La desesperació fa temps que està present en moltes famílies. Tot i la relativa treva de desnonaments i llançaments o de talls de subministraments, no es veuen solucions a curt termini.
Com deia el comunicat emès pel CEESC i els col·legis de Pedagogia de Catalunya, de Psicologia de Catalunya i de Treball Social de Catalunya, el passat 25 de març, les treballadores i treballadors dels Serveis Socials i de les oficines d’habitatge “estem preparades per acompanyar la ciutadania, escoltar-los, promoure les seves capacitats i autonomia per tal de millorar la seva situació. Però no se’ns pot exigir que donem resposta a problemes socials que estan fora del nostre àmbit d’actuació i que s’han d’abordar des d’un punt de vista estructural i que afecten polítiques d’habitatge, d’ocupació, de prevenció del fracàs escolar, de rendes, etc.”
El passat 6 de maig, CEESC vam emetre un nou comunicat que deia que “els Serveis Socials municipals, en l’últim any, han hagut d’incrementar els recursos, per la via de pressupostos extraordinaris, destinats a les famílies que han sofert les conseqüències de la pandèmia. Les quanties extraordinàries consignades pel Departament, en molts casos, no han cobert ni un 10% dels recursos municipals dedicats.
Als equips professionals que gestionen els Serveis Socials els preocupen les situacions que es donaran quan s’acabin els ajuts dels ERTO; les condicions en què s’han hagut de fer front les situacions actuals, així com la desesperació de les persones que, de vegades, es veuen empeses a actuar de forma agressiva contra els professionals que intenten acompanyar-los per millorar la seva situació.”
Prova d’això és la nova mobilització convocada pel Sindicat de Barri del Poble-sec amb el suport del Sindicat d'Habitatge del Raval que ahir dijous va acabar amb escenes de tensió quan els manifestants van voler entrar a l'oficina de Serveis Socials del Raval, a la plaça del Padró.
Volem entendre que la mirada dels Sindicats d’Habitatge no és contra la funció de les treballadores i treballadors de Serveis Socials, sinó que és en contra de les polítiques actuals d’habitatge i de suport a l’habitatge. En aquest sentit, podríem entendre que les manifestacions es fessin a les seus de Districte, davant de la seu de l’Agència de l’Habitatge o a la plaça Sant Jaume que, al cap i a la fi, són on s’ubiquen les persones amb responsabilitat política.
Aquestes situacions poden anar a més, i cal dirigir les accions als qui en tenen les responsabilitats, des del diàleg i intentant arrencar acords per millorar la vida de les persones que és, en definitiva, el que persegueixen els treballadors i treballadores de Serveis Socials.
És URGENT, més que mai, que el Govern de la Generalitat de Catalunya prengui mesures extraordinàries per dotar els Serveis Socials dels recursos humans i econòmics que calen.
És URGENT que el Govern de la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l’Ajuntament de Barcelona, acordin mesures en matèria d'habitatge a la ciutat.
DIEM PROU al patiment de les persones ateses i dels equips tècnics dels nostres Serveis Socials
DEMANEM que no s’enfoquin les crítiques i accions als treballadors i treballadores se Serveis Socials