Emetem aquest comunicat en resposta als incidents que varen tenir lloc a Rubí el passat 14 de maig, per la manifestació de veïnes i veïnes de Rubí davant la presència de la Sra. Esther Cabanes, directora de la DGAIA, en contra de l'obertura d’acollida per a joves migrants sense referents familiars.

En primer lloc, i dirigint-nos a la Il·lustríssima batllessa de Rubí, la Sra. Ana Maria Martínez, ens agradaria recordar-li la responsabilitat que, el passat 1 d'abril, els partits polítics varen convenir, signant un acord on es comprometien a no utilitzar els migrants com a eina per fer campanya electoral, ja que aquest fet posava en perill el correcte i lliure desenvolupament de la vida de persones amb una situació d'alta vulnerabilitat.

Per altra banda, des del CEESC tornem a fer una crida pública a la DGAIA, per a poder seure a parlar, debatre i reconsiderar certes praxis i tractaments que s'estan fent en una situació tan delicada com la que estem vivint en el sistema de protecció a la infància i l'adolescència.

Concretament, en la situació dels joves migrants sense referents familiars considerem que:

  • Cal fer una feina comunitària de sensibilització prèvia a la societat en general, però especialment en aquells municipis on hi hagi presència d'aquests serveis/centres.
  • Cal generar espais de trobada entre les diferents realitats i agents socials dels municipis per tal d'interpel·lar-los i que es facin pròpia una necessitat social d'acollida, generant així un treball en xarxa, que produeixi i reivindiqui projectes educatius sòlids en sintonia amb la comunitat, fent-ne una lectura adequada i acurada. Uns projectes educatius que permetin la plena integració a la idiosincràsia local, respectant les particulars individuals d'aquests adolescents.

És de vital importància que aquesta feina es faci efectiva amb anterioritat a l'obertura d'un centre, per tal de poder oferir projectes comunitaris conscienciats i consensuats i no desconeguts i imposats.

D’altra banda, volem recordar la importància de dotar aquests serveis/centres de les ràtios de professionals adequades, així com de les categories laborals adients i les pertinents condicions contractuals segons la Cartera de Serveis. Al CEESC ens arriben informacions que apunten que no sempre es respecten ni en número ni en qualificació les correlacions professional/infant establertes.

Recordem que és la figura de l'educadora i l’educador social qui encarna les aptituds competencials per a la praxi d'aquests encàrrecs, sense que això sigui motiu de menystenir el treball en xarxa amb altres oficis i col·legis del camp social.

És per aquests motius que fem una crida a la DGAIA, perquè ens emplaci a un espai de treball que incorpori també la veu de les administracions locals, així com la dels joves que han viscut un procés migratori durant la infància i que han constituït la seva pròpia associació (Associació ExMenas). Una veu, aquesta última, encara massa ignorada.

Per últim, el nostre Col·legi aprofita aquest manifest com a altaveu per fer-nos pròpies les paraules i el missatge que ahir i en roda de premsa va emetre l’associació ExMenas: "només teixint ponts podrem viure entre iguals".