Manifest pel reconeixement dels drets de les persones sense llar, l’eliminació del sensellarisme i l’aprovació immediata de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.
Organitzacions que quotidianament estan al costat de qui viu al carrer i de qui no té una llar, juntament amb entitats del tercer sector, el mon acadèmic, els col·legis professionals, molts altres actors de la societat civil del nostre país i homes i dones de bona voluntat constatem que:
La pobresa de qui viu al carrer és una realitat incompresa que fa por i que es vol amagar. Actualment els motius que porten a viure al carrer nos es poden associar a esdeveniments extraordinaris o a històries especials de marginació: tothom està exposat a una situació d’aquest tipus. Ningú no viu al carrer per lliure elecció. Cal recordar que viure al carrer complica les activitats més senzilles de la vida ordinària, i comporta una gran vulnerabilitat: dificultats per a la higiene i per al repòs, molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu, manca d’intimitat sempre. Viure al carrer és dur i perillós, afecta a la salut i implica una disminució dràstica de l’esperança de vida. Viure al carrer atempta contra la dignitat humana de qui ho pateix i corrou les societats que ho toleren.
Les persones sense llar, especialment les persones sense sostre, són les grans oblidades de la nostra societat. Com a ciutadans de ple dret que són, tenen els mateixos drets que tothom, però, tot i la seva vulnerabilitat, a diferència d’altres col·lectius fràgils o tradicionalment discriminats i maltractats, no gaudeixen de cap llei específica que es proposi corregir la seva situació precària.
El dret a un espai residencial digne no està garantit i l’accés al sistema públic de serveis socials i a l’assistència sanitària els és difícil i presenta moltes mancances. L’empadronament, i serveis menors, però fonamentals, com són disposar d’un servei de consigna, bugaderia i dutxa, no sempre estan assegurats. Per altra banda, alguns municipis han tipificat com infracció administrativa la pràctica de la mendicitat o els priven la utilització de l’espai públic.
Davant de la situació de les persones sense llar, amb el següent manifest, al qual es pot adherir tothom qui vulgui, demanem l’aprovació immediata de la “Llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme” que s’està tramitant amb un amplíssim suport parlamentari.
Volem assegurar la dignitat i la humanitat en el tracte de les persones sense llar i vetllar perquè, a través de la llei, es recullin els seus drets, se n’asseguri el compliment perquè puguin tenir una vida digna, es despleguin els serveis necessaris per assegurar les necessitats bàsiques i es posin les bases per acabar amb el sensellarisme. Al mateix temps, com a societat civil ens oferim per construir xarxes de proximitat, de veïnatge, de simpatia i de solidaritat que ajudin a la integració de les persones sense llar.
Estem convençuts que la força d’un país, la seva riquesa i la seva invulnerabilitat es consoliden quan s’afronten els problemes dels més pobres. Per tot això creiem que aquesta llei és imprescindible i decisiva per a les persones sense llar, però també per a tothom. És un indicador d’una societat que es vol repensar a partir dels últims, perquè es vol ocupar del bé comú i de totes les persones.
Barcelona, 23 d’octubre de 2023
Busquem una persona dedicada al manteniment de l’àrea administrativa de l’entitat a la seu de Terres de l'Ebre.
genocidi
m. [PO] [DR] [AN] Exterminació d’un poble, d’un grup ètnic, etc.
[Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans]
Des del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya expressem l’alarma davant de la passivitat de les nostres institucions cap al genocidi que l’estat d’Israel està perpetrant contra la població civil de Palestina.
Des de la solidaritat internacional, veiem amb profund dolor el bombardeig d’equipaments bàsics per a la vida de la població palestina i la vulneració del dret internacional, a més de la brutal repressió cap a les persones que es manifesten en contra dels atacs.
Aquesta situació va en contra dels valors de defensa de la diversitat i la inclusió que educadores i educadors socials defensem en el nostre exercici professional.
Demanem, com ja han fet abans altres organitzacions i col·lectius, un posicionament ferm de les nostres institucions contra aquest sistema de segregació, separació i degradació humana instaurat per l’estat d’Israel propi d’unes polítiques d’‘apartheid’ que voldríem superades.
Volem un alto al foc immediat, sí; però no només. La situació posa de manifest la necessitat d’aigua, aliments, equipaments i de garantir la pervivència i la salut; però no només. Calen mediadors vàlids, però també el suport i la implicació d’educadores i educadors socials israelians i palestins per acompanyar processos difícils de dol i pèrdues, facilitar la resolució del conflicte, per planificar i implementar programes i projectes d’educació per a la pau, per garantir el reconeixement mutu, promoure competències i relacions de convivència entre membres de les dues comunitats, per implicar l’entramat social, generar espais d’escolta mútua i participació i per fomentar l’educació emocional.
Per tant, el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya fem també una crida perquè les institucions pròpies i la comunitat internacional promoguin i financin iniciatives de les companyes i els companys palestins i israelianes professionals de l’Educació Social per tal de garantir una pau duradora i satisfactòria per totes les parts.
Expressem el rebuig cap a actituds i manifestacions antisemites i islamòfobes i d’atribuir a tota una comunitat les actuacions que puguin fer determinats col·lectius o governs.
Així mateix, us animem a participar en la manifestació que tindrà lloc el proper dissabte a Barcelona, o en aquelles que es realitzin als vostres territoris més propers.
El CEESC i el TSCAT demanem que les administracions públiques facin polítiques públiques centrades en els drets i el benestar de les persones.
Les juntes territorials de Lleida del Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya i del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya reclamem que el conjunt d’administracions públiques dissenyin i executin polítiques centrades en els drets i el benestar de les persones.
Aquesta setmana s’han reunit el president de la junta delegada del CEESC a Lleida, Albert Font-Tarrés, i la vicedegana del TSCAT a Lleida, Irene Gardeñes, juntament amb Jordi Baiget i Pau Capell, vocals del CEESC i del TSCAT, respectivament.
Les dues juntes territorials hem posat en comú la necessitat que millorin els canals de coordinació entre serveis, dispositius i administracions, facilitar cites prèvies i proporcionar que la ciutadania pugui fer gestions a través de serveis itinerants en diferents punts de la demarcació actualment desatesos.
El CEESC i el TSCAT coincidirem al Simposi estatal sobre Renda Bàsica que acollirà la Universitat de Lleida, el 24 i 25 de novembre.
El passat 4 d'octubre, l’Associació Intercol·legial va celebrar el cinquè aniversari de la Comissió de Dones i d’Igualtat amb una jornada de debat sobre el futur de les polítiques de gènere i els reptes que tenen per davant els col·legis professionals en relació amb la igualtat.
Sota el lema ‘5 anys treballant per l’equitat al món professional’, la jornada va servir per posar sobre la taula tant les necessitats de les dones en l’àmbit del treball com la feina feta pels col·legis en aquest àmbit. També s'hi va reclamar una estratègia transversal entre administracions per promoure la igualtat.
L’Associació Intercol·legial és l’única entitat que agrupa 90 col·legis professionals, entre els quals el CEESC, i que aposta per abordar directament la política d’igualtat i d’altres qüestions com el lideratge femení i les dificultats de les dones per accedir a càrrecs directius.
El 2018 va crear la Comissió de Dones i d’Igualtat, un organisme que treballa en pro de la promoció de les dones professionals en la societat i les polítiques d’igualtat. En aquests cinc anys, la Comissió ha organitzat conferències, jornades de networking i altres activitats per donar visibilitat al paper desenvolupat per les dones en la societat actual i, en especial, en l’àmbit dels col·legis professionals. També ha treballat per formular estratègies comunes per donar visibilitat a les dones en tots els àmbits i per al foment de polítiques de paritat i d’igualtat, amb especial atenció a qüestions com la bretxa salarial.