Informe: La figura de l’educadora i l’educador social a l’actual Sistema Català d’Atenció i de Protecció a la Infància i l’Adolescència.
L’Informe, elaborat a demanda del CEESC per Araceli Lázaro Aparicio, Daniel Ortega Ortigoza, Carme Panchón Iglesias i Julio Rodríguez Rodríguez, té com a objectiu fer palès que les educadores i els educadors socials som la figura clau en el sistema d’atenció i de protecció, recollint els principals problemes, dificultats i reptes d’aplicació i les propostes de millora a curt termini dins de l’exercici de la nostra professió.
Com a finalitat del present document, també considerem inexorable l’avaluació i millora de l’actual sistema de protecció, a fi de dotar els infants i joves de les respostes que necessiten d’acord amb el principi de l’interès superior de l’infant. I és que la no dotació de recursos especialitzats i respostes adequades a les seves necessitats genera una certa controvèrsia, així com una taxativa incoherència entre l’encàrrec administratiu en matèria de protecció a la infància i la tasca executada entre l’àmplia amalgama de serveis, centres i programes adreçats a aquest conjunt de la població.
El Programa Marc per als Centres Residencials (DGAIA, 2014) contempla la figura de l’educador/a social en els CA, CRAE, CREI i pisos assistits com a professional diana.
En el document enumerem les competències específiques que aportem els professionals de l’ES a l’àmbit, punts comuns que consoliden la identitat professional i ens legitimen com a puntal, com ara la realització de coordinacions amb tots els serveis de la xarxa comunitària, la realització d’entrevistes, seguiment i avaluació dels plans individuals d’intervenció, o la intervenció socioeducativa en el medi residencial mitjançant la dotació als infants d’eines i habilitats socials, educatives, de salut, d'autonomia o psicosocials, etc.
I, com a punt especial, les educadores i educadors socials socials de centres residencials d'acció educativa o dels centres d'acolliment tenen un complement de responsabilitat a afegir a les funcions educatives comunes de la resta d’educadores i educadors socials, l'exercici de la guarda.
En l’informe s'exposen de forma esquemàtica les principals dificultats i necessitats detectades, extretes de l’Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya i informes del Síndic de Greuges, com poden ser la necessita de formació bàsica i específica; instaurar una taula de diàleg permanent entre universitats, administracions, col·legi professional, empreses/entitats del tercer sector i sindicats; la importància del treball preventiu i la inversió en recursos humans o complir amb la ràtio professionals/persones usuàries, tant en els serveis socials bàsics com en els serveis especialitzats, entre d’altres.
Per tal de fer-les efectives totes aquestes qüestions, l'informe també fa un seguit de propostes de millora que van des de la salut laboral dels equips professionals a la millora de les condicions laborals, passant per una formació continuada i supervisió dels equips de professionals, entre d’altres.
Des del CEESC ja fa temps que treballem intensivament per a la millora de la situació dels professionals i del sistema de Protecció a la Infància i l’Adolescència. Recentment, el novembre de 2019, vam presentar l’Informe sobre la situació professional i laboral als diferents centres i recursos del sistema de protecció a la infància i l’adolescència de Catalunya, a iniciativa del Col·lectiu de Protecció a la Infància del CEESC. L’objectiu d’aquest informe va ser el de posar llum a la realitat que es viu i és viscuda pels professionals del sector de la protecció a la infància i incidir en lluitar, reivindicar, dignificar la professió i canviar aquelles situacions que són millorables i que podrien beneficiar tant al col·lectiu de professionals com als infants, adolescents i joves.
