Tercer Sector Social
L’educació social és una professió que ha anat guanyant rellevància i significació en l’àmbit de l’acció social en el nostre entorn durant les darreres dècades. Es mostra com la referent en l’atenció socioeducativa i, malgrat que ja es comptava amb un itinerari previ a la titulació i s’ha reconegut el perfil de l’educador/a social en diferents espais, aquests professionals segueixen estant altament desproveïts d’una regulació que consolidi el desenvolupament de les seves tasques professionals dins els serveis socials autonòmics.
La subsidiarietat dels serveis, la seva estructuració a partir de serveis a nivell bàsic i especialitzats, el canvi de paradigma de l’actuació purament assistencial a una òptica socioeducativa i les noves necessitats emergents de les societats portarien a un creixement exponencial de la professió en les dues darreres dècades.
En moltes ocasions el circuit laboral de l’educació social ha considerat el Tercer Sector un entorn d’oportunitats laborals i creixement professional, vista l’àmplia provisió de serveis socials que engloba, així com per la innovació social al voltant de l’atenció i acollida de les persones. En els darrers temps, s’ha pogut constatar que el contacte entre la professió i el Tercer Sector té lloc sobretot en el marc de les primeres experiències laborals, essent aquest darrer un espai de construcció de perfils professionals, d’adquisició de nous aprenentatges i aptituds.
Així mateix, existeixen una gran diversitat de rols que ocupen les educadores i educadors socials en les entitats socials, fet que polaritza els seus perfils. Una realitat que s’erigeix fruit de l’ampli ventall de convenis laborals, els àmbits d’actuació i els propis col·lectius atesos.
Amb tot, la relació de les educadores i els educadors socials i el Tercer Sector presenta certa caducitat en tant que un cop s’ha avançat en l’adquisició d’experiència laboral, es produeix una translació dels i les professionals de l’educació social cap a l’Administració pública i l’empresa mercantil; no obstant això, segueixen sent un gran nombre de professionals els que decideixen seguir ocupant-se en el sector.
Tot plegat ha interpel·lat a treballar col·laborativament el CEESC i l’Observatori del Tercer Sector per tal d’analitzar de manera més profunda la relació de l’educació social i el Tercer Sector.
---
