El passat 19 d'abril va tenir lloc la Jornada "Camins i perspectives professionals de l'Educació Social", el #PerspectivES18.

Per segon any consecutiu, el CEESC conjuntament amb les universitats catalanes on es cursa el Grau d'Educació Social, han proporcionat als estudiants un espai de trobada amb professionals d’àmbits que, des del nostre punt de vista, són innovadors o estan en creixement. També van poder tenir informació dels estudis de postgrau amb els quals complementar la seva formació. 

A la Jornada hi van participar 45 alumnes de totes les universitats catalanes. Aquests comenten la importància de “poder apropar-nos a l'experiència dels professionals dels diferents àmbits i resoldre dubtes”.  “Veure el que s'ha fet i cap a on es dirigeix l'educació social és interessant i ajuda a saber cap a on dirigir-te un cop acabat el grau. Comptar amb l'experiència de professionals de diferents àmbits i parlat amb ells i elles directament, et dona l'oportunitat de fer un tastet i escoltar de primera mà que s'està fent i què queda per fer.”

David Vázquez, membre del Col·lectiu professional del CEESC creu que “una jornada com aquesta hauria de significar una finestra oberta per a la nostra professió, un nou redescobriment de la praxis d'una societat canviant”.

A la Jornada, primer es va dur a terme una Taula rodona sobre Contractació i emprenedoria i després l'espai en què els mateixos estudiants podien trobar-se amb professionals dels àmbits: art i transformació social, escola, sense llar, mediació, salut mental, prostitució, dependències policials, i gènere i LGTBI. 

 

TAULA RODONA SOBRE CONTRACTACIÓ I EMPRENEDORIA

Es va presentar una taula rodona sobre contractació i emprenedoria, en què van participar els ponents Xavier Puig, educador social (col·legiat 1158), membre de CEPS Projectes Socials i Joan Muntané, educador social (col·legiat 1009), membre de Drecera, SCCL. Aquest espai de reflexió va girar a l’entorn del posicionament i les competències dels i les professionals de l’educació social a la nostra societat, complexa i dinàmica; així com dels elements tangibles i intangibles que es posen en joc en desenvolupar un projecte d'emprenedoria i/o economia social.

Els ponents van presentar els seus projectes actuals, destacant la importància d'analitzar la realitat social per tal de donar resposta a les necessitats existents; incidint en què "els projectes i els serveis desapareixen quan deixen de donar resposta a les necessitats detectades".

En primer lloc, van destacar la importància del procés d'incorporació dels estudiants a les universitats, del coneixement, estratègies i metodologies, i valors de la professió; així com la necessitat de crear espais d'aprenentatge reflexius i aterrats en contextos professionals (socioeducatius, laborals, comunitaris...). Per això, és considerable reforçar el lligam entre les universitats i el col·legi professional.

Així doncs, en relació amb l'àrea del coneixement (dimensió científica) de la professió es va comentar que és quelcom necessari per exercir la praxi i que s'ha de posar rigor i interès per conèixer-la, incorporant-hi elements d'anàlisi i reflexió. Així com les diferents estratègies i metodologies (dimensió tècnica) i valors (dimensió valorativa) que els professionals van aprenent i integrant durant les seves pràctiques professionals i després a la seva tasca diària, amb una voluntat d'humilitat, implicació i superació.

Pel que fa a l'emprenedoria social, van apostar per "tenir una idea i voler fer-la realitat", motivant els professionals a construir sectors conjuntament, cercar les escletxes i explorar els diversos nínxols d'ocupació; qüestionant-se sempre els "què?”, “per què?" i "per a què?" de l'acció socioeducativa. Així com conèixer l'ampli ventall d'opcions jurídiques existents (cooperatives, associacions, fundacions...) i optar per la que més s'ajusti, de manera coherent i sostenible, a allò que es vol portar a terme.

Amb relació al perfil de l'educador/a social, van esmentar la necessitat de treballar-se a un mateix com a persona i com a professional, la capacitat de planificació i gestió, la implicació en el projecte de centre i el treball cooperatiu, l'adquisició d'una mirada flexible i creativa, el sentit comú... Així com la importància de tenir espais de supervisió i ètica individuals i grupals.

Per finalitzar, el públic va reflexionar a l’entorn de si avui en dia, en entorns i tasques canviants, és una bona inversió especialitzar-se en estudis de Màster i sobre si cal un mínim d'experiència per poder accedir a un lloc de treball, i van fer-se paleses inquietuds sobre quins àmbits triar en finalitzar els estudis de grau.

Tant el Xavi Puig com el Joan Muntané es van posicionar en la necessitat d'especialització dels estudis postuniversitaris, segons els àmbits d'intervenció, per exemple, salut mental, intermediació... i allò que apassioni el professional; així mateix van secundar el tema complex de l'experiència requerida abans d'accedir a una feina concreta, amb el matís que en alguns recursos d'alta formalitat sempre estaria millor tenir-la. I per últim, van destacar en positiu el treball interior d’un mateix, la capacitat per plantejar-se constantment noves preguntes, reptes i informar-se i conèixer les diferents branques professionals i els sectors emergents d’avui en dia.

Aquesta crònica de la taula l'han fet l'Elisabet Massons, col·legiada 2637 i la Fátima Cevallos, col·legiada número 10372, que també van dinamitzar la taula. 

 

ESPAI ÀMBITS PROFESSIONALS

Hem preguntat els professionals que van participar en aquest espai quins reptes de futur creuen que té el seu àmbit professional. Ho podeu veure en aquests vídeos curts:

Persones sense llar - David Vázquez 

 

Escola - Elisabeth Arpal i Montserrat Sánchez 

 

Mediació - Laia González i Francesca Ferrari 

 

Gènere i LGTBI - Maria Lluïsa Giménez 

 

Prostitució - Mónica Gigón 

 

Art i Transformació Social - Josep M. Aragay 

 

Dependències Policials - Jordi Martínez