Per quart any consecutiu i aquest, coincidint amb el Dia Internacional de l’Educació Social, el CEESC, conjuntament amb les universitats catalanes, vam organitzar aquesta jornada per conèixer i donar veu a l’alumnat que té l’expedient acadèmic amb major qualificació, així com els Treballs de Fi de Grau (TFG) d’Educació Social amb la nota més alta de Catalunya. Amb l’objectiu de posar el focus al nou talent de la disciplina que sorgeix arreu de les universitats catalanes.
L’acte es va realitzar el 2 d’octubre de 2018 a Calàbria 66 (barri de Sant Antoni, Barcelona) i va anar a càrrec d'Óscar Martínez i Lluís Vila, membres de la Junta de Govern del CEESC i professors d’Educació Social a dues universitats catalanes.
En aquesta jornada, de caràcter festiu, familiar, amigable i distés s’hi conviden també professionals de trajectòria i professorat que es troba al capdavant de la professió i dels estudis en Educació Social de Catalunya, amb l’objectiu de facilitar el contacte i les sinergies entre els agents de la professió i la disciplina, el seu present i futur.
En l’edició d’enguany, cal destacar que totes les premiades van ser dones.
Tot seguit us fem la relació de les estudiants amb el TFG amb la nota més alta i, en alguns casos, un enllaç al seu treball.
- Salir a Fuera | Dispositivo pedagógico | Potenciar los espacios públicos como medios educativos para la acción socioeducativa.
Georgina Dezcallar Quadreny, Universitat de Barcelona. - Sis històries, sis mirades. Aproximació a les identitats de les filles de famílies migrades.
Júlia Méndez i Sandra Maña, Universitat Ramon Llull-Pere Tarrés. - La llengua de signes: una eina pedagògica i política per a descobrir, al servei de l’Educador Social.
Noemí Tomé Puerta, Universitat Oberta de Catalunya. - El derecho a la participación de los infantes y adolescentes en los Centros Residenciales de Acción Educativa.
Ainoha Moyanos Hernández, Universitat de Lleida. - ...I encara parlem de tu (grups d'acompanyament per combatre la soledat de la gent gran que viu en una residència).
Verónica Parrado Fuentes, Universitat de Lleida. - Estudio de caso: exploración de los beneficios psicosociales percibidos de un proyecto de teatro.
Celia Gómez Gómez, Universitat Rovira i Virgili. - El fenomen de la prostitució a la Jonquera: la prostitució vista des dels serveis, entitats i institucions.
Judit Geli, Universitat de Girona. - El carrer com a espai de relació. Microetnografia sobre la creació de comunitat a l'espai públic.
Marta Tàpia Masegosa, Universitat de Vic. - Emociona't amb el millor amic de l'home.
Sandra López López, Universitat Autònoma de Barcelona.
A les estudiants amb millor expedient del Grau d’Educació Social a Catalunya els vam plantejar la pregunta: “Quina necessitat i/o emergència tindrà la societat en un futur immediat i haurà d'abordar l'Educació Social com a repte?”
Aquí teniu un extracte d’algunes de les seves respostes.
“L’emergència que presenta actualment la societat i que s’allargarà fins un futur, de ben segur immediat, és l’arribada massiva dels adolescents anomenats MENA. Joves que han iniciat un procés migratori amb el ferm desig d’aconseguir una millor qualitat de vida, per ell i la seva família; joves que sovint arriben emocionalment desbordats. I som les educadores i els educadors socials, els professionals que hem de tenir la plena responsabilitat educativa en el seu acompanyament. I en aquest sentit, una amenaça actual és que diverses entitats estan assignant aquesta tasca a “altres professionals de l’àmbit social”, anteposant aspectes econòmics per davant de la qualitat de la intervenció socioeducativa.”
Núria Riudeubas, Universitat de Barcelona.
“Una de les necessitats que cal abordar immediatament és el tema de l’educació, com ens posicionem entorn a les diferents desigualtats socials i de gènere que apareixen a les escoles i que moltes vegades no som capaços de poder abordar perquè el sistema educatiu no té suficients mecanismes.”
Foix Giralt, Universitat Ramon Llull-Pere Tarrés.
“Des de l’exercici de la professió, hem de saber diferenciar l’emergència que demanda una determinada situació social, de la molèstia o intolerància que pot generar la presència i/o visibilitat de determinats sectors de la població. La nostra tasca, per tant, no ha de ser la d’assistir o controlar, sinó la de generar processos de transformació a través d’accions educatives en els contextos socials pels quals transitem.”
Míriam Carrasco Sánchez, Universitat Oberta de Catalunya.
“Malgrat els contextos que ens envolten, només observo una possible acció. Ens empoderem o ens empoderem. Si el sistema no ajuda i ho posa difícil, per què no ens aturem uns segons? I si agafem la força que necessitem dins dels propis equips educatius? En qualsevol indret i context, un equip educatiu unit i ben coordinat, és una arma altament potent capaç de destruir imposicions injustes.”
Míriam Solé Solà, Universitat de Lleida.
Elena Montoya té el millor expedient de la Universitat de Girona. Marta Pareja i Sandra López López tenen els millors expedients de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Totes les alumnes reconegudes van obtenir un diploma i la col·legiació gratuïta durant un any.
Aquí teniu el vídeo complet de l’acte.