El passat 3 d’octubre, el col·lectiu de Mediació del CEESC va dur a terme la Jornada “Mediació i comunitat. Una mirada des de l’acció social”, inclosa en els actes del #DiaES 2018.
Més d’un centenar de persones van participar a la Jornada, que es va dur a terme al Centre Cultural La Farinera del Clot, gestionat per la Federació d’Entitats del Clot-Camp de l’Arpa, a qui agraïm totes les facilitats donades a l’hora d’organirzar l’acte.
La jornada va comptar amb un convidat especial, Alejandro Nató, coordinador de l'Oficina de Gestión de Conflictos de la Defensoría del Pueblo de la Nación Argentina. A través d’una videoconferència ens va explicar que en 20 anys d’experiència ha vist créixer les dinàmiques i que en l’espai públic i al barri hi passa de tot: conflicte, governança, democràcia, comunitat. És en aquest espai on la mediadora o el mediador té el rol del tercer en l’espai social i de defensar des de l’ètica.
Hem fet un recull del que va donar de si la Jornada de Mediació a Twitter. Hi trobareu el recull de les piulades i alguns vídeos de les intervencions dels ponents.
El col·lectiu de Mediació ha extret unes conclusions de cada un dels temes centrals de la Jornada: acció social, comunitat i mediació.
ACCIÓ SOCIAL
- La mediació no és només dels mediadors
Hem de defugir del risc de convertir la mediació en una eina ultraprofessionalitzada. La mediació és de la comunitat i pertany a totes les persones que la integren (ciutadans, tècnics, polítics...). El paper dels professionals de la mediació és acompanyar aquest procés d’empoderament individual i comunitari. - Multidisciplinarietat
Igual que la mediació no és només del professionals, tampoc és d’un únic perfil professional (advocats, educadors, psicòlegs...). Per abordar la mediació com una eina d'utilitat social hem d'activar diferents mirades de base en un abordatge multidisciplinari. És molt recomanable la comediació entre mediadors de diferents formacions de base. - Treball en comú amb altres professionals
A banda de la comediació, es recomanable propiciar espais de treball compartit entre mediadors i altres professionals. Això pot ser una contribució important per afavorir la legitimació de la mediació i per a proveir d'eines en la gestió de conflictes els altres professionals. Els projectes compartits són espais privilegiats per a empoderar la resta de professionals del territori per tenir una mirada positiva dels conflictes. - El paper dels vulnerables
Cal incloure en els processos de mediació totes aquelles persones que formen part del conflicte. Cal tenir especial cura en aquells que són assenyalats com a “causants” de molèsties. Generalment, aquests que són considerats els “culpables” dels conflictes corresponen a grups socials vulnerabilitzats (joves, migrats...). Cal incorporar les seves veus i les seves necessitats en els processos que conduïm. - Som activistes de la cultura de pau
Els mediadors podem assumir un rol d'imparcialitat quan hi ha desequilibri entre les parts si sabem que les persones més fràgils tenen el suport tècnic o humà d'activistes que vetllen pels seus interessos. Només en aquests casos podem tractar totes les parts en un pla d'igualtat. Les persones que formen part de grups de privilegi també mereixen ser tractades en un plànol d'igualtat per a donar-los la possibilitat de redefinir el seu paper en el conflicte. Del que som activistes en mediació és de la cultura de pau, assenyalant aquells abordatges dels conflictes que promouen la violència o l'adversitat, i proposant processos que contribueixen a la pau i la inclusió social.
COMUNITAT
- Participació, espais comuns
Els mediadors hem de propiciar espais comuns on els actors comunitaris puguin participar de la construcció de sortides satisfactòries per tots ells dels conflictes que els afecten. - Pluralitat de necessitats
Cal visibilitzar la riquesa i pluralitat de les necessitats de les comunitats. Explicitar-les pot ser el primer pas per subratllar que es pot trobar una sortida que faci compatible la satisfacció de totes elles. També és un bon camí per fer aflorar aquelles necessitats que no es veien. - Apoderament comunitari
Una de les finalitats de la mediació és tornar als participants el protagonisme en la gestió dels propis conflictes. D'igual manera, en mediació comunitària, es retorna a la comunitat la responsabilitat respecte els conflictes que hi tenen lloc. S'ha d'acompanyar la comunitat per tal que trobi els seus propis recursos per fer front els reptes que van apareixent respecte a la convivència. La millor mediació sempre serà la que no cal fer! - Mediadors i polítics són part de la comunitat
Tant els mediadors com els polítics són part de la comunitat. Els mediadors són un agent més que posa a disposició de la comunitat la seva mirada i les seves eines. Els polítics són membres destacats de la comunitat però cal evitar el risc de considerar-los externs al problema. - Teixir vincles de confiança entre institucions i actors socials
Sovint, part del problema dels conflictes públics és la manca de confiança entre els col·lectius socials i les institucions. Per abordar aquestes situacions, des de la mediació es poden generar espais en què impulsar els vincles de confiança. - Vincle, pertinença i reconeixement
Quan les persones que viuen en un territori tenen vincles entre ells, tenen sentiment de pertinença i se senten reconeguts, és difícil que els conflictes tinguin conseqüències negatives. Per això, cal impulsar aquests elements des dels dispositius de mediació.
MEDIACIÓ
- Atendre al rol de mediador i a l'ètica i no tant a l'eina i les tècniques
Tant en la formació com en la pràctica quotidiana hem posat massa atenció en la mediació com a eina i en les tècniques per implementar-la. Cal posar més atenció al rol del mediador, ja que si sabem què hem de fer serà més fàcil encertar amb quines coses fer. Cal aprofundir en els qüestionaments ètics de mediació per evitar que sigui instrumentalitzada com un factor de control social i de perpetuació de les desigualtats. - Superar la rigidesa de les professions d'origen
Per a exercir la mediació amb qualitat cal “desaprendre” moltes de les coses que portem de les professions d'origen. - Estar al servei de la comunitat participant-hi. A prop del territori
Els mediadors comunitaris, com a part de la comunitat, participen de les trobades, festes, esdeveniments que tenen lloc a la mateixa comunitat. És una bona manera de detectar conflictes, oferir les possibilitats d'intervenir-hi i fer present la mediació en la vida quotidiana de la comunitat. - Generar confiança i convivència més enllà de si hi ha o no acord
És important treure el focus de l'acord com a objectiu primordial de la mediació. Més enllà d'aquest aspecte, els professionals de la mediació treballen per a generar espais de confiança, acompanyar “converses improbables”, facilitar trobades entre diferents col·lectius, en definitiva, per a impulsar la millora de la convivència, aspectes que no sempre passen per un acord explícit. - Espai públic, democràcia i ciutadania
L'espai públic és l'àmbit del conflicte i, per tant, no hem de treballar per eliminar-lo si no per aprofitar-lo com a oportunitat per engegar processos. Aprofitar el conflicte com a oportunitat ens permet impulsar processos de democràcia participativa on es reforcin els drets de ciutadania. - Dret i deure al diàleg
Podem dir que la ciutadania té el dret de ser acompanyada amb eines col·laboratives quan tenen un conflicte, i els poders públics han de garantir aquesta possibilitat. Alhora podem dir que és un deure participar d'aquest tipus de recursos. Quan tenim un conflicte, hem de ser responsable en la construcció de convivència acceptant participar de forma voluntària dels processos col·laboratius de gestió de conflictes.