Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació 'aquí'.

Article publicat a Social.cat el 16/11/2016

Està documentat que la professió d'educador i educadora social es remunta en els confins de la història però, es podria centrar la seva aparició realitzant funcions similars a les actuals, a principis de segle XX. És cert que centraríem en aquesta època persones que realitzaven funcions en orfenats, centres de recollida d’infants i d'altres persones desvalgudes... Encara avui, hi ha qui pensa que la professió d'educador social apareix a partir de la creació de la formació universitària.

És cert també que la primera escola de formació d'educadors a Espanya data de 1969, a Barcelona, i en aquell moment només recollia els antics educadors especialitzats. D'altra banda, la impulsió dels moviments de temps lliure (principalment confessionals), va donar lloc també a l'aparició d'escoles de formació de monitors de temps lliure i, posteriorment, d'animadors socioculturals. També, amb l'arribada de la democràcia, es van començar a dissenyar plans d'actuació per a l'eliminació de l'analfabetisme i, es van crear nombroses escoles d'adults, la funció de les quals llaura instruir però també educar en el sentit genèric.

Els moviments professionals d'aquests tres col·lectius apareixen a principis dels anys 80 amb tres objectius clars:

  • Aconseguir el reconeixement formatiu, mitjançant l'establiment d'una diplomatura o llicenciatura.
  • Aconseguir el reconeixement professional, mitjançant la creació de col·legis professionals.
  • Aconseguir el reconeixement de les educadores i educadors socials que històricament havien creat professió.

El treball fet al llarg de gairebé tres dècades, per part de les organitzacions professionals ens va permetre tenir un Grau en Educació Social i tenir col·legis professionals. El Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) va ser el primer i vam tenir el merescut reconeixement dels professionals creadors de la professió. La llei de creació del Col·legi es va aprovar tot just avui fa 20 anys.

Però no podem oblidar tots i cadascun dels processos que directa o indirectament va impulsar i segueix impulsant el CEESC per millorar la professió i, sobretot, la qualitat de vida de les persones i col·lectius amb els que treballem.

On som ara i on anem?

20 anys després de la creació del CEESC i més de 30 de la creació de la primera associació professional, malgrat els avenços formatius, professionals, les millores que s’han anat treballant... ens trobem en una situació en què encara no hi ha el prou reconeixement de l’important paper que desenvolupem les educadores i els educadors socials, en part, en conseqüència d’una regressió en les formes d’atendre les situacions de les persones, les famílies, els grups i les col·lectivitats.

L’acció social, en general, però també la socioeducativa, està situada en un paradigma de treball assistencialista, on el pes rellevant és la cobertura de les necessitats bàsiques sense pensar en el treball de les capacitats i les potencialitats de les persones. Recordeu allò de la canya i els peixos... Però la lluita continua, i cal que institucions com el CEESC, acompanyades per la majoria d’educadores i educadors socials del país, puguem seguir reclamant allò que creiem que és just i necessari per a les persones per, entre d’altres qüestions:

  • Exigir unes polítiques que fomenten contextos basats en la justícia social i la igualtat, promovent la mediació com a procés educatiu que ens apodera com a persones i com a subjectes actius de la societat.
  • Lluitar per aconseguir institucions sensibles amb les problemàtiques socials, que apostin per polítiques de prevenció i per la promoció d'uns valors solidaris.
  • Posar al centre de la nostra acció socioeducativa a les persones, els col·lectius i els entorns més vulnerables de la nostra societat, des d'una posició ètica, donant veu a la ciutadania i generant contextos dialogants i participatius reals que possibilitin un nou pacte social per a la convivència.