Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació 'aquí'.

El passat 1 de novembre de 2016, el Secretari d’Estat d’Educació, Formació Professional i Universitats, Marcial Marín, va presentar el nou número de telèfon per a víctimes d’assetjament escolar (900 018 018).

En la presentació (així com en la web del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport), s’indica que aquest servei està atès per juristes i per professionals de la psicologia, la sociologia i el treball social.

Ens sorprèn enormement que la figura professional de l’educador/a social no estigui present en aquest recurs, ja que es tracta d’un professional acostumat a treballar en xarxa amb els professionals anteriorment citats, en situacions i entorns de vulnerabilitat i risc, a més de ser una peça clau en la intervenció en la infància i l’adolescència en l’època escolar.

Tal com s’indica als Documents professionalitzadors (text de referència de l’Educació Social on es descriu en què consisteix aquest professió, s’hi presenta el Codi deontològic i s’hi exposen les competències i les funcions professionals), s’hi destaca que la seva activitat desenvolupa funcions de tres tipus:

  • Acollidores, orientades a incloure persones i/o col·lectius amb ple reconeixement com a subjectes de l’educació, per promoure processos de canvi que possibilitin el seu desenvolupament cultural i/o educatiu.
  • Delimitadores, orientades a establir acords, compromisos i límits amb col·lectius i/o persones que emmarquin l’acció educativa en una finalitat socialitzadora.
  • De mediació social, cultura i educativa, per facilitar les relacions interpersonals, minimitzar les situacions de conflicte i propiciar nous itineraris per al desenvolupament personal, social i cultural.

D’altra banda, la formació que reben aquests professionals els capacita des del punt de vista científic, tècnic i ètic per atendre persones, establir processos d’acompanyament, crear escenaris que permetin superar situacions de vulnerabilitat i risc o estimular el desenvolupament d’habilitats personals de caràcter resilient.

Però més enllà del que indiquen els Documents professionalitzadors, del que digui l’acadèmia i de l’amplitud i diversitat d’entorns en què aquests professionals estan presents, en aquests moment hi ha prou evidències sobre les tasques que l’Educació Social desenvolupa amb èxit en l’abordatge del bullying en contextos escolar. Entre les diferents experiències consultades (Castillo, Galán, Pellissa, 2012; Menacho, 2013; López, 2013; Castillo, 2013; March, Orte, 2014; Civis, Longás, Riera, 2007), destaca el fet que l’educador/a social ja està desenvolupant les següents tasques:

  • Prevenir situacions d’assetjament, bullying o qualsevol altra forma de violència que es pugui produir a la institució escolar.
  • Desenvolupar tasques de mediació entre iguals per a la prevenció del bullying.
  • Fomentar relacions afectives saludables, això como la igualtat entre persones i cultures, i prevenir la violència de gènere.
  • Construir espais i estratègies de regulació de la convivència a la institució escolar a través de la creació d’escenaris saludables.
  • Elaborar diagnòstics i dictàmens socials en situacions de vulnerabilitat dins de l’escola.

Per tot això, des del nostre punt de vista, aquestes evidències palesen que l’Educació Social ha d’estar inclosa en el conjunt de professionals que atenen el número de telèfon per a víctimes de l’assetjament escolar.

És possible que la no inclusió en aquest servei d’aquests professionals hagi estat fruit d’un oblit i seria, per tant, un error fàcil de solucionar. Ara bé, serà més greu si es tracta de desconeixement per part de les autoritats del Ministeri sobre l’existència d’aquesta professió, de les seves funcions i de la seva trajectòria en, com a mínim, els 22 anys que van des de la primera promoció oficial d’educadors i educadores socials (Diplomatura universitària, fins l’any 2008 i Grau universitari, des del curs 2009-2010).

Així doncs, demanem a les persones responsables d’aquesta àrea que incloguin els educadors i les educadores socials dins del conjunt de professionals que poden atendre aquest servei i amb els quals habitualment ja treballa.

Barcelona, a 18 de gener de 2018

Facultat d'Educació i Psicologia de la Universitat de Girona
Facultat de Ciències de l'Educació i Psicologia de la Universitat Rovira i Virgili
Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés
Facultat d'Educació, Traducció i Ciències Humanes de la Universitat de Vic
Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya - CEESC