Avui hem presentat l'Informe l’'Educació Social enfront i després de la COVID-19”, que perfila com ha afectat la pandèmia a la nostra professió.
L’Informe es fonamenta en les 627 respostes de professionals al qüestionari em línia posat a disposició entre el 7 i el 24 de maig de 2020, als qui aprofitem per donar les gràcies.
A la presentació hi han intervingut les educadores socials, Cristina Jaumandreu i Sílvia Lobera, i l'educador social, Quico Manyós.
“Hem fet atenció centrada en les persones i juntament amb els professionals de la salut i des de la perspectiva de l’acompanyament i des de la resiliència. Això ha fet que haguem pogut gestionar la dignitat, la qualitat de vida, de mort i de l’acompanyament”, remarcava Quico Mañós, que ha treballat durant aquests mesos en una clínica d’emergència per a persones grans que estaven en residències molt afectades per COVID-19.
També ens ha parlat de la importància de l’acompanyament la Cristina Jaumandreu, educadora social de l’equip de Supot i Acompanyament Emocional de diferents escoles des del Pla de Barris de Barcelona i de l’equip Comunitàri a l'institut escola Trinitat Nova “En el context de l’escola, moltes de les vessants de l’educació social passàven a ser imprescindibles. L’acompanyament emocional s’ha convertit en un repte. Hem après a acompanyar a distància i a treballar amb els docents el concepte de poder-te acompanyar a tu per poder acompanyar l’alumnat. I en aquest àmbit fa falta molta feina, perquè acompanyar és molt important, per poder-ho fer des d’una mirada neta, encara ho és més”.
Amb la Sílvia Lobera hem parlat de les emocions que han experimentat els professionals durant la pandèmia. Alguns elements han estat ben presents com l’estrès o l’ansietat. “Estrès i ansietat són reaccions fisiològiques del nostre cos. L’estrès davant d’una percepció de perill i l’ansietat succeeix quan el cos percep que ha d’augmentar el rendiment. Si entenem que estrès i ansietat són una resposta adaptativa del nostre cos, s'entén perfectament que en el moment de pandèmia i crisi que hem viscut, apareguin aquestes reaccions”. I quant a l’aparició de la por i la tristesa, també ens parla d’una altra dimensió, de l’impacte de la vivència emocional “no forma part de la nostra formació acadèmica contemplar que hem de tenir un temps per escoltar el propi impacte emocional. Com a professionals no se'ns legitima el fet de sentir".
Aquests aspectes que hem pogut comentar amb aquests tres professionals de l’educació social, queden recollits a l'Informe l’'Educació Social enfront i després de la COVID-19: com ens ha afectat aquesta crisi sanitària, com ens hem adaptat a les diverses mesures dictades per les administracions públiques, i quines són les principals preocupacions i necessitats que se’ns presenten a curt i mig termini.
Com a tancament, i a mode de decàleg, s’enumeren alguns dels elements que ens han semblat més destacables a partir de la lectura de totes les dades recollides. Tenir presents aquestes qüestions, ara i en el futur immediat, ens ha de ser d’ajuda per encarar amb més garanties la situació complexa que s’està dibuixant avui.
- La percepció de l’essencialitat de la nostra tasca no es correspon ni amb la visibilitat que hem tingut ni amb el reconeixement que se’ns ha atorgat des de l’administració.
- En el nostre cas, en aquesta primer moment, la variació a efectes contractuals ha estat força menor. Som una professió que, majoritàriament, ha seguit treballant durant l’estat d’alarma.
- Les condicions per a l’exercici professional es categoritzen de manera diferent si es treballa per a una administració o per a una entitat privada. En el primer cas, han acostumat a ser més beneficioses també en aquesta situació de crisi.
- Els problemes amb el material de protecció individual va ser generalitzat en els primers moments de la pandèmia. Les entitats privades van ser més àgils i curoses en aquest tema.
- Ha estat un període molt intens que ha suposat aprenentatges i viratges de la manera de fer professional i personal. Canvis que caldrà veure si es mantenen en el temps.
- A nivell emocional, i que pel que fa al nostre exercici professional, s’han produït impactes evidents, que caldrà vetllar i acompanyar en el temps.
- Estem convençuts que viurem una crisis social que afectarà molt la nostra feina i que no s’hi esmerçaran els recursos suficients.
- L’intrusisme professional sembla un mal endèmic de la nostra professió i la percepció és que la situació de crisi no ha fet més que afavorir-lo.
- Només el 27,7% dels enquestats creu que s'ha donat a conèixer més la professió en el context de l’estat d’alarma. Una vegada més, restem com el vessant menor de l’estat del benestar.
- A diferència del que sembla haver passat en altres sectors professionals, l’estat d’alarma no ha servit en el nostre cas per ampliar la formació, al contrari. Segurament l’augment de la pressió en l’atenció a les persones no ho ha fet viable.
Descarregueu-vos l’#InformeES_COVID (pdf)
Vídeo de la presentació de l'Informe
Vídeo amb els punts més destacats de l'Informe