Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació 'aquí'.

  • La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència no dialoga amb el col·legi professional.

  • S’ha sol·licitat al Síndic de Greuges l’elaboració d’un informe sobre la realitat de les educadores i els educadors socials que treballen en serveis de protecció.

  • Més de 60 educadores i educadors socials responen a la crida del CEESC.

Des del CEESC fem costat als col·lectius de professionals de l’educació social que treballen en l’àmbit de la protecció a la infància i l’adolescència. Els professionals que hi treballen viuen una pressió creixent que els fa molt complicat exercir de referents educatius que puguin vetllar en plenes condicions pels drets dels infants.

Aquesta situació no és nova. L’any 2015 ja ens manifestàvem en aquest sentit. Més d’un any després, la complexa realitat d’aquests centres s’ha ampliat, no s’han incrementat els recursos i es fa més necessària que mai la revisió d’un model que ja fa molts anys que està aplicant-se i en què cal actualitzar les noves demandes i tendències socioeducatives.

A més de la realitat viscuda en els dispositius i serveis, els professionals es troben doblement violentats quan, des dels mitjans de comunicació, es magnifiquen determinades realitats qüestionables des de la deontologia professional, però que no són generalitzables des de cap perspectiva.

Per al CEESC, la construcció de plataformes compartides amb el màxim d’agents diversos se’ns dibuixa com la millor de les maneres de construir aquest nou escenari, tan necessari, amb un discurs comú que fonamenti les propostes i accions per fer prevaldre per damunt de tot l’interès de l’infant.

El primer interlocutor natural per al Col·legi ha de ser la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA), responsable dels centres i serveis en què exerceixen els professionals, però aquest diàleg no està existint. La darrera entrevista amb el Director General, Ricard Calvo, va ser l’11 de maig de 2016. Les posteriors demandes de reunió per part del CEESC no han rebut resposta; la darrera d’elles va ser formulada el passat 18 de gener.

Davant d’aquesta manca de diàleg que considerem flagrant, es va posar en coneixement de la coordinadora de les Polítiques Públiques per a l'Estat del Benestar, Dolors Rusinés, en una entrevista amb ella el passat dia 15 de febrer.

S’ha contactat amb el Col·legi de Periodistes de Catalunya per treballar conjuntament per acordar accions per la vetlla del respecte al codi deontològic -quan es tracten aquests temes als mitjans- de manera que els professionals de l’educació social no se sentin maltractats.

S’ha fet una reunió amb l’Adjunta per a la defensa dels drets de la infància i l'adolescència del Síndic de Greuges, fruit de la qual se li ha fet la sol·licitud d’elaboració d’un informe sobre la situació de les educadores i els educadors socials de l’àmbit per tal que sigui presentat al Parlament de Catalunya. Així mateix, se li ha sol·licitat que exposi directament al conjunt de professionals les intervencions i les declaracions fetes des de la seva institució.

Després d’haver atès en aquests darrers mesos un reguitzell de situacions de preocupació, tant particulars com col·lectives, el Col·legi va decidir impulsar espais de trobada professionals amb l’objectiu principal de promoure el debat, consensuar una resposta com a col·lectiu, elaborar entre totes i tots possibles solucions i dissenyar com fer-les realitat; sense menystenir que la bona praxi professional en aquest àmbit és inqüestionable i cal fer-la visible. Més de 60 educadores i educadors socials, des de diversos territoris, han respost a la crida.

S’han posat en marxa diverses trobades amb diferents mirades, amb consensos i desacords. Però el que destaca és el malestar creixent, el risc dels professionals, i la vulneració dels drets dels infants i adolescents. S’ha de fer autocrítica i revisar què està fallant i què pot fer cada professional, cada agent, cada institució per fer-hi front.

Cal la implicació del màxim de professionals. El CEESC vol construir posicionament, discurs i proposta de futur amb tothom. El primer pas és informar de situacions, llocs, institucions per, de manera compartida, dibuixar les accions a emprendre. El Col·legi farà més força per defensar la visió professional com més persones hi aportin el seu granet de sorra.

Volem seguir convidant institucions, entitats i professionals a sumar-se al disseny de respostes immediates a les necessitats urgents detectades, així com a la construcció d’un futur sistema de protecció que demana una revisió de forma clamorosa. Els infants i adolescents ho necessiten. Els professionals, també. La Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència n’és responsable.

Descarregar la Nota de premsa.

Notícia a La Vanguardia