Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i/o mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació 'aquí'.

 

El passat 7 de setembre membres de la junta de govern del CEESC ens vam reunir amb Dolors Bassa, consellera de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta reunió, sol·licitada en el seu dia amb la voluntat de presentar-nos institucionalment a la Consellera, la vam encetar celebrant la decisió de fusionar el Departament de Benestar Social amb el de Treball i vam apuntar la conveniència de construir ponts més forts amb el d’Ensenyament per tractar alguns temes comuns, com és el cas de la realitat actual de les beques menjador o la necessària inclusió d’educadores i educadors socials en els equips dels centres docents.

Per la seva banda, la Consellera ens va anunciar la incorporació immediata de 50 nous educadors als Equips d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (EAIA), dels 91 previstos per ampliar aquests serveis.

Vam debatre diverses qüestions a l’entorn d’aquest col·lectiu professional, el dedicat als infants, que és un dels col·lectius més nombrosos. Vam coincidir en la necessitat de revisió del sistema català de protecció a la infància i l'adolescència i la voluntat de fomentar l’acolliment com un recurs més generalitzat del que és actualment.

Des del CEESC, vam aprofitar el fet que recentment se celebrarà el 20è Aniversari de la creació del col·legi per repassar la trajectòria d’aquests anys, així com el mapa de presència professional en multitud d’àmbits. A mode d’exemple, en el cas dels serveis socials, vam debatre sobre la conveniència de racionalitzar la realitat del Congrés de Serveis Socials (coorganitzat amb altres col·legis professionals) amb el Congrés que es vol impulsar des del propi Departament. En quant al treball comunitari, Bassa ens va apuntar la conveniència que el Col·legi contacti amb la Direcció d'Acció Cívica i Comunitària, ja que actualment s’està repensant el model dels centres cívics, amb voluntat intergeneracional, en els que la figura de l’educador/ora social  podria tenir cabuda.

Al fil de la realitat de la presència d'educadores i educadors socials en tan diversos àmbits, la Consellera ens va animar a ser presents en tots aquells espais que ens semblin interessants per poder fer palesa la veu de la professió. En aquest sentit al CEESC ja fa temps que treballem per representar els interessos professionals de les persones col·legiades. Durant el 2015, 60 persones col·legiades van representar el CEESC en diferents entitats i organismes professionals. Actualment, ens trobem en el procés de revisar i ampliar aquests espais. Així que si creus que hauríem de ser presents en algun espai de participació de les entitats i administracions que desenvolupen tasques relatives a la defensa o promoció de la professió i/o a la protecció a les persones usuàries i consumidores dels serveis professionals,  pots posar-te en contacte amb nosaltres. També si hi voldries participar. Envia’ns un correu a ceesc[a]ceesc.cat.

 

L'Agencia per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya i les universitats catalanes (tret de les que ofereixen ensenyament exclusivament a distància) realitzen, des de l'any 2001, i amb una periodicitat triennal, l'enquesta d'inserció laboral a la població titulada. L'objectiu és conèixer, entre altres qüestions, el temps, la qualitat i la via de la seva inserció, i també el grau de satisfacció en respecte a la formació rebuda.

Aquestes universitats han participat en la 5a edició de l'enquesta que, tant pel seu abast com per la trajectòria (edicions 2001, 2005, 2008, 2011 i 2014), és una de les més representatives i importants a Europa. En aquesta ocasió, pel que fa als graduats d'educació social, s'han enquestat 352 graduats d'una població de referència de 556 (el 63%).  Per a Miquel Gómez, coordinador dels estudis d’Educació Social de la UB, “tot i que és una enquesta que pot marcar tendències, s'ha de tenir en compte la dada de participació”, idea compartida des del CEESC. Gisela Riberas, coordinadora d’Educació Social de la Universitat Pere Tarrés, apunta que "les dades d'aquesta enquesta van en la linía de l'enquesta pròpia que realitza la nostra universitat" (http://www.peretarres.org/arxius/facultat/informe-insercio-laboral-peretarres1314.pdf).

D’aquest estudi de seguiment de la inserció laboral dels graduats universitaris es desprenen diversos punts interessants a considerar des del punt de vista ocupacional de l’educació social. Una de les dades més significatives és que la majoria dels estudiants, el 81%, ja treballen mentre estudien (el 62% en feines relacionades) tot i que a temps parcial en gran mesura, en el 57% dels casos (el 40% en feines relacionades). Aquestes són xifres pel damunt d’altres professions d’àmbit social. “Aquesta dada ens porta a qüestionar-nos: fins a quin punt obtenir el grau permet millorar/canviar el lloc de treball una vegada acabats els estudis?” planteja Ramona Ribes, coordinadora d’Educació social de la Universitat de Lleida.

Un cop els i les estudiants acaben la carrera el percentatge més alt de col·locació està en els tres primers mesos, i el canal de col·locació majoritari, quasi la meitat, és mitjançant la via de contactes personals (42,5%), seguit de lluny per recursos d’internet (18%) i per la contractació al propi centre de pràctiques en tercer lloc (13%). Cal destacar que aquestes feines estan localitzades majoritàriament a l’àmbit privat (només una quarta part son d’àmbit públic) i estan molt centralitzades a Barcelona, ubicació que capta a més de la meitat dels professionals de l’educació social a Catalunya, atès que és també on es concentra la major part de la població.

A l’hora de cercar feina els factors més valorats per a la contractació (amb una puntuació de 6 sobre 7) son aquells relacionats amb les habilitats socials i personals i la capacitat de treball en equip, seguit per la capacitat de planificar i gestionar. El que menys es valora són els idiomes i la informàtica. Els coneixements obtinguts en els estudis (pràctics i teòrics) es perceben com a justos en la valoració d’utilitat dels mateixos en la feina (puntuacions màximes de 4/5 sobre 7). Els més valorats estan força relacionats amb el que es demana al mercat laboral: el treball en equip, la resolució de problemes i la creativitat.

Pel que fa al tipus de contractació d’aquests educadors i educadores acabats de graduar, veiem que només un 55,8% té un contracte fix, i treballa a jornada laboral complerta el 65%, percentatge que ha baixat des del 77,8 % assolit només tres anys abans. Malgrat semblen percentatges baixos, comparativament són sensiblement més alts que els d’altres professions socials com treball social o pedagogia.

Es desprèn també dels resultats de l’informe que aquests educadors i educadores contractats perceben sous baixos, el 40% es poden considerar mileuristes. El gruix de professionals està en els trams de sou anual de 12 a 15 mil euros (22,7%) i de 18 a 24 mil euros (20%). Val a destacar que aquests nivells han baixat en el transcurs d’aquests últims 10 anys, moment en el qual el gruix de les percepcions salarials estava en el tram de 18 a 24 mi euros en el cas de quasi el 40% dels educadors i educadores contractats.

Finalment és important destacar que, dels titulats en educació social que treballen, el 81% exerceix tasques relacionades amb la professió, tasques majoritàriament relacionades amb funcions tècniques i assistencials, però molt poques són directives (13%). I tres de cada quatre persones manifesten que repetirien la mateixa carrera, la qual cosa ens duu a afirmar que es tracta d’una professió força vocacional.


Aquestes dades, recopilades dels recent titulats, s’adiuen amb les de la resta de professionals de l’educació social, tal i com vam presentar en l’Informe de l’estat de l’Educació Social a Catalunya, presentat el desembre de 2015. Es repeteixen conceptes tals com la feminització de la professió, el fet de poder treballar en tasques d’educador sense la titulació encara actualment (la qual cosa permet treballar i estudiar a l’hora), la importància que se li dona al sector a la formació continuada i la  percepció de precarietat i de retribucions salarials baixes.




 

Entrades gratuïtes per a persones col·legiades.

 

El passat 20 de setembre es va fer la presentació del Nou Model de Serveis Socials davant de més d’un centenar de responsables polítics encarregats del seu desplegament a nivell local.

 

 

 

Posem focus al nou talent de la disciplina que sorgeix arreu de les Universitats Catalanes.