Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les teves preferències mitjançant l'anàlisi dels teus hàbits de navegació.
Pots consultar la nostra política de cookies aquí. Fent clic al botó "Accepto" d'aquest banner estàs acceptant de forma explícita que estàs d'acord amb la nostra política de cookies.
Si tens dubtes pots obtenir més informació 'aquí'.

Les educadores i els educadors socials són els professionals amb responsabilitat educativa en els centres d’acollida que han d’atendre en primera instància els infants i adolescents estrangers sense acompanyament adult, tal com queda definit per la Cartera de Serveis Socials del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. 

L’arribada massiva de menors d’edat immigrants sense acompanyament ha vingut de la mà d’afirmacions que parlen de la  manca d’educadores i educadors socials per formar part dels equips educatius que s’estan construint per atendre els nous serveis. Ja fa uns mesos, responsables de DGAIA van transmetre al Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya la preocupació davant del fet que les entitats que s’oferien per gestionar els nous centres no trobaven professionals i que es feia necessari cobrir places d’educador/a social amb altres perfils. De fet, ja hi ha entitats que gestionen aquest tipus de centres que estan oferint places a un perfil tan obert com “altres professionals del sector social”. Ahir mateix, Georgina Oliva, directora de la DGAIA, declarava a Els Matins de TV3: “Hem de ser flexibles al que aquest infant necessita. A més dels educadors socials, hi hem d’introduir altres figures”.

El CEESC ens hi pronunciem radicalment en contra. Qui ha d’exercir el paper de referent socioeducatiu, qui té el perfil adient, són les educadores i els educadors socials. No es pot acceptar cap relat que digui el contrari i que validi que l’atenció a un col·lectiu amb unes necessitats d’atenció extremadament delicades pugui recaure en altres professionals, un fet que posa en risc unes persones que ja es troben en una situació de vulnerabilitat inqüestionable. Acceptar aquesta opció genera un doble circuit en el qual, a Catalunya, hi ha uns infants i joves que estan essent atesos de manera diferent, i sovint més econòmica, que uns altres.

A més, costa de creure que no hi hagi professionals per cobrir les necessitats. Hi ha moltes persones formades en Educació Social. Amb les darreres promocions s’han titulat més de 600 professionals cada curs a les universitats catalanes. El conjunt de professionals de l’educació social en actiu és molt probable que superi els 10.000. A més, a nivell de la resta de l’estat, es pot calcular que el volum d’educadores i educadors socials multiplicaria per 4 el número total. 

Val a dir que, tot i haver posat a disposició de la DGAIA la Borsa de Treball del CEESC, que compta a l’entorn de 400 professionals actius, no s’ha produït un augment en la inserció d’ofertes en correspondència a l’obertura de nous centres.

A parer del CEESC, el motiu de la suposada manca de professionals és un altre. La tasca d’aquests professionals és molt poc valorada a tots els nivells, la precarietat és molt gran, i les ofertes que hi ha no compleixen el que estableix el conveni. El conveni sota el qual s’haurien de regular aquests recursos, el Conveni col·lectiu de treball de Catalunya d’acció social amb infants, joves, famílies i d’altres en situació de risc per als anys 2013-2018, apunta unes condicions que segurament no es corresponen prou amb el grau de responsabilitat i que han d’assumir aquests professionals ni amb el grau d’especialització que els requereix treballar amb aquests infants. A més, algunes de les entitats gestores s’acullen a un conveni estatal o a convenis propis que rebaixen encara més aquestes condicions (i, en concret poden suposar un 20% menys de salari). 

El dia a dia d’aquests centres no està exempt d’una conflictivitat que ha anat esdevenint violència estructural, amb agressions, tant físiques com psicològiques, a professionals. Ara, a més, se’ls demana que s’incorporin a projectes construïts d’avui per demà, sense garantir un suport o vetlla psicosocial necessària per als professionals. 

Des del rigor i respecte a la professió i a les persones, amb les condicions que s’estan oferint, són molts els qui no accepten aquestes ofertes de treball. 

Des del CEESC reclamem que es compleixi el que queda establert en el Decret de la Cartera de Serveis Socials (Exactament, reclamem que es compleixi el punt 1.2.1.3. Servei de centre d'acolliment, regulat pel Decret de la Cartera de Serveis Socials) i que abans de cercar altres professionals per cobrir les places corresponents al perfil d’educadores i educadors socials, es faci un debat entre tots els agents implicats per consensuar una diagnosi de la realitat i generar les respostes més adients.