El Ple de l’Ajuntament de Barcelona de divendres 23 de juliol havia de nomenar la persona que en els propers cinc anys ha de liderar la Sindicatura de Greuges de Barcelona. Desgraciadament, les posicions dels diversos grups municipals no ho van permetre i la decisió s’ha posposat fins al Ple de setembre.
Creiem que les notícies aparegudes en els mitjans de comunicació impulsades per algun dels candidats no han ajudat al procés. I volem deixar ben clar que no és responsabilitat directa del candidat que ha fet aquestes declaracions, en el benentès que és legítim reclamar el seu nomenament en ser el candidat amb més suports individuals de la ciutadania.
Al nostre entendre, aquí rau, en part, el problema de la situació. Posar a l’abast de la població un procés que reglamentàriament exigeix l’acord de dues terceres parts del Consistori -malgrat que es digui que és només una recollida de suports, que no és vinculant i que es fa per donar a conèixer el paper de la Sindicatura- ha fet que aquest procés escapi de les mans dels qui tenen la responsabilitat de decidir-ne el resultat.
A la sessió inicial de presentació, a les persones que havíem presentat candidatura se’ns va deixar clar que no importava el nombre de suports que s’obtenia i que, per tant, no era “una carrera electoral”. Lluny de respectar aquesta postura, els grups municipals i, fins i tot, l’equip de govern format per Comuns i PSC, estan dividits entre els qui defensen que el nomenament ha de recaure en la persona que ha obtingut més suports individuals, per davant de qui n’ha obtingut més de les entitats i organitzacions de la ciutat.
Aleshores… Era important o no “fer campanya electoral”? I encara més important, tindrà Barcelona liderant la seva Sindicatura la millor persona, la que té més autonomia dels partits polítics? O, per contra, tornarem a viure com els partits utilitzen qualsevol espai de representació per posar-hi persones afins a les seves ideologies?
Amb això, no volem dir que el procés sigui una estafa, perquè l’hem viscut i creiem que les persones que han presentat la seva candidatura han fet allò que legítimament creien, sense desprestigiar la resta de companyes i companys que des de la valentia i la creença del servei a la ciutadania han participat en el procés.
Demanem, doncs, als nostres representants polítics que no desmereixin la importància que té la Sindicatura de Barcelona, que analitzin els perfils i les propostes de les persones que s’hi van presentar i que acordin quina és la millor persona per liderar aquesta institució, lluny de la vinculació ideològica que cada candidat o candidata tingui per a ells.
Així mateix, a banda de reformar el Reglament de la Sindicatura, cal determinar si l’elecció es vol posar en mans de la ciutadania -individual o col·lectiva- o es vol fer des dels grups municipals. Quan es dona veu a la ciutadania, i més en aquest tipus d’eleccions, cal respectar-ne les decisions. I tenir en compte, també, que les entitats que hem volgut participar-hi, amb la voluntat d’acostar les institucions a la ciutadania, veiem com aquesta mena d’accions no fan més que allunyar-les-en encara més. Quan els processos participatius no són plens, el missatge que es fa arribar a la ciutadania és que no es tracta més que de propostes estètiques per justificar les decisions polítiques.
I, finalment, cal deixar d’enganyar les persones que de forma desinteressada i amb la il·lusió de fer un servei a la ciutadania de Barcelona es presentin al procés. Així doncs, nosaltres ens retirem del procés tot esperant col·laborar estretament amb la persona que sigui finalment nomenada, com ja hem manifestat de forma reiterada.
Rafel López Zaguirre, candidat a la Sindicatura de Greuges de Barcelona 2021-2026
Maria Rosa Monreal, presidenta del CEESC